Compartir és verd

La vaga dels taxistes a diverses ciutats europees per la irrupció de la plataforma Uber com mecanisme per compartir viatges posa en evidència una part significativa de les dificultats amb què es troba la implementació de pràctiques d'economia verda. Perquè, i això no ha estat prou remarcat, no es tracta només de consum col·laboratiu, d'eventual competència deslleial o d'economia informal.

Compartir viatges, com compartir allotjament quan fas turisme, compartir cotxe sense conductor o compartir-ho gairebé tot són solucions que generen menys impacte ambiental que no pas tenir o utilitzar qualsevol producte o servei en exclusiva.

Per posar un altre exemple més enllà d'Uber, podem parlar de Social-Car. Una plataforma en què propietaris individuals d'un vehicle l'ofereixen quan no l'han d'utilitzar a usuaris ocasionals que els el vulguin llogar. Resolt el tema de l'assegurança amb les companyies prou flexibles per assegurar el vehicle, no el conductor, els propietaris de cada vehicle en treuen una rendibilitat addicional. És prou conegut que la depreciació d'un cotxe no prové només de l'ús que se'n faci, sinó de la seva antiguitat. Per tant, per al propietari d'un vehicle, per tenir-lo parat un grapat d'hores o de dies a la setmana, és millor que s'utilitzi intensivament sense esperar que es deprecii, i es faci malbé, només per vell.

Evidentment, les companyies de lloguer de cotxes en aquest cas com els taxistes i transportistes en l'anterior, es queixaran de competència deslleial. Davant el buit normatiu a la majoria de figures que cerquen compartir productes o serveis, cal assegurar primer que res que es compleixen els mínims de qualitat. Però a hores d'ara, tot el que funciona per plataformes informàtiques té en l'apartat de valoració dels usuaris la millor garantia que cap servei prestat de forma deficient tindrà futur en aquest esquema de funcionament.

I, d'altra banda, si hi ha transacció econòmica, sigui per remunerar la plataforma o els prestadors del servei, caldrà incorporar-hi mecanismes de fiscalitat. Però en cap cas el buit legal o la generació de nova normativa ha d'impedir la generalització del fenomen de compartir, que quasi sempre és més eficient no només en termes ambientals, sinó també econòmicament. I les activitats afectades per les noves formes de consum col·laboratiu hauran de reinventar-se per continuar sent competitives.