La creació de la
Unió Europea ha estat, al nostre continent, el fet més important del segle XX, i el seu desenvolupament continua. En un principi en formaven part 6
estats, ara ja en són 28. Circulem per l'interior de la UE sense passaports, sense duanes, el mateix que les mercaderies, amb una
moneda única a 17 països (l'any vinent en seran 18), amb una inflació controlada, amb plans d'estudi i titulacions compatibles, etc. I el que és més important, amb una
pau consolidada, sense riscs de guerra entre els 28 països membres i els que s'hi integrin en el futur.
Ara bé, malgrat aquestes i moltes altres realitats positives,
creix, a quasi tots els països de la UE, un
sentiment de
desafecció entre amplis sectors de la població. El mateix s'observa a Espanya. I això no és bo. Així, per exemple, el
Regne Unit prepara un
referèndum per decidir si la població vol sortir o no de la UE. A
França, un partit polític important, el
Front Nacional, proposa seguir el mateix camí. A
Espanya, els percentatges de participació a les
eleccions europees han passat del 69% l'any 1987 a menys del 44% el 2009, mentre la mitjana de la UE va ser del 45%. Al Regne Unit
va ser inferior al 38%.
Quines són les causes d'aquest creixent euroescepticisme? En citaré tres, entre les més importants:
- La constatació que, a mesura que s'avança en la construcció europea, els governs i les seves institucions han de cedir parts cada vegada més importants de la seva sobirania.
- Relacionada amb l'anterior, la Comissió de Brussel·les i, per què no dir-ho, la Sra. Merkel, imposen cada vegada més els seus criteris per restablir els equilibris econòmics i financers en forma de mesures d'austeritat que desemboquen en retallades pressupostàries, sobretot als països del Sud (Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia, Xipre) i també a molts dels països de l'antiga Europa de l'Est.
- Les generacions nascudes a partir dels anys vuitanta del segle passat, i sobretot les noves generacions actuals i futures, no han o no hauran viscut ni directa ni indirectament les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. Ignoren o tenen una vaga idea que el Mercat Comú Europeu, avui Unió Europea, va començar amb un objectiu prioritari molt clar: el d'establir els mecanismes necessaris per instaurar i consolidar una pau indestructible entre els pobles d'Europa.
Per solucionar aquesta mancança de coneixement, per part de les noves i les futures generacions de ciutadans d'Europa, dels motius fonamentals de la construcció europea, així com dels avantatges d'arribar a una espècie d'Estats Units d'Europa, que seria l'objectiu final, es fa necessari un esforç de pedagogia per part dels governs, les institucions d'ensenyament i els mitjans de comunicació.
És la raó per la qual s'han preparat deu breus articles, en forma de píndoles, per ajudar a comprendre millor el paper que representa la Unió Europea en les nostres vides. Se'n publicaran, un per setmana, els propers deu dissabtes.
