L'Ada ecològica
29
de Maig
de
2015
La victòria de la llista d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona ens aconsella repassar quines són les seves prioritats programàtiques en matèria ambiental i d'economia verda. De fet, aquests dos conceptes, especialment el segon, són pràcticament absents de la terminologia usada en el programa que agrupa les mesures ambientals sota la denominació més tradicional d'Ecologia.
El web del programa electoral dedica molt esforç a explicar com ha estat elaborat i els processos de participació que s'han seguit. Potser per això, sota aquest epígraf d'Ecologia trobem una relació de mesures poc ordenades i de diferent rellevància, sense cap fil conductor aparent ni cap objectiu global o parcial concret.
Hi ha alguns objectius encertats, com quan es parla de "multiplicar la inversió en rehabilitació (energètica?), començant pels barris més desafavorits, de tal manera que es generi així ocupació per a les persones aturades de llarga durada". Però només es tracta d'un bon propòsit i no planteja cap mecanisme de finançament ni cap fórmula per materialitzar-lo. Hi ha iniciatives encertades, però sempre poc concretes, com ara "implementar un pla d'electrificació progressiva del Port de Barcelona i un pla de control ambiental d'obres d'edificació per a la limitació de partícules i soroll".
Potser l'aportació més interessant de tot el programa és la de "crear un operador energètic verd integral" que tindria com a "objectius principals la promoció de l'estalvi (amb mesures com la rehabilitació energètica dels edificis), la promoció activa de l'autoconsumd'energiesrenovables (especialment la solar, tant per a l'aigua calenta com per a l'electricitat) i la compra pública d'energies renovables de petits productors ecològics locals." Això darrer sembla bastant inversemblant, però disposar d'un organisme, que hauria de ser publico-privat, que promogués l'estalvi i l'autoconsum pot ser un bon instrument per avançar més ràpidament en la consecució d'aquests objectius.
També hi ha alguns casos paradoxals, com l'epígraf denominat "recuperar l'aigua com a bé comú" i no es diu res quant a mesures d'estalvi i d'optimització de l'ús de l'aigua més enllà d'una referència tarifària genèrica per estimular l'estalvi, precisament un aspecte en el qual ja fa dies que hem arribat a uns límits més que raonables.
Hi ha alguna altra referència nominal ambiental, com en l'epígraf que propugna "una fiscalitat municipal més justa i ecològica". Però a l'hora de concretar-ho, només parla de revisar les taxes i bonificacions municipals des d'aquesta perspectiva, sense concretar res més.
Finalment, apareixen algunes referències, sempre genèriques, a un objectiu tan barceloní com el de "promoure una agricultura de proximitat i ecològica".
En resum, el programa de la coalició guanyadora a Barcelona ofereix una visió més aviat tradicional, o antiquada, de les problemàtiques ambientals, concreta molt poques coses –més enllà de fer passar el tramvia per la Diagonal, amb la reducció de carrils que comporta-, no contempla cap iniciativa concreta per fomentar la resiliència de la ciutat davant el canvi climàtic, no sembla tenir cap idea clara sobre la capacitat de l'Ajuntament per incidir en el tema ambiental a través de la fiscalitat, no esmenta les empreses ni cap iniciativa de col·laboració publico-privada pràcticament per a res, no considera utilitzar els mecanismes de mercat per impulsar comportaments més sostenibles –l'economia verda- i no demostra tenir cap visió estratègica ni a llarg termini per aconseguir unaciutat ambientalment sostenible.
Ja sabem que els programes electorals donen pel que donen i que la confrontació amb la realitat ajuda a posar les coses en el seu lloc. El problema no és tant de fer propostes més o menys utòpiques, sinó que es tracta d'un discurs ambiental –ecològic- envellit i d'horitzons limitats. Tanmateix, cal que donem un vot de confiança a una nova força política que pretén ser renovadora i esperem veure com es desenvolupa en matèria ambiental durant els primers mesos per començar a formar-nos un judici de valor més acurat.
El web del programa electoral dedica molt esforç a explicar com ha estat elaborat i els processos de participació que s'han seguit. Potser per això, sota aquest epígraf d'Ecologia trobem una relació de mesures poc ordenades i de diferent rellevància, sense cap fil conductor aparent ni cap objectiu global o parcial concret.
Hi ha alguns objectius encertats, com quan es parla de "multiplicar la inversió en rehabilitació (energètica?), començant pels barris més desafavorits, de tal manera que es generi així ocupació per a les persones aturades de llarga durada". Però només es tracta d'un bon propòsit i no planteja cap mecanisme de finançament ni cap fórmula per materialitzar-lo. Hi ha iniciatives encertades, però sempre poc concretes, com ara "implementar un pla d'electrificació progressiva del Port de Barcelona i un pla de control ambiental d'obres d'edificació per a la limitació de partícules i soroll".
Potser l'aportació més interessant de tot el programa és la de "crear un operador energètic verd integral" que tindria com a "objectius principals la promoció de l'estalvi (amb mesures com la rehabilitació energètica dels edificis), la promoció activa de l'autoconsumd'energiesrenovables (especialment la solar, tant per a l'aigua calenta com per a l'electricitat) i la compra pública d'energies renovables de petits productors ecològics locals." Això darrer sembla bastant inversemblant, però disposar d'un organisme, que hauria de ser publico-privat, que promogués l'estalvi i l'autoconsum pot ser un bon instrument per avançar més ràpidament en la consecució d'aquests objectius.
També hi ha alguns casos paradoxals, com l'epígraf denominat "recuperar l'aigua com a bé comú" i no es diu res quant a mesures d'estalvi i d'optimització de l'ús de l'aigua més enllà d'una referència tarifària genèrica per estimular l'estalvi, precisament un aspecte en el qual ja fa dies que hem arribat a uns límits més que raonables.
Hi ha alguna altra referència nominal ambiental, com en l'epígraf que propugna "una fiscalitat municipal més justa i ecològica". Però a l'hora de concretar-ho, només parla de revisar les taxes i bonificacions municipals des d'aquesta perspectiva, sense concretar res més.
Finalment, apareixen algunes referències, sempre genèriques, a un objectiu tan barceloní com el de "promoure una agricultura de proximitat i ecològica".
En resum, el programa de la coalició guanyadora a Barcelona ofereix una visió més aviat tradicional, o antiquada, de les problemàtiques ambientals, concreta molt poques coses –més enllà de fer passar el tramvia per la Diagonal, amb la reducció de carrils que comporta-, no contempla cap iniciativa concreta per fomentar la resiliència de la ciutat davant el canvi climàtic, no sembla tenir cap idea clara sobre la capacitat de l'Ajuntament per incidir en el tema ambiental a través de la fiscalitat, no esmenta les empreses ni cap iniciativa de col·laboració publico-privada pràcticament per a res, no considera utilitzar els mecanismes de mercat per impulsar comportaments més sostenibles –l'economia verda- i no demostra tenir cap visió estratègica ni a llarg termini per aconseguir unaciutat ambientalment sostenible.
Ja sabem que els programes electorals donen pel que donen i que la confrontació amb la realitat ajuda a posar les coses en el seu lloc. El problema no és tant de fer propostes més o menys utòpiques, sinó que es tracta d'un discurs ambiental –ecològic- envellit i d'horitzons limitats. Tanmateix, cal que donem un vot de confiança a una nova força política que pretén ser renovadora i esperem veure com es desenvolupa en matèria ambiental durant els primers mesos per començar a formar-nos un judici de valor més acurat.