La innovació segons demanda i la customització massiva: el nou statu quo
15
de Novembre
de
2014
Ens hem plantejat què passaria amb la innovació si dupliquéssim la utilització del per tots acceptat 5% de la nostra capacitat cerebral fins a un 10%? El món seria molt diferent de com el coneixem. El nou statu quo seria un en el qual es donaria un flux continu de nous productes i serveis. La innovació segons demanda i la customització massiva serien el nou statu quo.
Però perquè això sigui possible, les empreses han d'invertir en capital humà creatiu i han de definir un procés o metodologia d'innovació que identifiqui oportunitats més enllà de la comparació amb la competència.
La definició d'una oportunitat per innovar és crítica. Aquest és el primer pas de tot sistema d'innovació. No és possible dur a terme innovacions, i molt menys disruptives, si no sabem sobre què volem innovar.
L'exploració és el segon pas del sistema d'innovació. Una vegada definit i acordat el què, necessitem generar idees, respondre preguntes, generar noves preguntes i generar noves idees.
El desenvolupament de solucions alternatives és el tercer pas del sistema d'innovació. En aquest punt del procés, el coneixement (àrea i quantitat d'expertise), l'habilitat de jugar (experimentació) i la imaginació (capacitat d'extrapolar coneixements i experiències per fer salts disruptius) són elements clau per donar lloc a aquestes solucions alternatives que constituiran la innovació.
L'optimització, entesa com la capacitat de reproduir de manera efectiva i econòmica la innovació ideada o prototipada en el pas anterior, és el quart pas del sistema d'innovació. I la comercialització n'és el cinquè.
La innovació és una activitat intel·lectual basada en la creativitat. La innovació és creativitat aplicada. La quantitat de creativitat en una organització la determinen les persones, influenciades al seu torn per l'entorn i per les oportunitats ofertes per un lideratge i una gestió de persones que fomenti la creativitat i la innovació.
Els estudis de Carol Dweck sobre la intel·ligència, i les noves recerques i descobriments neurocientífics, ens han permès saber que la intel·ligència no és fixa sinó que és un múscul que creix amb l'ús i l'esforç, però també amb el suport emocional i ambiental.
També sabem que la imaginació és imprescindible per crear, i per tant, per innovar. I recentment hem descobert que existeix un pensament associatiu, generador d'insights i disrupcions, que es dóna a la xarxa neuronal per defecte del nostre cervell quan, sense perdre la motivació, ens permetem deixar, per un moment, el pensament deliberat de costat.
Serem capaços d'innovar quan ens adonem que quan perdem el focus no és perquè hem deixat anar el pensament conscient, esforçat i obligat sobre aquest focus, sinó perquè hem perdut la motivació. La motivació està a la base de la capacitat, de la creativitat i de la innovació.
Quan estem motivats i compromesos des de tot el nostre ésser i, millor encara, en manera cooperativa i transcendent, cada descans en els nostres esforços de pensament conscient, és rellevat per la nostra xarxa neuronal per defecte. Aquesta, per defecte, s'encarrega de buscar solucions que solen ser sempre més creatives que les ofertes pel pensament conscient. Això és així perquè l'àrea de treball i la capacitat de connexió de coneixements i de generació d'idees de la xarxa neuronal per defecte és molt més gran que la working memory del pensament racional conscient.
La xarxa neuronal per defecte no pot fer res sense el material proporcionat pel pensament deliberat conscient i altres centres com la percepció. I el pensament deliberat conscient tampoc no pot fer res sense passar el relleu a la xarxa neuronal per defecte. Un bon pensador creatiu és algú que sap i practica això anterior.
Les empreses, encara que ja estan començant a contractar als cervells més creatius, paradoxalment no accepten veure'ls "ociosos" pensant en el seu despatx. La majoria de les empreses encara associen l'obtenció de resultats econòmics amb l'activitat, les presses i les mandíbules fortament premudes.
Per això, una de les inversions en innovació de qualsevol organització hauria de ser similar a aquest 15% del temps que 3 milions permet als seus empleats per pensar, crear o aprendre en temes relacionats amb l'empresa però sense instruccions tancades.
Ara ja no podem negar saber que quan tenim un què i un motiu, la creativitat dóna lloc a la innovació. Amb una bona estratègia, coneixement, tecnologia, un procés d'innovació i una cultura organitzacional que afavoreixi el pensament creatiu i innovador de les persones, les nostres organitzacions donaran lloc a un flux continu de productes i serveis. I, com dèiem a l'inici, la innovació segons demanda i la customització massiva seran el nou statu quo.
Però perquè això sigui possible, les empreses han d'invertir en capital humà creatiu i han de definir un procés o metodologia d'innovació que identifiqui oportunitats més enllà de la comparació amb la competència.
La definició d'una oportunitat per innovar és crítica. Aquest és el primer pas de tot sistema d'innovació. No és possible dur a terme innovacions, i molt menys disruptives, si no sabem sobre què volem innovar.
L'exploració és el segon pas del sistema d'innovació. Una vegada definit i acordat el què, necessitem generar idees, respondre preguntes, generar noves preguntes i generar noves idees.
El desenvolupament de solucions alternatives és el tercer pas del sistema d'innovació. En aquest punt del procés, el coneixement (àrea i quantitat d'expertise), l'habilitat de jugar (experimentació) i la imaginació (capacitat d'extrapolar coneixements i experiències per fer salts disruptius) són elements clau per donar lloc a aquestes solucions alternatives que constituiran la innovació.
L'optimització, entesa com la capacitat de reproduir de manera efectiva i econòmica la innovació ideada o prototipada en el pas anterior, és el quart pas del sistema d'innovació. I la comercialització n'és el cinquè.
La innovació és una activitat intel·lectual basada en la creativitat. La innovació és creativitat aplicada. La quantitat de creativitat en una organització la determinen les persones, influenciades al seu torn per l'entorn i per les oportunitats ofertes per un lideratge i una gestió de persones que fomenti la creativitat i la innovació.
Els estudis de Carol Dweck sobre la intel·ligència, i les noves recerques i descobriments neurocientífics, ens han permès saber que la intel·ligència no és fixa sinó que és un múscul que creix amb l'ús i l'esforç, però també amb el suport emocional i ambiental.
També sabem que la imaginació és imprescindible per crear, i per tant, per innovar. I recentment hem descobert que existeix un pensament associatiu, generador d'insights i disrupcions, que es dóna a la xarxa neuronal per defecte del nostre cervell quan, sense perdre la motivació, ens permetem deixar, per un moment, el pensament deliberat de costat.
Serem capaços d'innovar quan ens adonem que quan perdem el focus no és perquè hem deixat anar el pensament conscient, esforçat i obligat sobre aquest focus, sinó perquè hem perdut la motivació. La motivació està a la base de la capacitat, de la creativitat i de la innovació.
Quan estem motivats i compromesos des de tot el nostre ésser i, millor encara, en manera cooperativa i transcendent, cada descans en els nostres esforços de pensament conscient, és rellevat per la nostra xarxa neuronal per defecte. Aquesta, per defecte, s'encarrega de buscar solucions que solen ser sempre més creatives que les ofertes pel pensament conscient. Això és així perquè l'àrea de treball i la capacitat de connexió de coneixements i de generació d'idees de la xarxa neuronal per defecte és molt més gran que la working memory del pensament racional conscient.
La xarxa neuronal per defecte no pot fer res sense el material proporcionat pel pensament deliberat conscient i altres centres com la percepció. I el pensament deliberat conscient tampoc no pot fer res sense passar el relleu a la xarxa neuronal per defecte. Un bon pensador creatiu és algú que sap i practica això anterior.
Les empreses, encara que ja estan començant a contractar als cervells més creatius, paradoxalment no accepten veure'ls "ociosos" pensant en el seu despatx. La majoria de les empreses encara associen l'obtenció de resultats econòmics amb l'activitat, les presses i les mandíbules fortament premudes.
Per això, una de les inversions en innovació de qualsevol organització hauria de ser similar a aquest 15% del temps que 3 milions permet als seus empleats per pensar, crear o aprendre en temes relacionats amb l'empresa però sense instruccions tancades.
Ara ja no podem negar saber que quan tenim un què i un motiu, la creativitat dóna lloc a la innovació. Amb una bona estratègia, coneixement, tecnologia, un procés d'innovació i una cultura organitzacional que afavoreixi el pensament creatiu i innovador de les persones, les nostres organitzacions donaran lloc a un flux continu de productes i serveis. I, com dèiem a l'inici, la innovació segons demanda i la customització massiva seran el nou statu quo.