Damm i la factura elèctrica

Acaba d'anunciar-se una nova pujada del preu de l'electricitat per al mes de gener. En 10 anys el preu ja ha pujat un 70%. A Espanya, les elèctriques són un sector oligopolístic, fortament regulat i amb una posició de domini que els permet obtenir cada any beneficis astronòmics. La seva influència és tal que aconsegueixen fer lleis a mida, com l'anunciada reforma energètica, que prima el consum per damunt de l'estalvi i l'eficiència i penalitza l'autoproducció i l'autoconsum.

L'excés de capacitat instal·lada genera elevats costos d'amortització
El poder de l'oligopoli elèctric es reflecteix en la seva capacitat de generar i imposar un discurs que culpa de tots els mals el dèficit tarifari, és a dir, el fet que segons ells aquests darrers anys encara hem pagat l'electricitat tan barata que no cobreix els seus costos de producció. Però es tracta d'uns costos de producció inflats, sobretot perquè en l'afany de competir entre si, aquests darrers anys les elèctriques s'ha llançat a augmentar la seva capacitat de producció, fins al punt que la capacitat instal·lada a Espanya multiplica per 2,5 el consum històric màxim que s'ha fet en un dia a tot el territori.

Aquesta sobreoferta s'ha concretat sobretot en centrals de cicle combinat, alimentades per gas que, en principi, haurien de ser més eficients que les alimentades per carbó o petroli i generar electricitat amb menors costos econòmics, a més d'ambientals. Però ara la major part d'aquestes centrals estan radicalment subocupades. L'energia elèctrica produïda per les centrals nuclears – i pels molins de vent- no pot aturar-se quan baixa la demanda i, per tant, en aquests temps de crisi el que s'aturen són les centrals de cicle combinat.

El resultat és que l'amortització d'aquestes centrals pràcticament inutilitzades carrega en els costos reconeguts per l'Administració com a costos de l'electricitat i aquí és on plora la criatura. Cal tenir present que les puntuals mancances elèctriques patides fa uns anys no eren per manca de producció, sinó perquè les línies de transport no donaven l'abast per fer arribar l'electricitat des dels llocs on es generava fins als centres de consum.

L'alternativa de l'eficiència energètica per reduir costos i augmentar la competitivitat
En aquest context, la principal preocupació de les empreses, un cop superats els problemes financers i ajustada la sobrecapacitat, és la dels costos energètics. No és casualitat que una empresa com Damm hagi optat per l'eficiència energètica i hagi aplicat un Pla Industrial a la seva planta del Prat de Llobregat que li ha permès reduir la despesa energètica en calor un 41% i en electricitat un 34%, al mateix temps que ha disminuït un 33% el consum d'aigua.

El projecte inclou, entre d'altres mesures, el reaprofitament del biogàs -un subproducte en l'elaboració de la cervesa- per produir electricitat, calor per al procés de producció i fred per a la climatització. Aquest esforç ha estat reconegut amb la concessió aquests dies d'un dels premis a l'eficiència energètica que atorga l'Institut Català de l'Energia (ICAEN). Però el més important és que, d'aquesta forma, Damm incrementa la seva competitivitat a través de la reducció dels costos de producció.

El camí emprès per Damm, i també per moltes altres empreses, és de moment l´única via per escapar als efectes perversos que l'oligopoli elèctric provoca en les empreses i en el conjunt de l'economia productiva.