Crisi, consum i economia verda
23
de Maig
de
2014
Sovint em demanen de quina forma la crisi incideix en la generalització de l'economia verda. La resposta ha de ser ambivalent. D'una banda, les empreses cerquen per damunt de tot disminuir els costos de producció per ser més competitives i els consumidors volen reduir el preu a pagar pels productes i serveis que volen adquirir. Això implica que les estratègies tradicionals de pagar una mica més per produir o adquirir un producte de menor impacte ambiental –sigui un aliment ecològic o un recàrrec voluntari en els bitllets d'avió per compensar les emissions de CO2 plantant arbres- entren en crisi o, si més no, toquen sostre i no arriben més enllà de les minories més sensibilitzades.
Per contra, la crisi resulta una oportunitat de primer ordre per avançar en la universalització dels comportaments sostenibles a través de l'estalvi en els processos de producció, un estalvi que pot traslladar-se als preus al consum.
Per això, cal canviar la percepció tradicional que sosté que allò que és sostenible és més car per l'equació inversa: una relació directa entre estalvi i sostenibilitat. Estalvi en els processos de producció a través de la disminució de l'energia requerida i/o de l'autogeneració de la mateixa energia. Estalvi en la utilització d'aigua, de sòl i de sostre, de primeres matèries a través de l'adquisició de les que provenen del reciclatge. Disminució de les pèrdues i dels residus i valorització dels que es generen, sigui per convertir-los en energia o, millor encara, per reintroduir-los en el procés productiu com a primeres matèries o productes intermedis.
Però, per part dels consumidors, l'equació estalvi igual a menor impacte ambiental quasi sempre funciona. Des de comprar els productes frescos sense envasar -o en envasos grans, en comptes de diversos de petits- fins a optimitzar els aïllaments tèrmics per reduir el consum energètic. Des d'utilitzar preferentment el transport públic o compartir el vehicle privat fins a intercanviar residències per allotjar-se durant les vacances.
La crisi, per tant, presenta una gran oportunitat per avançar en la universalització de l'economia verda sempre que modifiquem el vell paradigma de sostenibilitat igual a augment de costos i de preus i el substituïm per estalvi igual a sostenibilitat.
Per contra, la crisi resulta una oportunitat de primer ordre per avançar en la universalització dels comportaments sostenibles a través de l'estalvi en els processos de producció, un estalvi que pot traslladar-se als preus al consum.
Per això, cal canviar la percepció tradicional que sosté que allò que és sostenible és més car per l'equació inversa: una relació directa entre estalvi i sostenibilitat. Estalvi en els processos de producció a través de la disminució de l'energia requerida i/o de l'autogeneració de la mateixa energia. Estalvi en la utilització d'aigua, de sòl i de sostre, de primeres matèries a través de l'adquisició de les que provenen del reciclatge. Disminució de les pèrdues i dels residus i valorització dels que es generen, sigui per convertir-los en energia o, millor encara, per reintroduir-los en el procés productiu com a primeres matèries o productes intermedis.
Però, per part dels consumidors, l'equació estalvi igual a menor impacte ambiental quasi sempre funciona. Des de comprar els productes frescos sense envasar -o en envasos grans, en comptes de diversos de petits- fins a optimitzar els aïllaments tèrmics per reduir el consum energètic. Des d'utilitzar preferentment el transport públic o compartir el vehicle privat fins a intercanviar residències per allotjar-se durant les vacances.
La crisi, per tant, presenta una gran oportunitat per avançar en la universalització de l'economia verda sempre que modifiquem el vell paradigma de sostenibilitat igual a augment de costos i de preus i el substituïm per estalvi igual a sostenibilitat.