El repte digital per a les universitats
09
de Febrer
de
2015
Act.
10
de Febrer
de
2015
El futur de les universitats està lligat inevitablement a l'impacte de la revolució digital. Alguns dels efectes d'aquest impacte els comencem a conèixer tot just ara i prenen forma a través de l'accés massiu i gratuït a cursos de formació online (MOOC), una oferta formativa hiperfragmentada i cada cop més especialitzada, o de la internacionalització dels programes acadèmics com a resposta a la necessitat d'orientar-se a una demanda global. En aquest context, i davant l'altíssim nivell de competència, les universitats de tot el món tenen el repte no només d'adaptar el seu portfoli i el model educatiu sinó també de transformar el model d'operacions i la seva manera d'accedir al mercat gràcies a la digitalització.
La internacionalització de l'oferta formativa, més enllà de la projecció de les universitats en l'àmbit global, ha de facilitar l'accés a noves matriculacions a estudiants d'arreu del món i, per tant, un creixement en la demanda potencial que hauria d'implicar una millora en la capacitat de generació d'ingressos per a les universitats. Aquesta oportunitat, però, està condicionada per la capacitat de desenvolupar economies d'escala en els processos de gestió de la comunicació i captació d'estudiants, i per la capacitat de treballar amb eines i estratègies de penetració en els mercats en condicions d'eficiència i personalització. I des d'aquesta òptica el medi digital, la xarxa, esdevé l'escenari estratègic per a materialitzar l'oportunitat.
Davant del repte d'ampliar i internacionalitzar la seva oferta formativa, per exemple de màsters, les universitats necessiten desenvolupar aliances amb actors especialitzats que assegurin, de manera global, la gestió centralitzada dels processos de captació i comercialització de noves matrícules i que, a més, ho facin fent un ús intensiu del medi digital i les noves tecnologies. Fer-ho així ha de suposar, d'una banda, garantir la capacitat de generar nova demanda i, d'altra banda, minimitzar la despesa associada als processos de comunicació, matriculació i incorporació de nous estudiants.
La capacitat de generació de nova demanda a nivell internacional utilitzant estratègies d'impacte i captació a través del medi digital requereix, d'una banda, la professionalització dels models de comunicació, penetració i posicionament en el mercat; d'altra banda, expertesa a l'hora de traslladar l'oferta i fer-la pertinent; i, finalment, especialització en els processos de comercialització i contractació a escala massiva.
Gestionar la generació de demanda i captació en l'àmbit global des del medi digital demana mètode i especialització. D'acord amb el model de RocaSalvatella, un procés de comercialització òptim per a les universitats en el nou context digital ha d'implicar:
• Capacitat de portar al mercat una proposta de valor adequada, a través dels canals idonis, unint l'oferta acadèmica amb els segments objectius.
• L'ús d'estratègies de coneixement del mercat i de tècniques de personalització per a ser pertinent i efectiu davant de les necessitats i el context dels potencials estudiants.
• Excel·lència en el servei, habilitat per a establir relacions i capacitat de generació de confiança en el medi digital.
• I, finalment, expertesa en traduir l'impacte generat i els interessos capturats en decisions de contractació, en matrícules, a través de processos simples, eficaços i reproduïbles a escala massiva.
Treballar amb economies d'escala ha de contribuir a retallar la despesa associada als processos de captació i comercialització a les universitats, ha de facilitar l'eliminació de barreres com ara l'adaptació de plataformes o l'esforç de coordinació entre universitats i ha de permetre prescindir de l'esforç que implica el desenvolupament de noves capacitats o l'adquisició de nous equipaments. Coordinar esforços en l'àmbit de l'accés a la demanda i la comercialització de la mà d'actors especialitzats ha de permetre les universitats un important estalvi de costos al mateix temps que guanyen capacitat per a generar nous ingressos.
Assumir el repte digital per part de les universitats significa adaptar i especialitzar l'oferta formativa, flexibilitzar el model educatiu, internacionalitzar els programes i orientar-se a un mercat mundial. Un mercat global i amb sobreoferta on el nivell de competència es torna una amenaça i on només mantindran posicions de privilegi les universitats que sàpiguen trobar aliances estratègiques per a la generació i captació de demanda i per a la gestió del cicle de vida dels estudiants través del medi digital.
La internacionalització de l'oferta formativa, més enllà de la projecció de les universitats en l'àmbit global, ha de facilitar l'accés a noves matriculacions a estudiants d'arreu del món i, per tant, un creixement en la demanda potencial que hauria d'implicar una millora en la capacitat de generació d'ingressos per a les universitats. Aquesta oportunitat, però, està condicionada per la capacitat de desenvolupar economies d'escala en els processos de gestió de la comunicació i captació d'estudiants, i per la capacitat de treballar amb eines i estratègies de penetració en els mercats en condicions d'eficiència i personalització. I des d'aquesta òptica el medi digital, la xarxa, esdevé l'escenari estratègic per a materialitzar l'oportunitat.
Davant del repte d'ampliar i internacionalitzar la seva oferta formativa, per exemple de màsters, les universitats necessiten desenvolupar aliances amb actors especialitzats que assegurin, de manera global, la gestió centralitzada dels processos de captació i comercialització de noves matrícules i que, a més, ho facin fent un ús intensiu del medi digital i les noves tecnologies. Fer-ho així ha de suposar, d'una banda, garantir la capacitat de generar nova demanda i, d'altra banda, minimitzar la despesa associada als processos de comunicació, matriculació i incorporació de nous estudiants.
La capacitat de generació de nova demanda a nivell internacional utilitzant estratègies d'impacte i captació a través del medi digital requereix, d'una banda, la professionalització dels models de comunicació, penetració i posicionament en el mercat; d'altra banda, expertesa a l'hora de traslladar l'oferta i fer-la pertinent; i, finalment, especialització en els processos de comercialització i contractació a escala massiva.
Gestionar la generació de demanda i captació en l'àmbit global des del medi digital demana mètode i especialització. D'acord amb el model de RocaSalvatella, un procés de comercialització òptim per a les universitats en el nou context digital ha d'implicar:
• Capacitat de portar al mercat una proposta de valor adequada, a través dels canals idonis, unint l'oferta acadèmica amb els segments objectius.
• L'ús d'estratègies de coneixement del mercat i de tècniques de personalització per a ser pertinent i efectiu davant de les necessitats i el context dels potencials estudiants.
• Excel·lència en el servei, habilitat per a establir relacions i capacitat de generació de confiança en el medi digital.
• I, finalment, expertesa en traduir l'impacte generat i els interessos capturats en decisions de contractació, en matrícules, a través de processos simples, eficaços i reproduïbles a escala massiva.
Treballar amb economies d'escala ha de contribuir a retallar la despesa associada als processos de captació i comercialització a les universitats, ha de facilitar l'eliminació de barreres com ara l'adaptació de plataformes o l'esforç de coordinació entre universitats i ha de permetre prescindir de l'esforç que implica el desenvolupament de noves capacitats o l'adquisició de nous equipaments. Coordinar esforços en l'àmbit de l'accés a la demanda i la comercialització de la mà d'actors especialitzats ha de permetre les universitats un important estalvi de costos al mateix temps que guanyen capacitat per a generar nous ingressos.
Assumir el repte digital per part de les universitats significa adaptar i especialitzar l'oferta formativa, flexibilitzar el model educatiu, internacionalitzar els programes i orientar-se a un mercat mundial. Un mercat global i amb sobreoferta on el nivell de competència es torna una amenaça i on només mantindran posicions de privilegi les universitats que sàpiguen trobar aliances estratègiques per a la generació i captació de demanda i per a la gestió del cicle de vida dels estudiants través del medi digital.