El precedent de Cuevas
20
de Desembre
de
2014
En la cultura de CEOE existeix un aforisme que retrata la transparència i la manera com es feien les coses en els primers lustres: "Amb Cuevas no passava això". Certament no passaven tals coses perquè bé es cuidaven que no es donés motiu a una tal eventualitat. Amb Cuevas ja no es donava l'alternativa electoral, ni ningú gosava presentar la disjuntiva: quan es pactava alguna cosa, comunament es complien els pactes en funció de l'interès superior del pactant Cuevas.
Si tal pacte creava inconveniències, senzillament se li ignorava i a una altra cosa. Per dues vegades, que jo sàpiga, es va incomplir el pacte o la paraula: la primera, quan Alfredo Molinas i ell van convenir un compromís de cavallers que, arribada una determinada data –i edat- tots dos, tal vegada els reals constructors de CEOE a l'origen, es jubilarien, donant pas a una altra generació més jove.
En 1994 segons els pactes, Alfredo Molinas (en aquell temps president de Foment del Treball Nacional i vicepresident de CEOE) es va retirar d'ambdues organitzacions. José Mª Cuevas va incomplir el convingut, i va perdurar bastants anys més en la presidència de CEOE fins que la malaltia ho va jubilar, donant pas a un successor que ha estat tot un greu problema per a l'organització, el Sr. Díaz Ferrán, avui dia a la presó.
El segon compromís incomplit va esdevenir ja amb Juan Rosell com a vicepresident de CEOE i president de Foment del Treball, ja molt endinsat en la primera dècada del segle XXI. Tots dos van convenir que Rosell proposaria un pla de reestructuració de CEOE, havent rebut el projecte de mans del mateix Rosell, ho va amagar sota clau, després de llegir-ho, i va ocultar la seva existència, reprovant-li més tard en públic que no ho havia presentat.
Òbviament, no li van agradar les idees de Juan Rosell i va falsejar la seva existència, incomplint flagrantment els pactes. Per això dic que "amb Cuevas no passava això"… segons aportació específica de Carlos Sánchez en El Confidencial del 18 de desembre de 2014, el dia després de la batalla electoral a Madrid i, segons la seva apreciació, "de les punyalades drapaires en CEOE", en els resultats de la qual en estimació, "l'aparell s'ha tornat a trencar". Precisament la meva no és exactament aquesta estimació.
Si tal pacte creava inconveniències, senzillament se li ignorava i a una altra cosa. Per dues vegades, que jo sàpiga, es va incomplir el pacte o la paraula: la primera, quan Alfredo Molinas i ell van convenir un compromís de cavallers que, arribada una determinada data –i edat- tots dos, tal vegada els reals constructors de CEOE a l'origen, es jubilarien, donant pas a una altra generació més jove.
En 1994 segons els pactes, Alfredo Molinas (en aquell temps president de Foment del Treball Nacional i vicepresident de CEOE) es va retirar d'ambdues organitzacions. José Mª Cuevas va incomplir el convingut, i va perdurar bastants anys més en la presidència de CEOE fins que la malaltia ho va jubilar, donant pas a un successor que ha estat tot un greu problema per a l'organització, el Sr. Díaz Ferrán, avui dia a la presó.
El segon compromís incomplit va esdevenir ja amb Juan Rosell com a vicepresident de CEOE i president de Foment del Treball, ja molt endinsat en la primera dècada del segle XXI. Tots dos van convenir que Rosell proposaria un pla de reestructuració de CEOE, havent rebut el projecte de mans del mateix Rosell, ho va amagar sota clau, després de llegir-ho, i va ocultar la seva existència, reprovant-li més tard en públic que no ho havia presentat.
Òbviament, no li van agradar les idees de Juan Rosell i va falsejar la seva existència, incomplint flagrantment els pactes. Per això dic que "amb Cuevas no passava això"… segons aportació específica de Carlos Sánchez en El Confidencial del 18 de desembre de 2014, el dia després de la batalla electoral a Madrid i, segons la seva apreciació, "de les punyalades drapaires en CEOE", en els resultats de la qual en estimació, "l'aparell s'ha tornat a trencar". Precisament la meva no és exactament aquesta estimació.