Ensenyeu les criatures a programar. A totes.
06
d'Abril
de
2017
Aprendre a programar mola. L'aprenentatge de la programació desenvolupa capacitats aplicables a tots els àmbits de la vida. Estructurar la informació, descompondre tasques complexes en una successió de tasques simples, entendre els processos iteratius, avaluar situacions, reaprofitar solucions, desenvolupar el pensament lateral… podria seguir. Quan aprenem a programar no estem aprenent només a programar sinó que estem programant per aprendre moltes altres coses.
Jo en vaig aprendre fa molts anys a l'institut en un Sinclair ZX81 d'1K de memòria. A base de copiar programes en BASIC del manual d'instruccions i resoldre problemes de matemàtiques jo i quatre flipats més vam acabar programant rudimentaris jocs tipus Angry Birds que desapareixien a l'apagar l'ordinador i la tele en blanc i negre a la que anava enganxat.
Ara va diferent. Ara la canalla comença a programar a l'escola primària amb 7 o 8 anys i ho fan en un iPad, un mòbil o en una pantalla d'ordinador mentre juguen amb l'Scratch, un llenguatge visual —atenció a la paraula— i de manipulació directa creat pel MediaLab de l'Institut de Tecnologia de Massachussets que posa a l'abast de tothom la programació. Aneu a Code.org i independentment de l'edat i coneixements que tingueu en uns 20 minuts d'exercicis ja sereu capaços de programar un Angry Birds. El llenguatge de programació Scratch és a la programació el que la Brownie Kodak va ser a la fotografia al principi del segle XX.
Però no tothom que vulgui aprendre a programar té les mateixes oportunitats. L'OMS estima que al món hi ha 285 milions de persones invidents o amb problemes de visió als quals els és impossible treballar amb eines d'aprenentatge visual com l'Scratch. Per això investigadors i dissenyadors de Microsoft de Cambridge (Regne Unit) han creat un llenguatge físic de programació que mitjançant blocs i connectors permet als invidents crear els programes de manera tàctil. El sistema s'anomena Project Torino i té com a objectiu que els nens i nenes amb problemes de visió puguin seguir amb normalitat les classes de programació de l'escola. De moment el projecte només està disponible a mode de prova en escoles seleccionades de Gran Bretanya.
Dissabte passat al matí sentia al Via Lliure de RAC1 el testimoni de tres pianistes invidents, de com van aprendre a tocar el piano, de què senten quan toquen, de com la música és per ells una interfície amb el món que els envolta i com gràcies a la música hi poden interactuar. M'imagino d'aquí uns quants anys escoltant uns enginyers i dissenyadors cecs de naixement explicant coses similars a la ràdio i pensant que el futur també era això.
Jo en vaig aprendre fa molts anys a l'institut en un Sinclair ZX81 d'1K de memòria. A base de copiar programes en BASIC del manual d'instruccions i resoldre problemes de matemàtiques jo i quatre flipats més vam acabar programant rudimentaris jocs tipus Angry Birds que desapareixien a l'apagar l'ordinador i la tele en blanc i negre a la que anava enganxat.
Ara va diferent. Ara la canalla comença a programar a l'escola primària amb 7 o 8 anys i ho fan en un iPad, un mòbil o en una pantalla d'ordinador mentre juguen amb l'Scratch, un llenguatge visual —atenció a la paraula— i de manipulació directa creat pel MediaLab de l'Institut de Tecnologia de Massachussets que posa a l'abast de tothom la programació. Aneu a Code.org i independentment de l'edat i coneixements que tingueu en uns 20 minuts d'exercicis ja sereu capaços de programar un Angry Birds. El llenguatge de programació Scratch és a la programació el que la Brownie Kodak va ser a la fotografia al principi del segle XX.
Però no tothom que vulgui aprendre a programar té les mateixes oportunitats. L'OMS estima que al món hi ha 285 milions de persones invidents o amb problemes de visió als quals els és impossible treballar amb eines d'aprenentatge visual com l'Scratch. Per això investigadors i dissenyadors de Microsoft de Cambridge (Regne Unit) han creat un llenguatge físic de programació que mitjançant blocs i connectors permet als invidents crear els programes de manera tàctil. El sistema s'anomena Project Torino i té com a objectiu que els nens i nenes amb problemes de visió puguin seguir amb normalitat les classes de programació de l'escola. De moment el projecte només està disponible a mode de prova en escoles seleccionades de Gran Bretanya.
Dissabte passat al matí sentia al Via Lliure de RAC1 el testimoni de tres pianistes invidents, de com van aprendre a tocar el piano, de què senten quan toquen, de com la música és per ells una interfície amb el món que els envolta i com gràcies a la música hi poden interactuar. M'imagino d'aquí uns quants anys escoltant uns enginyers i dissenyadors cecs de naixement explicant coses similars a la ràdio i pensant que el futur també era això.