Des de dins l'Smart City

Aquest dijous tanca a Barcelona la sisena edició de l'Smart City Expo World Congress. El congrés explora la relació que hi ha entre la realitat urbana i la revolució tecnològica i com l'una afecta l'altra. Els eixos temàtics del congrés són: governança, economia, mobilitat, societat, sostenibilitat, seguretat i dades i tecnologia. O sigui, tot.

La cita ha reunit 14.000 professionals del sector de més de 600 ciutats i que han pogut veure les propostes de 590 exhibidors, sentir a 400 ponents i participar en els més de 50 esdeveniments relacionats amb el congrés. Professionals i empreses com Bosch, Cisco, Siemens, Microsoft, Huawei i Seat s'han trobat físicament a Barcelona per parlar de com afecta la tecnologia a l'espai urbà i en última instància de com pot millorar les ciutats, el planeta i, ja que hi som, les nostres vides.

A Catalunya hi ha 270 empreses relacionades amb el sector de les ciutats intel·ligents que donen feina a 116.163 treballadors i que generen un volum de negoci de 6.969 milions d'euros el que representa un 3% del PIB del país. Pas mal.

També té molt sentit que la cita es faci a Catalunya encara que els pesi als d'Expasión, que dilluns en una columna titulada "Empacho tecnológico en Catalunya" (sic) ens advertien que Barcelona havia d'anar en compte, ja que tenir el MWC, el Smart City Expo, el Garnter Symposium, l'IOT Solutions World Congress, l'Intelligent Data Processing, el VMWorld, o l'Open Stack Summit potser no era tan bo. Ha!

I si això no els fa gràcia, tampoc no els en deu fer massa que Barcelona sigui considerada una de les ciutats més intel·ligents del món segons els principals indicadors. El 2012, amb el pla Barcelona Ciutat Digital, la ciutat va començar a desplegar tecnologies en sistemes urbans com el transport públic, els aparcaments, l'enllumenat públic i la gestió de residus posant Barcelona en el mapa de la internet de les coses i de les ciutats intel·ligents. El resultat són els 4.000 tiquets d'aparcament diaris de l'aplicació ApparkB, la reducció del 30% del consum en l'enllumenat públic, i un 25% d'estalvi d'aigua.

Però fins aquí és el que ja sabíem, allò de connectar contenidors, semàfors i fanals a internet i racionalitzar-ne l'ús. És el model de dalt cap a baix: empreses i institucions fan grans inversions en tecnologia, les institucions legislen d'acord amb les noves possibilitats que els ofereix la nova tecnologia i els ciutadans tenim millors serveis.

Podem veure una ciutat intel·ligent com un gran ordinador que en lloc de tenir teclat, ratolí i micròfon com a dispositius d'entrada té sensors, i que en lloc de tenir pantalla i altaveu com a dispositius de sortida té semàfors, estacions de Bicing, fanals i contenidors. En aquest model l'usuari no seu davant de l'ordinador sinó que hi viu a dins i fa l'entrada de dades amb les seves accions quotidianes que són a l'hora condicionades per les sortides de la ciutat-ordinador.

L'analogia ens portaria a pensar que les persones són les dades que circulen per aquest ordinador-ciutat, i si bé això és cert, fem curt. Les persones a banda de ser dades que circulem amunt i avall en un ordinador-ciutat tenim una excel·lent capacitat de procés natural que augmentem amb un petit ordinador de butxaca que anomenem mòbil. Ordinadors dins d'ordinadors treballant en xarxa. I aprofitar això és el que ens falta.

Al model de ciutat intel·ligent de dalt cap a baix actual li hem d'afegir el de baix cap a dalt, el dels processadors individuals —parelles d'humà i mòbil— que tenen informació precisa de cada ciutadà: on es mou, on treballa, on viu i a quin restaurant va el dijous a menjar paella i amb qui. Aquestes dades es generen, es transmeten i es processen però en pocs casos estan disponibles en obert perquè en puguem extreure coneixement. Aquesta informació (i el coneixement que se'n deriva) està en mans d'empreses com Google, Facebook, Apple, Twitter, Amazon, Movistar, Endesa, Gas Natural i La Caixa. Les nostres dades —generades pels nostres petits ordinadors mòbils i per les nostres accions conscients o inconscients— estan guardades en silos privats als quals no podem accedir.

Creuar-les entre elles i amb les generades per l'ordinador-ciutat ens donaria un coneixement molt rellevant del nostre entorn. Se m'acut que creuant aquestes dades podríem saber on van els 25.000 creueristes quan baixen a terra, per on es mouen els 14.000 assistents a l'Smart City Expo a la nit, saber si els veïns del Poblenou volen una Superilla i com els afecta, i quantes persones grans a qui s'ha tallat la llum viuen soles i compren espelmes de manera regular.