Lladres i serenos a Panamà
14
d'Abril
de
2016
Act.
15
d'Abril
de
2016
Fa uns anys una filtració era una cosa que sortia a la paret que dóna al celobert mentre una veu interior deia: "és el Picó que us ho diu". Però des que Julian Assange li va prendre el lloc en el nostre imaginari, les filtracions surten a servidors d'Internet, disc durs, claus USB i telèfons mòbils. L'última –última a l'hora d'escriure aquest article– ha estat la megafiltració dels Papers de Panamà que podria ser un títol de programa de Discovery però que és la filtració més gran de la Història. També fa gràcia que parlem de papers quan del que estem parlant és d'informació digital.
En aquesta megafiltració, menys el país, tot és gran: 11,5 milions d'arxius d'un dels despatxos d'advocats especialitzats en empreses deslocalitzades (offshore companies) més gran del món, que gestionen els més rics del món i que sumen un total de 2,6 terabytes. Si sumem totes les filtracions anteriors –Wikileaks (1,7GB), els Offshore Secrets (260GB), Luxemburg (4,4GB) i HSBC (3,3GB)– no fan ni 300GB. En camps del Barça, els Papers de Panamà serien el camp i tota la resta de filtracions sumades una de les àrees.
Essencialment el que ha passat és que en els darrers 50 anys amb el procés de digitalització de la informació hem digitalitzat per extensió també la nostra vida: qui som, les nostres relacions, la nostra feina, els nostres valors i els lladres i els serenos. Però les regles per jugar a lladres i serenos en un món analògic en són unes i en un de digital en són unes altres. I aquí vénen els problemes. Al món físic –penseu en un diari– la informació és estàtica, relativament barata de protegir, difícil de copiar i cara de moure, exactament al contrari que en el món digital on el que resulta car és mantenir la informació segura i quieta. En el món digital l'estat natural de la informació és fluir. I això els lladres emigrants digitals no ho deuen saber prou bé.
Sempre que penso en la diferència entre informació digital i analògica em ve al cap el cas d'un amic meu que tenia un contenciós amb l'Administració per culpa d'una multa. Feia temps que estava amb al·legacions i tota la paperassa que això comporta fins que el van citar finalment perquè revisés l'expedient físicament, ja que digitalment no es podia. El funcionari va deixar un patracol damunt la taula i se'n va anar a fer el cafè i a llegir El Mundo Deportivo mentre el meu amic esperava impacient per a poder veure tota la informació. Al cap de mitja hora que ningú no li digués ni ase ni bèstia, el meu amic va optar per filtrar-se el patracol, marxar com si res i tal dia farà un any. Avantatges de ser analògic.
En aquesta megafiltració, menys el país, tot és gran: 11,5 milions d'arxius d'un dels despatxos d'advocats especialitzats en empreses deslocalitzades (offshore companies) més gran del món, que gestionen els més rics del món i que sumen un total de 2,6 terabytes. Si sumem totes les filtracions anteriors –Wikileaks (1,7GB), els Offshore Secrets (260GB), Luxemburg (4,4GB) i HSBC (3,3GB)– no fan ni 300GB. En camps del Barça, els Papers de Panamà serien el camp i tota la resta de filtracions sumades una de les àrees.
Essencialment el que ha passat és que en els darrers 50 anys amb el procés de digitalització de la informació hem digitalitzat per extensió també la nostra vida: qui som, les nostres relacions, la nostra feina, els nostres valors i els lladres i els serenos. Però les regles per jugar a lladres i serenos en un món analògic en són unes i en un de digital en són unes altres. I aquí vénen els problemes. Al món físic –penseu en un diari– la informació és estàtica, relativament barata de protegir, difícil de copiar i cara de moure, exactament al contrari que en el món digital on el que resulta car és mantenir la informació segura i quieta. En el món digital l'estat natural de la informació és fluir. I això els lladres emigrants digitals no ho deuen saber prou bé.
Sempre que penso en la diferència entre informació digital i analògica em ve al cap el cas d'un amic meu que tenia un contenciós amb l'Administració per culpa d'una multa. Feia temps que estava amb al·legacions i tota la paperassa que això comporta fins que el van citar finalment perquè revisés l'expedient físicament, ja que digitalment no es podia. El funcionari va deixar un patracol damunt la taula i se'n va anar a fer el cafè i a llegir El Mundo Deportivo mentre el meu amic esperava impacient per a poder veure tota la informació. Al cap de mitja hora que ningú no li digués ni ase ni bèstia, el meu amic va optar per filtrar-se el patracol, marxar com si res i tal dia farà un any. Avantatges de ser analògic.