Pensament paradoxal i creixement sostenible: Europa 2020
19
de Desembre
de
2014
Imagineu-vos un home que cau des d'una teulada. Imagineu-vos que en la seva caiguda el seu bolígraf, que és dins la seva butxaca, surt i comença a caure també al costat del seu amo. Els dos estan caient: l'home i el seu bolígraf. Podeu fer-vos una imatge mental de la caiguda i de la seva velocitat? Estic segura que ho esteu veient. I estic segura que fins i tot esteu visualitzant ja com és a punt de produir-se l'impacte de l'home i el seu bolígraf contra el terra. Estan arribant… Ja gairebé hi són... Bum!
No us preocupeu… L'home que us estàveu imaginant era només un prototip… En els seus experiments mentals, Einstein tampoc no estava preocupat per l'home que cau de la teulada. Perquè en els seus experiments mentals, Einstein es visualitzava a si mateix al costat de l'home, caient amb ell i el seu bolígraf. I des d'aquest punt de vista del conjunt format per tots tres, cap d'ells no estava en moviment. Els tres estaven tan immòbils com esteu vosaltres ara drets o asseguts llegint aquest article.
Bé…. això si ens oblidem que tots estem en moviment al voltant del sol, tant si estem drets, com asseguts, com estirats. I aquest és, encara, un altre punt de vista. Com veieu, podem trobar una gran quantitat de punts de vista. I tots són correctes. Sempre. Però la nostra ment, una de les més altes i necessàries funcions racionals de la qual és discriminar i comparar, es posiciona i pren partit, incapaç d'adonar-se que en la visió general que aconseguim prenent distància i perspectiva, tots els punts de vista coexisteixen i, a més, tenen el mateix valor d'existència.
Tornant als exemples anteriors, les dues realitats oposades de moviment i d'absència de moviment són totes dues certes al mateix temps. I d'aquest fet "que va contra tota lògica", la nostra ment lògica en diu una paradoxa. La capacitat de pensar en termes de paradoxes és una habilitat creativa pròpia de genis. Després d'estudiar als artistes i científics guanyadors del Nobel, Rothenberg va concloure que la gran majoria de les obres artístiques creatives i la gran majoria dels descobriments científics són el resultat del pensament paradoxal; o janusià, en al.lusió al deu romà de les dues cares mirant cadascuna en direccions oposades. La creativitat artística, científica, organitzacional i social, neix de la nostra capacitat de veure i crear paradoxes.
Això ens diu que el dia que preguem la decisió d'ensenyar a veure i pensar en termes de paradoxes, el nombre de genis augmentarà. I de retruc augmentaran els descobriments científics i les innovacions en qualsevol camp, tecnològic o no. A més a més, l'habilitat i la pràctica del pensament paradoxal, no només ens fa genis i persones innovadores: també ens fa persones de cor obert, persones compassives i empàtiques.
Per tant, el dia que preguem la decisió d'ensenyar a veure i pensar en paradoxes, aquesta major quantitat d'innovacions que pronostiquem, donarà lloc a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu. Un tipus de creixement que és el que hauríem d'haver perseguit sempre i que ara, i esperem que no sigui massa tard, és un objectiu que de manera inapel·lable imposa la Unió Europea a totes aquelles empreses i projectes que vulguin accedir a una gran majoria de fons europeus. La capacitat de veure i crear paradoxes ens demana que abracem conscientment la diversitat. Sense aquest esforç conscient d'abraçar la diversitat, tots els esforços per ensenyar-nos a pensar en termes de paradoxes i creativitat es veuran abocats al fracàs.
He comprovat moltes vegades en la meva vida que les persones que no han fet l'esforç de sortir de les seves veritats totals i úniques, les persones que mai no utilitzen el pensament janusià ni el procés de pensament creatiu, jutgen i critiquen les persones que no són com elles. M'agradaria acabar amb una anècdota que il.lustra això que dic: Una vegada vaig anar a un metge que va resultar ser el germà d'una amiga meva, una dona reconeguda com a pintora i que ara, a partir dels 55 anys, ha començat a escriure i publicar llibres.
El metge va descriure la seva germana com una persona boja i irracional. I us puc ben assegurar que no ho és. El metge es va riure del fet que la seva germana hagués començat a escriure. "I ara vol convertir-se en escriptora", va dir amb menyspreu. I encara va ser pitjor quan va dir que estava segur que era el seu marit qui escrivia els seus llibres, o que si no sencers, com a mínim els corregia, perquè, va continuar dient, "ella no parla en la manera en què els llibres estan escrits ".
Perquè no es donin més casos com el de l'anècdota, proposo que ensenyem els nostres fills totes les habilitats de pensament i qüestionament que ens eixamplen la mirada i ens permeten abraçar i contemplar alhora tota la diversitat de punts de vista, els coneguts i els desconeguts, donant lloc aquests darrers, a futurs descobriments i innovacions, que donaran lloc a la seva vegada a un creixement intel.ligent, sostenible i inclusiu. Benvinguda Europa 2020.
No us preocupeu… L'home que us estàveu imaginant era només un prototip… En els seus experiments mentals, Einstein tampoc no estava preocupat per l'home que cau de la teulada. Perquè en els seus experiments mentals, Einstein es visualitzava a si mateix al costat de l'home, caient amb ell i el seu bolígraf. I des d'aquest punt de vista del conjunt format per tots tres, cap d'ells no estava en moviment. Els tres estaven tan immòbils com esteu vosaltres ara drets o asseguts llegint aquest article.
Bé…. això si ens oblidem que tots estem en moviment al voltant del sol, tant si estem drets, com asseguts, com estirats. I aquest és, encara, un altre punt de vista. Com veieu, podem trobar una gran quantitat de punts de vista. I tots són correctes. Sempre. Però la nostra ment, una de les més altes i necessàries funcions racionals de la qual és discriminar i comparar, es posiciona i pren partit, incapaç d'adonar-se que en la visió general que aconseguim prenent distància i perspectiva, tots els punts de vista coexisteixen i, a més, tenen el mateix valor d'existència.
Tornant als exemples anteriors, les dues realitats oposades de moviment i d'absència de moviment són totes dues certes al mateix temps. I d'aquest fet "que va contra tota lògica", la nostra ment lògica en diu una paradoxa. La capacitat de pensar en termes de paradoxes és una habilitat creativa pròpia de genis. Després d'estudiar als artistes i científics guanyadors del Nobel, Rothenberg va concloure que la gran majoria de les obres artístiques creatives i la gran majoria dels descobriments científics són el resultat del pensament paradoxal; o janusià, en al.lusió al deu romà de les dues cares mirant cadascuna en direccions oposades. La creativitat artística, científica, organitzacional i social, neix de la nostra capacitat de veure i crear paradoxes.
Això ens diu que el dia que preguem la decisió d'ensenyar a veure i pensar en termes de paradoxes, el nombre de genis augmentarà. I de retruc augmentaran els descobriments científics i les innovacions en qualsevol camp, tecnològic o no. A més a més, l'habilitat i la pràctica del pensament paradoxal, no només ens fa genis i persones innovadores: també ens fa persones de cor obert, persones compassives i empàtiques.
Per tant, el dia que preguem la decisió d'ensenyar a veure i pensar en paradoxes, aquesta major quantitat d'innovacions que pronostiquem, donarà lloc a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu. Un tipus de creixement que és el que hauríem d'haver perseguit sempre i que ara, i esperem que no sigui massa tard, és un objectiu que de manera inapel·lable imposa la Unió Europea a totes aquelles empreses i projectes que vulguin accedir a una gran majoria de fons europeus. La capacitat de veure i crear paradoxes ens demana que abracem conscientment la diversitat. Sense aquest esforç conscient d'abraçar la diversitat, tots els esforços per ensenyar-nos a pensar en termes de paradoxes i creativitat es veuran abocats al fracàs.
He comprovat moltes vegades en la meva vida que les persones que no han fet l'esforç de sortir de les seves veritats totals i úniques, les persones que mai no utilitzen el pensament janusià ni el procés de pensament creatiu, jutgen i critiquen les persones que no són com elles. M'agradaria acabar amb una anècdota que il.lustra això que dic: Una vegada vaig anar a un metge que va resultar ser el germà d'una amiga meva, una dona reconeguda com a pintora i que ara, a partir dels 55 anys, ha començat a escriure i publicar llibres.
El metge va descriure la seva germana com una persona boja i irracional. I us puc ben assegurar que no ho és. El metge es va riure del fet que la seva germana hagués començat a escriure. "I ara vol convertir-se en escriptora", va dir amb menyspreu. I encara va ser pitjor quan va dir que estava segur que era el seu marit qui escrivia els seus llibres, o que si no sencers, com a mínim els corregia, perquè, va continuar dient, "ella no parla en la manera en què els llibres estan escrits ".
Perquè no es donin més casos com el de l'anècdota, proposo que ensenyem els nostres fills totes les habilitats de pensament i qüestionament que ens eixamplen la mirada i ens permeten abraçar i contemplar alhora tota la diversitat de punts de vista, els coneguts i els desconeguts, donant lloc aquests darrers, a futurs descobriments i innovacions, que donaran lloc a la seva vegada a un creixement intel.ligent, sostenible i inclusiu. Benvinguda Europa 2020.