Una OPA condemnada al fracàs

Disset mesos, desenes de campanyes i gairebé un centenar de protestes després, l'oferta del BBVA per adquirir el Banc Sabadell ja té resposta. Només un 25,47% dels més de 195.000 accionistes de l'entitat catalana han considerat acceptable la proposta d'una acció ordinària de nova emissió del banc basc per cada 4,8376 accions del català. Una dada que ni somiava el més optimista dels sabadellencs.

Tot plegat s'explica des d'una premissa: l'OPA plantejada per Carlos Torres, president del banc biscaí, va néixer destinada al fracàs. Des de l'inici, el dirigent va plantejar la compra amb un sentit estratègic i la va publicitar amb més promeses que fets. Però sobretot, el seu gran error va ser escollir una fórmula que va menystenir el sentiment de l'empresariat català.

En tota aquesta quimera ideada per Torres ni tan sols hi va haver cabuda per al preu. Des de La Vela mai van considerar rellevant que altres operacions hostils del sector oferissin primes de control al voltant d'un +40%. Amb els somnis de dimensió, rendibilitat futura o volum d'actius ja n'hi havia prou, pensaven. Convé subratllar que gran part d'aquesta OPA s'ha produït amb una prima de signe negatiu -sovint de dues xifres- que només a última hora el BBVA es va esforçar a corregir, fruit d'un atac d'aritmètica. Resulta irònic, però, que aquella prima hagi caigut al voltant del 0% el mateix dia que l'oferta de Torres s'ha esvaït definitivament. Una metàfora del veritable valor de la proposta.

Tanmateix, cal no oblidar-se del camí recorregut. L'OPA no només ha estat hostil per nomenclatura, sinó per la contrarietat amb què s'ha topat el BBVA. A priori, la integració perseguia crear un banc més competitiu a Europa. Així ho va repetir a so de bombo i platerets Torres. La resta li va ser completament indiferent: mai li va pertorbar l'abraçada entre patronals i sindicats per unir-se en contra de la seva proposta; tampoc la de la totalitat de partits polítics. Ni tan sols el fantasma del precedent frustrat entre Unicredit i BPM. El president del banc basc només va atendre els vistiplaus dels reguladors. 

Durant el procés, el BBVA va confondre determinació amb imprudència. Ignorar les advertències dels riscos d'accés a crèdit per part de les associacions empresarials va representar una temeritat. Especialment, si s'aspira a absorbir el principal banc de les empreses catalanes. Torres va ser incapaç de seduir a cap patronal, sindicat o lobby durant les seves visites a Catalunya. Ni a Esade, ni a la Cecot ni a la Reunió del Cercle d'Economia va aconseguir amarrar cap suport. I a la recta final, l'únic argument a exhibir van ser advertències: "Si fracassa l'OPA, les accions del Sabadell cauran". Tot plegat, justificacions febles davant una OPA destinada al fracàs.

No obstant això, l'endemà és tan important com l'ahir. Després d'aquest magre 25,47% d'acceptació, Torres buscarà salvar el càrrec i el BBVA la seva credibilitat a borsa. Serà moment, també, de recompondre el pla estratègic i trobar noves fórmules de guanyar quota de mercat a l'estat espanyol, ja sense el Sabadell a l'equació. Però de tots aquests interrogants, el més difícil de respondre s'emmarca a Catalunya. Després de disset mesos de desprestigi, serà capaç el BBVA -antic Unnim i CatalunyaCaixa- de reparar la seva relació amb el teixit empresarial català? O no quedarà res després d'aquest tsunami en forma d'OPA?