La pau: el primer gran objectiu assolit (1)

El mes d'agost del 1943, uns dos anys abans d'acabar-se la Segona Guerra Mundial, el francès Jean Monnet (1888-1979) va redactar una nota de reflexió, adreçada al Comitè d'Alliberament Nacional francès. La lectura dels següents extractes no te pèrdua:

"El final de la guerra s'acosta. Els aliats la guanyaran. Per tant, arriba el moment de pensar també en la pau. L'any 1918 vam guanyar la guerra. El 1919, vam perdre la pau. La vam perdre perquè no es va establir una solidaritat en què vencedors i vençuts fossin tractats de la mateixa manera. Per això, vencedors i vençuts van tornar molt aviat al joc mortal de les seves rivalitats tradicionals… Hem d'evitar un altre Tractat de Versalles.

… Ara guanyarem la guerra, però també hem de guanyar la pau.

… No hi haurà pau a Europa si els Estats es reconstitueixen prenent com a base la seva pròpia sobirania nacional. Amb el que això suposa de política de prestigi i de proteccionisme econòmic. Si els països d'Europa es protegeixen de nou, els uns contra els altres, serà necessari constituir, més tard o més d'hora, exèrcits importants. Alguns països podran fer-ho gràcies al futur tractat de pau. Però a d'altres els estarà prohibit. Ja n'hem tingut l'experiència, el 1919, i en coneixem les conseqüències. Europa es desenvoluparà una vegada més en el temor.

Els països d'Europa són, en general, massa petits per assegurar a les seves poblacions la prosperitat que les condicions modernes permeten i exigeixen. Els fan falta mercats més amplis. La seva prosperitat i el seu indispensable desenvolupament social són impossibles, a menys que els Estats d'Europa es constitueixin en una Federació o "entitat europea" amb una unitat econòmica a l'interior de la qual ja no hi hagi vencedors ni vençuts, solament socis sotmesos a una llei comuna…".

Les reflexions d'aquesta nota van constituir la base de les iniciatives que es van materialitzar ulteriorment i que exposarem en la píndola número dos, d'aquesta sèrie sobre la Unió Europea:

• La instal·lació i la consolidació de la pau entre els països membres de la UE. En l'actualitat portem un període de prop de 65 anys sense guerres, per tant, hauríem de retrocedir uns 600 anys per trobar una etapa de pau tan llarga entre els esmentats països. I podem dir, sense el risc d'equivocar-nos, que mentre tinguem la UE, una guerra és pràcticament impossible que es torni a produir entre els països membres.
  
  
• El camí escollit pels "pares de la Unió", com veurem properament, va ser el de començar amb mesures de tipus econòmic, en lloc de privilegiar les mesures de caràcter polític.

En resum, convé no oblidar que la PAU és el primer gran objectiu assolit per la Unió Europea.

Aquest article pertany a una sèrie de deu que s'engloben sota el títol El que tots hauríem de saber i no oblidar de la Unió Europea, sobretot les noves generacions