Converses que fan créixer (o empetitir)

Hi ha paraules que obren portes i d’altres que les tanquen. Que fan llum o fan ombra. Paraules que escalfen, que animen, que impulsen... i paraules que poden refredar, desanimar o deixar algú paralitzat. No són metàfores boniques, és ciència. Mariano Sigman, en el seu llibre El poder de las palabras, explica com el llenguatge transforma literalment la manera com pensem, recordem i decidim. Conversar no és només intercanviar informació, és construir realitats.

I és aquí on em vull aturar. En les converses. En les de veritat. No en les que fem de passada, mentre mirem el correu, contestem un WhatsApp i fem veure que escoltem en una reunió per Teams. Em refereixo a les converses que compten. Les que poden marcar una diferència en una persona, un equip o fins i tot en una organització sencera.

"Conversar no és només intercanviar informació, és construir realitats"

En el món de l’empresa, hem sofisticat molt la comunicació formal: presentacions impecables, discursos curosament preparats, newsletters ben polides. Però, què passa amb les converses informals? Amb aquells moments de veritat on no tenim PowerPoint ni temps per assajar? Quan algú ens diu “estic cansat”, “em sento perdut”, o “no entenc per què fem això”. Com hi responem? Quines paraules triem? Quines converses tenim, i sobretot, quines evitem?

Molts cops el lideratge es juga en aquests espais petits. No només en les grans decisions, sinó en com llegim allò que es diu —i allò que no es diu— en una conversa. Hi ha líders que tenen l’habilitat d’escoltar el que queda entre línies. D’intuir el que encara no s’ha verbalitzat. I de generar espais on la gent se sent amb confiança per parlar.

Això no vol dir parlar més. Vol dir parlar millor. Entendre que una conversa no és només una eina per donar instruccions o fer seguiment d’objectius i resultats. És un espai compartit on es construeix sentit. Un terreny delicat, però molt potent, on es pot guanyar (o perdre) la confiança.

Sigman parla d’una idea molt interessant: la conversa com una forma de pensar. Quan parlem, posem ordre a què sentim, testem idees, ens entenem millor. Una bona conversa pot ajudar algú a veure-hi clar, a desbloquejar-se, a prendre decisions. Per això els bons líders no són només bons comunicadors. Són persones que saben conversar. Que fan preguntes bones. Que escolten per entendre, no per respondre. I que no tenen por de canviar de punt de vista.

"Entendre que una conversa no és només una eina per donar instruccions o fer seguiment d’objectius i resultats"

Ara bé, no ens enganyem: això costa. Conversar de veritat requereix temps, atenció i una mica de valentia. I en el dia a dia, on anem de bòlit i sembla que sempre hem de tenir una resposta ràpida, aquest tipus de converses es veuen com un luxe. O pitjor, com una pèrdua de temps.

És curiós, perquè la majoria dels problemes que detectem en equips (conflictes mal gestionats, desmotivació, rotació, falta de compromís) no sorgeixen d’una mala estratègia o d’una falta de recursos. Sovint tenen a veure amb converses que no han passat. Amb silencis plens de soroll. Amb paraules que no s’han dit, o que han estat dites a destemps i de qualsevol manera.

Conversar no és només intercanviar informació, és construir realitats | iStock

I si ens ho prenguéssim seriosament, això de conversar? I si entenguéssim que és una de les habilitats més importants d’un líder? Potser deixaríem de veure les converses difícils com una excepció, i les tractaríem com una eina clau per fer créixer persones i equips. Potser cuidaríem una mica més quan i com parlem, el context de les nostres interaccions: el moment, el lloc, l’actitud amb què entrem a parlar. Potser revisaríem expressions que repetim sense pensar-hi i que tenen efectes devastadors: “sempre”, “mai”, “toca”, “és el que hi ha”, “ja ho saps com va”.

Hi ha empreses que estan començant a entrenar els seus líders no per parlar millor, com per conversar amb més consciència. Per fer preguntes genuïnes, per saber sostenir silencis, per donar feedback que realment ajudi a créixer. Són organitzacions que han entès que la cultura no es construeix amb valors penjats a la paret, sinó amb converses quotidianes. Amb allò que es diu —i com es diu— quan les coses van bé i, sobretot, quan no.

"De vegades, la millor contribució d’un líder és crear un espai on els altres puguin pensar en veu alta, equivocar-se, fer-se preguntes"

Liderar des de la conversa no és més fàcil. És més humà. Requereix mirar les persones per qui són, no només pels rols que ocupen. I acceptar que, de vegades, la millor contribució d’un líder és crear un espai on els altres puguin pensar en veu alta, equivocar-se, fer-se preguntes. Un espai on les paraules no només comuniquin, sinó que acompanyin, revelin i inspirin o simplement facin que les persones se sentin escoltades.

No es tracta de parlar més. Es tracta de parlar millor. De reconèixer el poder que tenim cada cop que obrim la boca —o escoltem amb intenció—. Perquè cada conversa, ben feta, pot ser un acte de lideratge.

Per on comencem?

Si tot això ressona, segurament et preguntes: i jo, per on començo? No cal fer un màster en comunicació ni convertir-se en coach. El primer pas és més senzill —i més profund— del que sembla: començar a parar atenció. Escoltar-se a un mateix quan parla. Fer una pausa abans de respondre. Preguntar-se: estic conversant o només estic transmetent?

Aquí van algunes pistes per iniciar aquest aprenentatge:

• Obre més preguntes que respostes. Comença converses amb un “com ho veus tu?”, “què t’està preocupant?”, “què necessites?”. Són invitacions a pensar en veu alta.
• Practica el silenci. No corris a omplir-lo. A vegades, el millor que pot fer un líder és sostenir un silenci perquè l’altre trobi les seves pròpies paraules.
• Dona nom al que passa. Si notes tensió, confusió o incomoditat, posa-ho sobre la taula amb respecte: “tinc la sensació que alguna cosa no s’ha entès bé, parlem-ne?”.
• Revisa el teu llenguatge. Detecta frases automatitzades (“és així i punt”, “ja saps com funciona això”) i observa com podries substituir-les per un to més obert.
• Demana feedback. Pregunta sincerament com viuen els altres les teves converses: “Et sents escoltat/da quan parlem?”, “Hi ha alguna cosa que podria fer millor?”

El més important és entendre que conversar millor no és una meta, sinó una pràctica contínua, un camí. Com liderar. No es tracta de tenir totes les respostes, sinó de generar els espais on les respostes puguin emergir col·lectivament.

Perquè, al final, les organitzacions no es transformen per decret. Es transformen conversa a conversa.