Ja has votat la paraula d’aquest any?

Com cada desembre, arriba el moment de decidir quina paraula ha tingut més incidència en els mitjans de comunicació al llarg de l’any. Per al català, des del dia 2 i fins al dia 16 d’aquest mes, podem votar la paraula d’entre deu possibles.

La tria dels mots candidats l’han feta conjuntament les quatre institucions que organitzen la campanya: l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT i 3Cat. Cal dir que ens referim a paraula d’una manera àmplia i també incloem alguns sintagmes entre les propostes. 

És un conjunt molt heterogeni, que inclou termes d’àmbits molt diferents. En tot cas, tots tenen en comú que no tenen entrada al diccionari general de l’Institut d’Estudis Catalans i, per tant, els podem considerar neologismes lexicogràfics, encara que alguns ja fa anys que es poden sentir en converses o trobar en textos escrits.

"Tots tenen en comú que no tenen entrada al diccionari general de l’Institut d’Estudis Catalans i, per tant, els podem considerar neologismes lexicogràfics"

La crisi climàtica obre la llista, amb voluntat de prendre el relleu d’una de les paraules de l’any 2019: emergència climàtica. Malauradament, els problemes de salut del nostre planeta són més vigents que mai.

També és una situació molt negativa, prou coneguda, la que fa entrar a la llista el gentilici gazià/gaziana. Esperem que, si l’any vinent es manté a l’actualitat informativa, ho faci lligat a un context de reconstrucció i esperança.

El terme salut mental és també candidat d’aquest any: hi ha unanimitat a la societat a reclamar-hi una atenció molt més gran, com a mínim equivalent a l’atenció que ha rebut tradicionalment la salut física. 

Conceptualment vinculat, però d’aparició més recent, tenim a la llista neurodivergent, que és la persona que presenta una manera de pensar, percebre, sentir o aprendre diferent de la majoria.

També aporta una visió innovadora el mot queer, que designa la persona que no subscriu la divisió binària tradicional dels gèneres i rebutja d'identificar-se com a home o dona o amb una orientació sexual específica.

De l’àmbit alimentari tenim matxa, el te japonès en pols que ha entrat amb força a les nostres llars, i el dejuni intermitent, que segueixen milers de persones per motius de salut o, senzillament, de control de pes.

L’influenciador -a, la nostra alternativa a l’influencer anglès, també figura a la llista per mèrits propis, tenint en compte el seu paper cabdal en tot l’engranatge de les xarxes socials. De fet, si hi hagués candidat a paraula de la dècada, segurament aquesta tindria molts números de ser-ho.

Tot i que la intel·ligència artificial ja forma part del diccionari normatiu, la seva indubtable eclosió ha motivat incloure a la llista la seva sigla, IA, cada cop més habitual també.

Finalment tanca la llista un mot festiu: el vespreig, l’alternativa proposada pel TERMCAT al mot castellà tardeo, per referir-se a sortir amb amics a beure o menjar al vespre, sense necessitat d’anar a dormir a les tantes. No cal ni dir que és una activitat amb molt d’èxit, sobretot entre els que han de matinar l’endemà.

"Si donem un cop d’ull als diccionaris anglesos, veiem que la intel·ligència artificial i les xarxes socials marquen les novetats lexicogràfiques de l’any"

També en les altres llengües es fa aquests dies la tria del mot de l’any. Si donem un cop d’ull als diccionaris anglesos, veiem que la intel·ligència artificial i les xarxes socials marquen les novetats lexicogràfiques de l’any.

El terme triat pel diccionari Collins ha estat vibe coding, que fa referència a la pràctica de generar codi informàtic mitjançant llenguatge natural i intel·ligència artificial. Reflecteix com la IA també està transformant la programació i el llenguatge tècnic.

L’Oxford University Press ha triat rage bait: un terme vinculat al món de les xarxes, que descriu contingut dissenyat per provocar ira o polèmica i generar clics.

Per la seva banda, el diccionari Cambridge ha seleccionat com a paraula de l’any parasocial, que fa referència a relacions unilaterals o asimètriques —per exemple, entre una persona i una celebritat, un personatge de ficció o fins i tot una IA—, encara que mai no hi hagi hagut un contacte real.

I, si resseguíssim altres llengües i altres fonts, trobaríem molts altres candidats a terme de l’any. Per exemple, en francès, Le soir té oberta la votació entre mots com dronisation, violence vicariante o technofascisme. I l’Office québécois de la langue française, entre d’altres, proposa terres rares, sécurité alimentaire, conclave i algorithme de recommandation.

Ja veiem, doncs, que la tria del mot de l’any és molt més difícil que triar la cançó o la pel·lícula de l’any, perquè els candidats potencials superarien els milers, i segurament en cada territori hi pot haver candidats diferents. Per sort, nosaltres només hem de triar entre deu candidats. La paraula guanyadora, el dia 17.