Els fets demostren que la construcció europea és molt complexa. I que va per llarg, la qual cosa és comprensible si tenim en compte el gran creixement quantitatiu dels seus membres. En efecte, integrar econòmicament i socialment i no diguem políticament, 28 països amb grans diferències culturals, lingüístiques, socials, geopolítiques i, molts d'ells amb una feble tradició i experiència democràtica, requereix el seu temps. Molt de temps. El mateix temps que requereixen les principals Institucions de la Unió, per absorbir noves responsabilitats a mida que es van adoptant nous Tractats que amplien notablement el seu camp d'acció. Citaré les tres principals:
El Consell de la Unió Europea, constituït pels caps d'estat i de govern. Després del Tractat de Lisboa (2009) té un president, Hernan von Rumpoy, el qual coordina la definició de les prioritats generals i els impulsos de la UE adoptats pel Consell en les seves reunions semestrals.
El Parlament Europeu fou creat el 1959 i format al principi per 78 membres amb un caràcter merament consultiu fins que el 1979, es van celebrar les primeres eleccions europees. Actualment consta de 766 diputats elegits cada cinc anys, el mateix dia en cada país. Les seves responsabilitats han augmentat constantment gràcies, sobretot, a l'impuls dels Tractats de Maasticht (1992), d'Amsterdam(1997) i el mencionat de Lisboa. Les seves funcions principals són: adoptar la legislació europea, aprovar el seu pressupost, efectuar un control democràtic de les altres institucions i, a partir d'ara, anomenar el president de la Comissió Europea.
La Comissió Europea, amb seu a Brussel·les, està formada per un membre anomenat pel govern de cada país (en total 28!). La Comissió, així com el Consell europeu, proposa noves lleis que el Parlament discuteix i aprova. El Tractat de Lisboa ha dotat a la Comissió d'un caràcter més executiu i capacitat sancionadora envers els països que no compleixen les lleis que adopta el Parlament.
Altres institucions importants de la UE són, el Tribunal de Justícia i el Tribunal de Comptes. A més, la introducció de l'Euro ha anat precedida per la creació del Banc Central Europeu.
La lectura del que precedeix mostra la complexitat del funcionament de les institucions de la UE. Sobretot perquè fins ara, els responsables polítics (caps d'estat i de govern), fan verdaders equilibris per evitar que els nous progressos redueixin el menys possible la sobirania pròpia a cada estat. Fins quan…?.
D'altra banda, l'any que precedeix les eleccions legislatives dels principals estats membres (Alemanya, França, Anglaterra), es produeix una frenada en la solució dels problemes i de la construcció europea. Ho hem viscut últimament amb les eleccions alemanyes i també, fa dos anys, amb les franceses. A parer meu, una solució relativament fàcil d'adoptar seria la d'unificar la durada de les legislatures de cada país, per exemple cinc anys i decidir que les eleccions a cada estat tinguin lloc al mateix any. Aquesta decisió faria que la "frenada" durés un any cada cinc (en quedarien quatre per "treballar i construir") i no com actualment en què la frenada es produeix cada un o dos anys. És una solució que no he llegit enlloc. Tal vegada podria incloure's en un futur Tractat de la UE…?
Aquest article pertany a una sèrie de deu que s'engloben sota el títol El que tots hauríem de saber i no oblidar de la Unió Europea, sobretot les noves generacions