Innovacions al sector educatiu

La concepció del que és l'educació necessita grans innovacions. El paradigma actual no és competitiu ni ens prepara per un món global i en permanent canvi. En primer lloc és erroni el principi que l'aprenentatge es basi en l'estudi individual, com a activitat aïllada. La vida ens portarà a treballar en organitzacions i amb organitzacions i, cada vegada més, sota el format de projectes en entorns d'incertesa. El sistema educatiu ha de ser capaç de desenvolupar habilitats relacionals, de comunicació i de lideratge. I s'ha d'orientar a la gestió de projectes conjunts, de complexitat creixent .

En segon lloc, oblidem la idea que les recompenses són lineals: a més esforç, més recompensa. No és cert. A la vida real, hi haurà infinits esforços no recompensats, per l'acció de variables externes aleatòries o no controlades. És imprescindible desenvolupar capacitat d'improvisació en situacions de pressió i tolerància al fracàs. Des de petits, hem de saber aixecar-nos quan caiem.

En tercer lloc, la generació d'estímuls orientats al resultat. Converteixen a les persones en conservadores. Fa anys, en un famós experiment científic, relatat al llibre The Decisive Moment: How the Brain Makes up it Mind, es va sotmetre a un grup de nens a estímuls de reconeixement al resultat (davant d'un problema determinat, es distingia aquells que havien arribat a la solució correcta), i a un altre grup, a estímuls de reconeixement de l'esforç (es reconeixia i felicitava els que major esforç havien dedicat, independentment del resultat). A continuació, es va deixar que els dos grups seleccionessin nous problemes a resoldre. Es va comprovar que els primers (que identificaven resultat correcte amb èxit) es tornaven conservadors: optaven per problemes senzills per repetir els bons resultats. Els segons, en canvi, sotmesos a incentius per repte, prenien actituds més audaces: optaven per nous problemes més complexos.

En quart lloc, l'aprenentatge per absorció, en lloc de per experimentació. El món real no és un llibre obert en el qual llegir i absorbir coneixements sense més. Sovint s'assembla més a una habitació a les fosques, on cal temptejar per trobar la porta. El primer tempteig probablement sigui fracassat, però ens ajudarà a fer-nos un mapa mental de la situació fins que aconseguim localitzar la porta. Aprenem per experimentació. I per això, hem de fracassar algunes vegades.

Què voldria que el sistema educatiu ensenyés als meus fills? Per descomptat, no només continguts. Els continguts canvien o s'obliden. Voldria que els ensenyés competències i els entrenés en actituds. Especialment les següents.

Aprendre a aprendre.
L'important no és el que aprens avui, que serà efímer. L'important és que siguis capaç d'estar sempre aprenent de manera eficient.

Aprendre a emprendre
Que tinguessin iniciativa personal, actitud positiva, voluntat de generar valor per a ells i per al seu entorn. Que s'orientessin a la solució de problemes (no a la seva creació i dispersió) , que sabessin improvisar positivament en situacions crítiques. Que sabessin detectar les oportunitats allà on es trobin. Creativitat, iniciativa i acció són les fonts de l'emprenedoria.

Aprendre a innovar
Que no es conformessin amb el preexistent. Que fossin creatius, que busquessin posicionaments diferencials, que desafiessin el pensament convencional i el pensament únic. Que fossin lliurepensadors. I que actuessin per posar en acció aquestes idees.

Aprendre a investigar
Que desenvoluparan pensament crític. Que prenguessin decisions basades en evidències. Que no es deixessin portar pel que no és demostrable.

Aprendre a oblidar
Que sabessin deixar enrere vells paradigmes, velles rutines i hàbits obsolets. Que no s'aferressin al passat. Que afrontessin el canvi amb esperit positiu i sabent com valoritzar-lo, sense ancorar-se en el que ja no existeix o és obsolet. Que es desvinculessin del que van tenir o van ser i s'orientessin i il·lusionessin sistemàticament en nous contextos vitals. Que sempre miressin al futur amb nous projectes. I, si no els tinguessin, que fossin capaços de generar-los.