La 4a revolució industrial, un humanoid i jo
28
de Gener
de
2016
Un dels grans titulars que ha deixat la trobada anual del Fòrum Econòmic Mundial a Davos és el que en els pròxims cinc anys es perdran 5 milions de llocs de treball en les 15 economies més desenvolupades i en les de països emergents. És un dels resultats de l'estudi The Future of Jobs, un estudi fet pel Fòrum i presentat a Davos la setmana passada.
Es veu que tot això passarà per culpa de la desintermediació, l'automatització de processos i la robòtica entre d'altres i conformarà el que anomenem la 4a revolució industrial. Per sort o per desgràcia, després d'haver-ne passat tres ja comencem a tenir una mica d'experiència en els canvis que comporten. Fem memòria:
Cap al 1820 el vapor substitueix el treball manual. Les màquines són més eficients a l'hora de produir i alhora que neixen les fàbriques, es crea una classe mitjana que molt a poc a poc va millorant llurs condicions de vida. La 1a revolució industrial canvia la societat.
A la final del XIX i principis del XX amb la millora dels processos de producció, l'electrificació i sobretot el ferrocarril i el telègraf, comença un procés de globalització que fa el món més petit. La 2a revolució industrial canvia l'espai.
La 3a revolució industrial, la revolució digital que va dels anys 50 als 70 del segle XX, marca el canvi de les tecnologies electro-mecàniques analògiques a les digitals. La convergència de les tecnologies digitals i les telecomunicacions culminen la globalització iniciada al XIX. El món s'ha tornat en un poblet i tot passa ara: la digitalització canvia el temps.
Ara en comencem la 4a. Disciplines aparentment tan distintes com la robòtica, la nanotecnologia, la biotecnologia o la fabricació 3D convergeixen empeses per les forces del Big Data, la intel·ligència artificial i les xarxes mòbils. D'aquí a 10 anys un ordinador amb la potència de càlcul d'un cervell humà podrà basar-se en l'experiència acumulada per la humanitat per a prendre decisions. El Dr. Baselga comentava la importància del Big Data i la intel·ligència artificial a l'hora de lluitar contra el càncer. Fent una predicció conservadora m'atreviria a dir que aquesta 4a revolució ho canviarà tot i aquest cop ens tocarà especialment a nosaltres com a individus: tocarà preguntar-se sovint què vol dir ser humà.
A Davos també vaig tenir l'oportunitat de parlar amb el professor Oh Jun-Ho, de l'Institut Avançat de Ciència i Tecnologia de Corea, que em va presentar en Hubo, el seu robot humanoide, guanyador del Darpa Robotic Challenge 2015. En Hubo és capaç de conduir un cotxe com ho faria una persona qualsevol: asseient-s'hi, engegant-lo amb la clau, prement l'accelerador amb el peu i fent-ne girar el volant. Fascinant. Ara bé, de les moltes imatges de la meva trobada amb el Hubo –selfie inclòs– la imatge que no em puc treure del cap és la de l'identificadorque portava penjat al coll que era exactament igual que el que portava jo.
Es veu que tot això passarà per culpa de la desintermediació, l'automatització de processos i la robòtica entre d'altres i conformarà el que anomenem la 4a revolució industrial. Per sort o per desgràcia, després d'haver-ne passat tres ja comencem a tenir una mica d'experiència en els canvis que comporten. Fem memòria:
Cap al 1820 el vapor substitueix el treball manual. Les màquines són més eficients a l'hora de produir i alhora que neixen les fàbriques, es crea una classe mitjana que molt a poc a poc va millorant llurs condicions de vida. La 1a revolució industrial canvia la societat.
A la final del XIX i principis del XX amb la millora dels processos de producció, l'electrificació i sobretot el ferrocarril i el telègraf, comença un procés de globalització que fa el món més petit. La 2a revolució industrial canvia l'espai.
La 3a revolució industrial, la revolució digital que va dels anys 50 als 70 del segle XX, marca el canvi de les tecnologies electro-mecàniques analògiques a les digitals. La convergència de les tecnologies digitals i les telecomunicacions culminen la globalització iniciada al XIX. El món s'ha tornat en un poblet i tot passa ara: la digitalització canvia el temps.
Ara en comencem la 4a. Disciplines aparentment tan distintes com la robòtica, la nanotecnologia, la biotecnologia o la fabricació 3D convergeixen empeses per les forces del Big Data, la intel·ligència artificial i les xarxes mòbils. D'aquí a 10 anys un ordinador amb la potència de càlcul d'un cervell humà podrà basar-se en l'experiència acumulada per la humanitat per a prendre decisions. El Dr. Baselga comentava la importància del Big Data i la intel·ligència artificial a l'hora de lluitar contra el càncer. Fent una predicció conservadora m'atreviria a dir que aquesta 4a revolució ho canviarà tot i aquest cop ens tocarà especialment a nosaltres com a individus: tocarà preguntar-se sovint què vol dir ser humà.
A Davos també vaig tenir l'oportunitat de parlar amb el professor Oh Jun-Ho, de l'Institut Avançat de Ciència i Tecnologia de Corea, que em va presentar en Hubo, el seu robot humanoide, guanyador del Darpa Robotic Challenge 2015. En Hubo és capaç de conduir un cotxe com ho faria una persona qualsevol: asseient-s'hi, engegant-lo amb la clau, prement l'accelerador amb el peu i fent-ne girar el volant. Fascinant. Ara bé, de les moltes imatges de la meva trobada amb el Hubo –selfie inclòs– la imatge que no em puc treure del cap és la de l'identificadorque portava penjat al coll que era exactament igual que el que portava jo.