L'empleat aclaparat, una tendència emergent
14
de Març
de
2016
Hi havia una vegada un treballador que somiava despert, somiava que tenia temps per llegir els mails que li arribaven diàriament a la seva bústia de la feina, tenia prou temps per mirar els missatges al seu smartphone d'última generació i fins i tot algun vídeo, contestava al telèfon sense presses desbocades de clients i col·laboradors que li demanaven intervenir, participava en reunions que eren senzilles i ben organitzades, un ambient de feina tranquil i gens complexa, que li permetia conciliar amb la seva vida personal i familiar.
Tot el contrari del que havia somiat ho estava vivint; i és que la sobrecàrrega de treball és una realitat. Hi ha dades que diuen que el 74% de les persones perceben el seu ambient de treball com a molt complexa (Deloitte University).
Les organitzacions busquen cada vegada més com simplificar el treball per donar resposta als empleats aclaparats amb aquesta complexitat, on la sobrecàrrega d'informació i els ambients cada vegada més estressants, fan presència. No podem defugir que l'estrès és el segon problema de salut lligat a la feina com a més freqüent i està en l'origen entre el 50% i 60% de les jornades de treball perdudes a la UE, segons dades de la Comissió Europea.
I és que els avenços tecnològics ens porten nous reptes. L'empleat gasta ara més d'un quart del temps de la seva jornada a llegir i respondre a missatges de correu electrònic. La gent comprova els seus telèfons mòbils més de 150 vegades al dia. I si no en teníem prou amb això, un estudi realitzat pel National Journal troba que el 40% dels treballadors creuen que no és possible tenir èxit en el treball, disposar d'una bona vida, i tenir suficient temps per contribuir a la família i la comunitat.
La híper connectivitat, la complexitat de la tecnologia i els processos de negoci de les empreses son reptes que caldrà afrontar i re inventar per tal de frenar aquesta tendència emergent d'empleats aclaparats.
Les empreses hauran d'organitzar-se definint llocs de treball que siguin assequibles en temps i forma pels seus col·laboradors interns, fomentant la transversalitat en les seves funcions, i amb objectius d'acompliment ben definits i motivadors. Acompanyats d'un model de lideratge propi i coherent que fomenti el compromís amb el benestar i l'aportació. En definitiva, una organització que estigui formada per persones ben engrescades i empleats gens aclaparats.
Tot el contrari del que havia somiat ho estava vivint; i és que la sobrecàrrega de treball és una realitat. Hi ha dades que diuen que el 74% de les persones perceben el seu ambient de treball com a molt complexa (Deloitte University).
Les organitzacions busquen cada vegada més com simplificar el treball per donar resposta als empleats aclaparats amb aquesta complexitat, on la sobrecàrrega d'informació i els ambients cada vegada més estressants, fan presència. No podem defugir que l'estrès és el segon problema de salut lligat a la feina com a més freqüent i està en l'origen entre el 50% i 60% de les jornades de treball perdudes a la UE, segons dades de la Comissió Europea.
I és que els avenços tecnològics ens porten nous reptes. L'empleat gasta ara més d'un quart del temps de la seva jornada a llegir i respondre a missatges de correu electrònic. La gent comprova els seus telèfons mòbils més de 150 vegades al dia. I si no en teníem prou amb això, un estudi realitzat pel National Journal troba que el 40% dels treballadors creuen que no és possible tenir èxit en el treball, disposar d'una bona vida, i tenir suficient temps per contribuir a la família i la comunitat.
La híper connectivitat, la complexitat de la tecnologia i els processos de negoci de les empreses son reptes que caldrà afrontar i re inventar per tal de frenar aquesta tendència emergent d'empleats aclaparats.
Les empreses hauran d'organitzar-se definint llocs de treball que siguin assequibles en temps i forma pels seus col·laboradors interns, fomentant la transversalitat en les seves funcions, i amb objectius d'acompliment ben definits i motivadors. Acompanyats d'un model de lideratge propi i coherent que fomenti el compromís amb el benestar i l'aportació. En definitiva, una organització que estigui formada per persones ben engrescades i empleats gens aclaparats.