El ministre que podia saber el futur
23
de Juny
de
2016
Pot el ministre de l'interior punxar qualsevol telèfon mòbil? Pot activar el micròfon i escoltar el que estem dient a casa? Pot activar la càmera del mòbil i veure on som? Pot fer-ho encara que el mòbil estigui apagat? La resposta a totes aquestes preguntes és sí.
Ho explicava l'Edward Snowden fa un parell d'anys a la NBC: "El Govern no pot encendre un mòbil sense tocar-lo, però et pot fer creure que el tens apagat quan en realitat no ho està". Prems el botó, el mòbil mostra l'habitual animació d'apagada, fa el so característic i ja està: el micròfon es queda en escolta mentre la càmera enregistra i el GPS va difonent la teva posició. Tot molt lleig.
Per poder controlar un mòbil a distància hi ha dues maneres de fer-ho. La primera és manipulant físicament el mòbil canviant-li el programari i deixar una porta oberta per a poder-lo controlar remotament. La segona és fent el mateix procés via ràdio, muntant una mini xarxa de telefonia mòbil falsa amb una torre a la qual es connecta el mòbil de l'usuari a espiar, moment en què la torre envia les instruccions necessàries al mòbil.
A tot això hi hem d'afegir que si algú ens espia el mòbil, no només té accés al nostre present –posició, què diem, què veiem– sinó que també al nostre passat: els llocs on hem estat, a qui hem trucat, els nostres contactes, els correus, les fotos d'on he estat els darrers anys, vídeos dels fills, les cançons que m'agraden, els quilòmetres que fem, els darrers vídeos de YouTube... tot. El mòbil és una mena de diari intel·ligent que apunta tot el que fem sense que ens n'adonem. Un estudi de la informació que hi portem revelaria característiques de la nostra personalitat que ens sorprendrien fins i tot a nosaltres.
I el futur? Doncs també. Fa uns anys el conseller delegat de Google, Eric Schmidt, explicava al MWC que Google pot arribar a saber millor que tu mateix el que faràs i en posava el següent exemple: si ets a la feina, els companys amb qui vas a dinar habitualment també –tu no els has vist però Google sap que hi són–, al calendari no hi tens reunions a primera hora de la tarda i és dijous, Google pot endevinar amb un percentatge d'encert molt elevat que anireu al restaurant dels dijous a menjar paella.
El mòbil conté una còpia digital del nostre jo amb els records del passat, les preocupacions del present i les esperances del futur, per això el sol fet d'imaginar que algú hi pugui posar el nas sense el nostre permís ens provoca de pànic a terror. Per protegir-nos només cal fer com l'Snowden que d'això en sap: recuperar el Nokia que tenim al calaix de la ferralla tecnològica, just a sota de la Palm.
Ho explicava l'Edward Snowden fa un parell d'anys a la NBC: "El Govern no pot encendre un mòbil sense tocar-lo, però et pot fer creure que el tens apagat quan en realitat no ho està". Prems el botó, el mòbil mostra l'habitual animació d'apagada, fa el so característic i ja està: el micròfon es queda en escolta mentre la càmera enregistra i el GPS va difonent la teva posició. Tot molt lleig.
Per poder controlar un mòbil a distància hi ha dues maneres de fer-ho. La primera és manipulant físicament el mòbil canviant-li el programari i deixar una porta oberta per a poder-lo controlar remotament. La segona és fent el mateix procés via ràdio, muntant una mini xarxa de telefonia mòbil falsa amb una torre a la qual es connecta el mòbil de l'usuari a espiar, moment en què la torre envia les instruccions necessàries al mòbil.
A tot això hi hem d'afegir que si algú ens espia el mòbil, no només té accés al nostre present –posició, què diem, què veiem– sinó que també al nostre passat: els llocs on hem estat, a qui hem trucat, els nostres contactes, els correus, les fotos d'on he estat els darrers anys, vídeos dels fills, les cançons que m'agraden, els quilòmetres que fem, els darrers vídeos de YouTube... tot. El mòbil és una mena de diari intel·ligent que apunta tot el que fem sense que ens n'adonem. Un estudi de la informació que hi portem revelaria característiques de la nostra personalitat que ens sorprendrien fins i tot a nosaltres.
I el futur? Doncs també. Fa uns anys el conseller delegat de Google, Eric Schmidt, explicava al MWC que Google pot arribar a saber millor que tu mateix el que faràs i en posava el següent exemple: si ets a la feina, els companys amb qui vas a dinar habitualment també –tu no els has vist però Google sap que hi són–, al calendari no hi tens reunions a primera hora de la tarda i és dijous, Google pot endevinar amb un percentatge d'encert molt elevat que anireu al restaurant dels dijous a menjar paella.
El mòbil conté una còpia digital del nostre jo amb els records del passat, les preocupacions del present i les esperances del futur, per això el sol fet d'imaginar que algú hi pugui posar el nas sense el nostre permís ens provoca de pànic a terror. Per protegir-nos només cal fer com l'Snowden que d'això en sap: recuperar el Nokia que tenim al calaix de la ferralla tecnològica, just a sota de la Palm.