Déu-n’hi-do!

Aquest és el meu primer article a VIA Empresa d’ençà que he assumit la direcció general d’Enciclopèdia Catalana (la primera dona en els seus seixanta anys d’història!). Ho faig precisament per fer valdre el patrimoni de coneixement generat per aquesta institució de país, amb l’empenta, el rigor i la professionalitat de totes les persones que hi treballen.

Pioners al món digital des de l’any 1997, Enciclopèdia.cat i Diccionari.cat es posicionen avui com dues fonts de referència fiables (el que en l’argot digital s’anomena “font de veritat” o source of truth), amb més de 800.000 articles. Els dos portals són patrimoni de coneixement digital en català i només l’últim any han donat resposta a un total de 2,4 i 7,2 milions de visites respectivament.

En concret, Diccionari.cat ha sumat els darreres dotze mesos més de 2,2 milions de sessions i 7,1 milions de pàgines vistes. Qui consulta el portal hi passa de mitjana uns 3 minuts i mig i gairebé sempre s’hi connecta des del mòbil. La comunitat és diversa, amb un perfil majoritàriament femení (58%) i molt present a Barcelona, Madrid, València i Palma, però també rep consultes des d’Alemanya o els Estats Units. En definitiva, Diccionari.cat s’ha consolidat com una eina de consulta quotidiana per a milers de persones cada dia.

"Diccionari.cat ha sumat els darreres dotze mesos més de 2,2 milions de sessions i 7,1 milions de pàgines vistes"

Tots els paràgrafs anteriors serien motiu per a l’exclamació amb la qual titulo aquest article (déu-n’hi-do) però m’estimo més aturar-me un moment precisament en aquesta expressió (sense majúscules, per cert) perquè resulta que ha estat la més buscada a Diccionari.cat els darrers dotze mesos!

Si vols saber-ne més

 

   

Consol Vancells Casanovas-Agost o setembre?

Segons Diccionari.cat, déu-n’hi-do és un adverbi que significa ‘força, bastant’ o ‘una interjecció: una exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix’, com en la frase “he fet un negoci que déu-n’hi-do!”.

L’èxit d’aquesta cerca a Diccionari.cat rau probablement en la dificultat per endevinar com s’escriu (amb majúscula o sense?, amb accent o sense?, amb guionets...?), com es fa servir i com es tradueix. De tota manera, tal com va el món, és probable que la gent necessiti fer-la servir ara més que mai.

Potser ho desconeixeu, però des de la seva creació, Enciclopèdia Catalana ha publicat més de 100 diccionaris! Des dels grans diccionaris generals de significats, de sinònims i antònims fins a una àmplia gamma de diccionaris bilingües (català-castellà, català-anglès, català-francès, portuguès-català, àrab-català, etc.).

Mereix una menció especial el DIDAC, el diccionari escolar de la llengua catalana, un recurs il·lustrat i amb definicions, exemples, etc. pensats per a l’aprenentatge dels infants.

Déu-n’hi-do!

L’àmplia col·lecció de diccionaris (en paper i en suport digital) és avui més que mai una eina clau per a la normalització, la consolidació, la protecció i la projecció del català cap al futur, acompanyant estudiants i professionals de totes les edats i convertint-se en una eina imprescindible tant en l’àmbit acadèmic com en el professional o el quotidià.

I tot d’una, arriba la intel·ligència artificial, i nosaltres, com tothom, ens plantegem: “I ara què?”

Com canvia això la nostra activitat editorial? El ChatGPT traduirà millor que el diccionari bilingüe corresponent d’Enciclopèdia Catalana? Quina importància tindrà la qualitat de Diccionari.cat per a la vitalitat de la llengua?

En converses amb diferents experts sorgeixen reflexions molt valuoses, que comparteixo.

La primera, amb la que he iniciat l’article:

• Calen indicadors per esbrinar quines eines són més necessàries i cal mesurar fins a quin punt l’existència de la IA i l’allau de dades que genera justifiquen encara més la necessitat de continuar invertint en la creació i la preservació de fonts de referència de qualitat controlades, com són els diccionaris.

Més reflexions com aquesta ens empenyen probablement cap a una futura Enciclopèd-IA:

• Som font de veritat i control sobirà: Enciclopèdia Catalana és l’autoritat que fixa l’equivalència correcta entre llengües. Si no ho fa una institució catalana, ho faran tercers (estrangers i a través de llengües intermediàries) i es perdrà el control de la qualitat.
• No cal “fer una IA pròpia”: invertir a crear models de traducció és cremar diners; la IA general ja n’està aprenent. El que sí que cal és mantenir dades fiables (diccionaris bilingües, per exemple) perquè la IA “se n’alimenti”.
• Pes creixent a l’ecosistema IA: a mesura que la IA aprèn a diferenciar les fonts professionals de les fonts que generen soroll, els diccionaris guanyen pes com a referència del català correcte.
• Connectem el català amb les altres llengües: projectes com un català-japonès (per al qual estem buscant una empresa patrocinadora, per cert) tenen sentit. No per “alimentar” la IA activament, sinó perquè existeixi una referència pública i robusta que la IA i tothom que vulgui puguin consultar.
• Diccionari.cat és una publicació oberta i ben estructurada: la utilitat es multiplica perquè els diccionaris són en línia, oberts, estructurats i indexables, i així els models els poden “xuclar” fàcilment.

En síntesi: els diccionaris d’Enciclopèdia Catalana, especialment els bilingües, són estratègics, no per competir amb la IA, sinó per establir i custodiar l’estàndard de veritat entre llengües que la IA (i tothom) utilitzarà.

Ara fa un any, quan vaig arribar a Enciclopèdia Catalana, en reunions amb diferents persones per conèixer la institució i els professionals que hi treballen, una editora em va deixar anar aquesta frase: “som els que ordenem i estructurem el coneixement en català”.

Déu-n’hi-do!

No se m’acut millor propòsit de futur en favor de la cultura i la llengua catalanes.

I mentrestant, bona tornada.