Els passos cap al mercat exterior

No tota empresa té vocació ni necessitat de convertir-se en una empresa global. Però a partir d'una certa dimensió, segurament no tant gran com ens pensem, és molt convenient engrandir la base del mercat, traspassant les fronteres tant de Catalunya com d'Espanya. El mercat català és molt petit, i el mercat espanyolés menys segur que no pas ho era fa unes dècades, en èpoques de fronteres tancades. Una gran part d'empreses catalanes haurien de considerar ja Europa com el seu "mercat interior".

A l'hora de plantejar-se aquest repte, cal distingir bé entre "exportació" i "internacionalització", i veure quina combinació d'estratègies és la millor, i en quin moment. Exportar vol dir mantenir tota l'activitat creativa i de producció aquí, i vendre a clients de fora. Això obliga poc a poc a tenir (creant-la o comprant-la) una xarxa comercial pròpia a l'exterior, i aquest és el primer pas cap a la dimensió internacional, dimensió que només es completa quan s'inicien també activitats productives (noves o deslocalitzades) a fora.

És important deixar dit que es poden analitzar fàcilment els avantatges i els inconvenients per al país, en termes de llocs de treball o de l'equilibri de la balança exterior, de cada una d'aquestes etapes, i veure que són bastant diferents al llarg d'aquest procés. Per això, les polítiques en relació al suport públic haurien de ser més especifiques del que són, i tenir més en compta les conseqüències a curt i a llarg termini.