Facebook ha mort, visca Facebook
28
d'Abril
de
2016
Act.
29
d'Abril
de
2016
La xarxa social Facebook ha mort. No em refereixo a l'empresa Facebook Inc, o al web Facebook.com, ni a la pel·lícula homònima, sinó a Facebook com a xarxa social; cada cop hi compartim menys informació personal. La pregunta de "que et passa pel cap?" ja no la responem tant amb el que ens passa a nosaltres, sinó que la responem amb què passa al món. Facebook s'ha convertit en una font d'informació de notícies generalistes, vídeos virals i fotos de gatets, i ha deixat de ser una xarxa d'informació personal com ans solia. Cada cop més enllacem a informació de tercers i cada cop menys expliquem què ens passa.
Per entendre el canvi, la pregunta no és "què ha passat?", sinó "què ens ha passat?" i la resposta és que tots plegats ens hem fet grans. Facebook ja no és un espai a Internet, és un temps en el nostre dia. Ja no hi tenim només els quatre amics del principi, sinó que hi tenim milers d'amics –amics?– que no sabem ni qui són. I ja no és aquella xarxa d'entusiastes de la xarxa, és la rambla on s'hi troben cada dia més de 1.500 milions de persones.
Doncs sembla que el problema és la quantitat d'amics que hem acumulat al llarg dels anys: en tenim més dels que el nostre cervell pot gestionar de manera eficient. El número de Dunbar que estableix el màxim de relacions socials estables que un individu pot gestionar –coneixent cada persona i les relacions entre elles– és de 150. El número rep el nom de l'antropòleg britànic Robert Dunbar.
El 1992 Dunbar va estudiar la mida de diferents grups de primats per predir la mida dels grups humans i ho va comparar amb els grups humans dels quals en tenim registre: grups de caçadors-recol·lectors, tribus, assentaments i poblats. El nombre de membres dels grups anaven de 100 a 230 i el límit té a veure amb el volum del neocòrtex que és l'encarregat de la percepció sensorial, el llenguatge i el pensament conscient entre d'altres.
Curiosament Dunbar va repetir l'estudi el 2010 utilitzant llavors grups d'usuaris de MySpace i de Facebook en lloc de micos. Els resultats quadraven, des de la prehistòria fins a la revolució digital. 1.500 milions de persones que expliquen quin grup els agrada, on han anat de vacances, on treballen, de qui són amics, amb qui estan casats i què els han portat els reis són el somni humit de qualsevol marca; cap estudi de mercat, cap focus group, cap enquesta dóna informació tan precisa sobre els seus consumidors actuals i potencials. Com més dades personals compartim, més valor té Facebook.
De 2014 al 2015 la quantitat de contingut personal publicat a Facebook va caure un 21% i hi ha continuat aquest any en un 15%, segons dades internes de Facebook publicades per The Information. Però potser la dada més preocupant és la caiguda d'activitat personal en els usuaris per sota els 30 anys que no tenen temps per Facebook perquè estan penjant continguts a Snapchat, una xarxa social on els grups d'amics encara són dins el límit de Dunbar i on el contingut, un cop vist, desapareix per sempre.
Per entendre el canvi, la pregunta no és "què ha passat?", sinó "què ens ha passat?" i la resposta és que tots plegats ens hem fet grans. Facebook ja no és un espai a Internet, és un temps en el nostre dia. Ja no hi tenim només els quatre amics del principi, sinó que hi tenim milers d'amics –amics?– que no sabem ni qui són. I ja no és aquella xarxa d'entusiastes de la xarxa, és la rambla on s'hi troben cada dia més de 1.500 milions de persones.
Doncs sembla que el problema és la quantitat d'amics que hem acumulat al llarg dels anys: en tenim més dels que el nostre cervell pot gestionar de manera eficient. El número de Dunbar que estableix el màxim de relacions socials estables que un individu pot gestionar –coneixent cada persona i les relacions entre elles– és de 150. El número rep el nom de l'antropòleg britànic Robert Dunbar.
El 1992 Dunbar va estudiar la mida de diferents grups de primats per predir la mida dels grups humans i ho va comparar amb els grups humans dels quals en tenim registre: grups de caçadors-recol·lectors, tribus, assentaments i poblats. El nombre de membres dels grups anaven de 100 a 230 i el límit té a veure amb el volum del neocòrtex que és l'encarregat de la percepció sensorial, el llenguatge i el pensament conscient entre d'altres.
Curiosament Dunbar va repetir l'estudi el 2010 utilitzant llavors grups d'usuaris de MySpace i de Facebook en lloc de micos. Els resultats quadraven, des de la prehistòria fins a la revolució digital. 1.500 milions de persones que expliquen quin grup els agrada, on han anat de vacances, on treballen, de qui són amics, amb qui estan casats i què els han portat els reis són el somni humit de qualsevol marca; cap estudi de mercat, cap focus group, cap enquesta dóna informació tan precisa sobre els seus consumidors actuals i potencials. Com més dades personals compartim, més valor té Facebook.
De 2014 al 2015 la quantitat de contingut personal publicat a Facebook va caure un 21% i hi ha continuat aquest any en un 15%, segons dades internes de Facebook publicades per The Information. Però potser la dada més preocupant és la caiguda d'activitat personal en els usuaris per sota els 30 anys que no tenen temps per Facebook perquè estan penjant continguts a Snapchat, una xarxa social on els grups d'amics encara són dins el límit de Dunbar i on el contingut, un cop vist, desapareix per sempre.