Noruega: una dieta baixa en GB i alta en Omega 3
08
de Setembre
de
2016
Aquest estiu he anat de viatge nord enllà, on diuen —deia el poeta— que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç i hi ha Wi-Fi a tot arreu. Quinze dies de vacances de trescar pel bosc i sortir en bot pels fiords de Noruega m'han permès fer una dieta alta en Omega 3 i baixa en gigabytes, quinze dies en què estranyament he navegat més per l'aigua que per la xarxa. I, paradoxalment, gràcies a la xarxa.
D'una banda Airbnb, que ja em comença a conèixer, un dia de març em va proposar una caseta en una zona del sud de Noruega. Ja fa temps que quan viatjo m'allotjo sempre a cases d'Airbnb i el seu algorisme ja deu saber el que busco abans que jo no ho hagi decidit. Compra per impuls? Previsió? No ho sé però el cas és que vaig fer el que no havia fet mai a la vida: planificar les vacances amb antelació. Va ser més Airbnb que els de casa qui va decidir on aniríem.
Com hi aniria era una altra cosa. A casa ens agrada viatjar i fer ruta, i si bé en alguns moments de la planificació de les vacances les opcions van passar per arribar a Noruega en cotxe aprofitant parents i coneguts que viuen en algun punt entre Barcelona i Oslo, un bany de Google Maps em va portar cap a Kayak.com i d'allà cap a Fly Norwegian.
Menció a banda per l'aerolínia de baix cost Norwegian. L'heu vist aquests dies amb motiu de les noves rutes als Estats Units que ha obert des de Barcelona. Volar amb Norwegian és una experiència des del moment en què compres el bitllet a la seva web. L'aerolínia ha entès perfectament que el concepte d'experiència d'usuari comença en el seu web —amb un disseny i facilitat d'ús excepcionals— continua amb el servei de Wi-Fi gratuït a bord i una distància humana entre seients, i acaba per arribar deu minuts abans a destí. Després de l'experiència vaig manifestar públicament que només aniria a destins on volés Norwegian.
El Wi-Fi a bord és guanyador. Impressiona veure com Google Maps et va etiquetant les ciutats, rius i poblets que veus per la finestra en una experiència de realitat augmentada a 800 quilòmetres per hora. No obstant això, la novetat del Wi-Fi a bord s'esvaeix amb el primer passatger que truca per Whatsapp per explicar que truca per Whatsapp des d'un avió. La situació podia ser encara més absurda si hagués continuat tot el viatge mirant la realitat disminuïda de Google Maps de la pantalla del meu mòbil en lloc de l'augmentada de veritat que era la de la finestreta.
De sobte vaig recordar un post que havia llegit no feia massa sobre que el pitjor que pots fer quan voles és mirar el mòbil o llegir un llibre quan tens a la finestra un espectacle únic com és el de veure la Terra des de dalt. Vaig decidir apagar el mòbil —la càmera no— deixar la guia de Noruega i badar per la finestra. Badar, senyors, badar, que diria en Capri.
Qui també em va ajudar a badar un cop a Noruega és Movistar, responsable de la meva dieta baixa en gigabytes. Allò que tan molesta quan ets en terra forastera de no tenir Google Maps ni poder-te connectar a TripAdvisor per culpa del roaming, resulta que ben mirat és un bé de Déu. Al principi pateixes però quan passa la síndrome d'abstinència, a poc a poc, recuperes sensacions oblidades: preguntar la gent com arribar a un museu, demanar per un restaurant que no sigui ni massa car ni massa barat o estar vint minuts badant mirant els ànecs del fiord sense que cap missatge de Whatsapp t'interrompi. El mòbil no vibra mai i a mesura que passen els dies, sense adonar-te'n, primer cada cop el treus menys de la butxaca, després el portes menys a sobre i el Nirvana arriba quan renuncies a connectar-te al Wi-Fi obert dels llocs públics perquè no cal.
L'any vinent els costos de roaming desapareixeran dins dels països de la Unió Europea i també a Liechtenstein, Noruega i Islàndia i podrem accedir a Internet des del mòbil com si fóssim a casa. Feia molt de temps que ho esperàvem i no acabava d'arribar mai, però ara que ho tenim a tocar no estic tan segur que m'agradi. Per si un cas ja estic mirant els vols que Norwegian ha obert a Los Ángeles, San Francisco, Nova York, Miami i Orlando on em continuaran clavant de valent per connectar-me a Internet des del mòbil.
D'una banda Airbnb, que ja em comença a conèixer, un dia de març em va proposar una caseta en una zona del sud de Noruega. Ja fa temps que quan viatjo m'allotjo sempre a cases d'Airbnb i el seu algorisme ja deu saber el que busco abans que jo no ho hagi decidit. Compra per impuls? Previsió? No ho sé però el cas és que vaig fer el que no havia fet mai a la vida: planificar les vacances amb antelació. Va ser més Airbnb que els de casa qui va decidir on aniríem.
Com hi aniria era una altra cosa. A casa ens agrada viatjar i fer ruta, i si bé en alguns moments de la planificació de les vacances les opcions van passar per arribar a Noruega en cotxe aprofitant parents i coneguts que viuen en algun punt entre Barcelona i Oslo, un bany de Google Maps em va portar cap a Kayak.com i d'allà cap a Fly Norwegian.
Menció a banda per l'aerolínia de baix cost Norwegian. L'heu vist aquests dies amb motiu de les noves rutes als Estats Units que ha obert des de Barcelona. Volar amb Norwegian és una experiència des del moment en què compres el bitllet a la seva web. L'aerolínia ha entès perfectament que el concepte d'experiència d'usuari comença en el seu web —amb un disseny i facilitat d'ús excepcionals— continua amb el servei de Wi-Fi gratuït a bord i una distància humana entre seients, i acaba per arribar deu minuts abans a destí. Després de l'experiència vaig manifestar públicament que només aniria a destins on volés Norwegian.
El Wi-Fi a bord és guanyador. Impressiona veure com Google Maps et va etiquetant les ciutats, rius i poblets que veus per la finestra en una experiència de realitat augmentada a 800 quilòmetres per hora. No obstant això, la novetat del Wi-Fi a bord s'esvaeix amb el primer passatger que truca per Whatsapp per explicar que truca per Whatsapp des d'un avió. La situació podia ser encara més absurda si hagués continuat tot el viatge mirant la realitat disminuïda de Google Maps de la pantalla del meu mòbil en lloc de l'augmentada de veritat que era la de la finestreta.
De sobte vaig recordar un post que havia llegit no feia massa sobre que el pitjor que pots fer quan voles és mirar el mòbil o llegir un llibre quan tens a la finestra un espectacle únic com és el de veure la Terra des de dalt. Vaig decidir apagar el mòbil —la càmera no— deixar la guia de Noruega i badar per la finestra. Badar, senyors, badar, que diria en Capri.
Qui també em va ajudar a badar un cop a Noruega és Movistar, responsable de la meva dieta baixa en gigabytes. Allò que tan molesta quan ets en terra forastera de no tenir Google Maps ni poder-te connectar a TripAdvisor per culpa del roaming, resulta que ben mirat és un bé de Déu. Al principi pateixes però quan passa la síndrome d'abstinència, a poc a poc, recuperes sensacions oblidades: preguntar la gent com arribar a un museu, demanar per un restaurant que no sigui ni massa car ni massa barat o estar vint minuts badant mirant els ànecs del fiord sense que cap missatge de Whatsapp t'interrompi. El mòbil no vibra mai i a mesura que passen els dies, sense adonar-te'n, primer cada cop el treus menys de la butxaca, després el portes menys a sobre i el Nirvana arriba quan renuncies a connectar-te al Wi-Fi obert dels llocs públics perquè no cal.
L'any vinent els costos de roaming desapareixeran dins dels països de la Unió Europea i també a Liechtenstein, Noruega i Islàndia i podrem accedir a Internet des del mòbil com si fóssim a casa. Feia molt de temps que ho esperàvem i no acabava d'arribar mai, però ara que ho tenim a tocar no estic tan segur que m'agradi. Per si un cas ja estic mirant els vols que Norwegian ha obert a Los Ángeles, San Francisco, Nova York, Miami i Orlando on em continuaran clavant de valent per connectar-me a Internet des del mòbil.