Innovar és arriscat. No fer-ho, és letal

En les darreres setmanes hem assistit a una sèrie de fets rellevants en el món de la tecnologia i la innovació: la fallida de RIM (fabricant de Blackberry), la compra de Nokia per Microsoft, la sortida de Microsoft del seu principal directiu, el mític Steve Ballmer, i el llançament d'un nou model de iPhone low-cost per part d'Apple. Els líders trontollen. RIM no va saber aprofitar la seva posició pionera en el món dels dispositius mòbils corporatius. Nokia va perdre el futur ancorada en un vell paradigma de telefonia mòbil dissociada d'internet. Microsoft assisteix estupefacta a l'emergència del món obert i interconnectat, persistint en un model de negoci obsolet (la venda de llicències per a PCs), i Apple, sense el visionari Steve Jobs, aniquila els seus marges i reprodueix els errors dels 80 (competir contra un estàndard obert –el de la plataforma Google-Android- amb models baix cost). Apple ha oblidat que va viure una situació idèntica fa 30 anys, lluitant contra l'estàndard obert de PC d'IBM, i va caure en la marginalitat en derivar cap a un model competitiu de baix cost. És el crepuscle dels Déus.

Diuen que la història es repeteix, la primera vegada com a tragèdia, la segona com a farsa. Efectivament, els líders de la indústria cauen cíclicament, en inevitable decadència, superats per onades de canvi disruptiu (combinacions de noves tecnologies i nous models de negoci). Les empreses catalogades com les més innovadores, en els sectors teòricament més innovadors del planeta són, realment, gegants conservadors, arterioscleròtics davant el ràpid canvi de l'entorn. Els campions tecnològics (i de qualsevol sector), un cop han crescut, comencen a conduir cap al futur mirant pel retrovisor, paralitzats per l'enorme distància entre els punts de venda o els laboratoris de recerca (on es capten els senyals dels nous temps) i els estirats headquarters corporatius. Capes de management, superposició de processos, controls, tones de burocràcia i rutines obsoletes aniquilen qualsevol iniciativa realment innovadora. La veritable innovació és liquidada per les forces de la inèrcia organitzativa. Tot anirà contra el canvi: els empleats (que tindran por a una pèrdua de status quo, o a quedar en evidència operant en nous contexts), els inversors (que persistiran en invertir en allò que els ha donat rendibilitat en el passat), els proveïdors (que no voldran perdre clients), i els clients (que els hi demanaran el mateix, millor –no diferent-)

En un món en permanent canvi, les claus de l'èxit del passat són, precisament, la garantia del fracàs del demà. Per això sistemàticament els líders (malgrat tenir posicions dominants: més recursos, marques més sòlides, control dels canals de distribució, etc...) sucumbeixen sempre davant joves start-up's, amb molta més velocitat i flexibilitat estratègica, que no tenen res a perdre per innovar de forma radical. Els líders d'avui, que adopten posicions conservadores i no s'arrisquen a innovar, no saben que, si innovar és arriscat, no fer-ho és letal.