Deures ambientals municipals
02
de Maig
de
2015
Durant aquestes setmanes de campanya preelectoral a les municipals sembla que els temes ambientals hagin desaparegut de l'agenda política. Es parla de desnonaments, de pobresa infantil, de turisme, d'habitatge social, però dels problemes ambientals quasi ningú en diu res. D'acord que hi ha temes que semblen peremptoris i que no poden esperar més. Però ens equivocaríem si la necessitat d'afrontar les urgències ens fes oblidar els reptes estratègics.
En l'àmbit mundial, el debat sobre el canvi climàtic i el seu impacte sobre l'economia és més viu que mai. Segurament hi influeix la perspectiva de la cimera de París prevista per a finals d'any on s'espera arribar a acords rellevants després de l'estancament, si no retrocés, dels compromisos adquirits a Kyoto ja fa prop de 20 anys.
L'actitud de l'Administració Obama hi té molt a veure i, sens dubte, el president vol aprofitar aquests darrers anys del seu mandat, quan ja no té cap altre compromís que la seva empremta en la Història, per marcar una fita en les tradicionals posicions refractàries del seu país respecte a les mesures per frenar l'accelerat procés de canvi climàtic. Un dels arguments més poderosos que fa servir l'administració demòcrata prové de l'evident increment de catàstrofes naturals –huracans, incendis, onades de fred i de calor- que pateix Nord-amèrica i dels elevats costos econòmics que comporten, començant per un preocupat sector de les assegurances.
Pel que fa a la Xina, l'altre gran actor econòmic que comença a admetre la necessitat d'assumir algun tipus de compromís ambiental, no cal insistir com els seus dirigents perceben cada cop amb més intensitat que la contaminació –aire, sòl, aigües...- constitueix una de les principals amenaces per la pervivència dels seu model econòmic i de societat.
Precisament, l'exposició als efectes del canvi climàtic comença a ser un factor significatiu a l'hora d'avaluar el risc de país en termes de deute sobirà, inversions estrangeres i evolució econòmica en general. En concret, es consideren rellevants a aquest efecte el percentatge de superfície terrestre poc per damunt del nivell del mar –especialment rellevant al sud-est asiàtic-, la dependència econòmica respecte a l'agricultura i les collites i la capacitat per afrontar catàstrofes, un element tan rellevant com veiem aquests dies al Nepal, encara que l'origen en aquest cas no sigui atribuïble al canvi climàtic.
A casa nostra ens hauríem de preocupar principalment pel subministrament d'aigua –augmentaran els períodes de sequera extrema- i l'impacte de l'augment del nivell del mar sobre les infraestructures turístiques –començant per les platges- i de transport marítim. Un altre risc sobre el qual hi ha menys unanimitat però que cal contemplar és el de la conversió del Mediterrani en un mar tropical, amb el corresponent règim d'huracans i d'aiguats. Si pensem en les malvestats que fa quatre dies un temporal de vent va provocar als boscos del Vallès, ens adonarem que la possibilitat que aquest tipus d'episodis s'incrementi no és un problema menor.
I tot plegat per no tornar a insistir en el problema de la contaminació atmosfèrica, a la qual cada setmana que passa les recerques mèdiques atribueixen noves malures. La darrera vinculada a la irrigació del cervell. Precisament, el darrer informe sobre competitivitat de les ciutats promogut pel mateix Ajuntament de Barcelona admet que, davant molts paràmetres amb valoracions favorables, la contaminació de l'aire de la ciutat penalitza significativament la competitivitat global de la ciutat. Per tant, pot ser que els nostres candidats municipals comencin a trobar algun moment per pensar i debatre els deures ambientals ineludibles per a la ciutat.
En l'àmbit mundial, el debat sobre el canvi climàtic i el seu impacte sobre l'economia és més viu que mai. Segurament hi influeix la perspectiva de la cimera de París prevista per a finals d'any on s'espera arribar a acords rellevants després de l'estancament, si no retrocés, dels compromisos adquirits a Kyoto ja fa prop de 20 anys.
L'actitud de l'Administració Obama hi té molt a veure i, sens dubte, el president vol aprofitar aquests darrers anys del seu mandat, quan ja no té cap altre compromís que la seva empremta en la Història, per marcar una fita en les tradicionals posicions refractàries del seu país respecte a les mesures per frenar l'accelerat procés de canvi climàtic. Un dels arguments més poderosos que fa servir l'administració demòcrata prové de l'evident increment de catàstrofes naturals –huracans, incendis, onades de fred i de calor- que pateix Nord-amèrica i dels elevats costos econòmics que comporten, començant per un preocupat sector de les assegurances.
Pel que fa a la Xina, l'altre gran actor econòmic que comença a admetre la necessitat d'assumir algun tipus de compromís ambiental, no cal insistir com els seus dirigents perceben cada cop amb més intensitat que la contaminació –aire, sòl, aigües...- constitueix una de les principals amenaces per la pervivència dels seu model econòmic i de societat.
Precisament, l'exposició als efectes del canvi climàtic comença a ser un factor significatiu a l'hora d'avaluar el risc de país en termes de deute sobirà, inversions estrangeres i evolució econòmica en general. En concret, es consideren rellevants a aquest efecte el percentatge de superfície terrestre poc per damunt del nivell del mar –especialment rellevant al sud-est asiàtic-, la dependència econòmica respecte a l'agricultura i les collites i la capacitat per afrontar catàstrofes, un element tan rellevant com veiem aquests dies al Nepal, encara que l'origen en aquest cas no sigui atribuïble al canvi climàtic.
A casa nostra ens hauríem de preocupar principalment pel subministrament d'aigua –augmentaran els períodes de sequera extrema- i l'impacte de l'augment del nivell del mar sobre les infraestructures turístiques –començant per les platges- i de transport marítim. Un altre risc sobre el qual hi ha menys unanimitat però que cal contemplar és el de la conversió del Mediterrani en un mar tropical, amb el corresponent règim d'huracans i d'aiguats. Si pensem en les malvestats que fa quatre dies un temporal de vent va provocar als boscos del Vallès, ens adonarem que la possibilitat que aquest tipus d'episodis s'incrementi no és un problema menor.
I tot plegat per no tornar a insistir en el problema de la contaminació atmosfèrica, a la qual cada setmana que passa les recerques mèdiques atribueixen noves malures. La darrera vinculada a la irrigació del cervell. Precisament, el darrer informe sobre competitivitat de les ciutats promogut pel mateix Ajuntament de Barcelona admet que, davant molts paràmetres amb valoracions favorables, la contaminació de l'aire de la ciutat penalitza significativament la competitivitat global de la ciutat. Per tant, pot ser que els nostres candidats municipals comencin a trobar algun moment per pensar i debatre els deures ambientals ineludibles per a la ciutat.