Pista de l’aeroport: un interès inusitat

Sobre la famosa pista de l’aeroport s’han publicat articles, entrevistes, estudis... de tot! Podríem dir que, del tema, se n’ha parlat ad nauseam. Tot inútil. Vull dir que el projecte es tirarà endavant en qualsevol cas perquè l’interès de fer-ho és ferm i sense fissures. És per això que, un cop arribats a aquest punt, crec que la nostra atenció hauria d'orientar-se en el perquè d’aquesta obstinada iniciativa. 

Imaginin-se que vostès tenen en propietat una masia que han arrendat per ser explotada com a restaurant. L’opera una empresa de restauració. La masia està bé. I clients no en falten. Ara bé, necessita algunes millores com ara modernitzar els lavabos, millorar les instal·lacions de cuina per tal de posar-les al dia... Però, sobretot, el que no acaba de funcionar és el servei. Els clients han d’esperar-se, són mal atesos, els cambrers no saben català... en fi, un cas bastant coincident amb la nostra realitat.

L’empresa a què vostès tenen arrendat el negoci ha decidit que vol invertir-hi diners, però no pas en les accions i costos que haurien de cobrir les mancances, no senyor. Resulta que darrere la masia hi ha un terreny i l’empresa que opera el restaurant hi vol construir un camp de minigolf. Els clients del restaurant són gent normal que va allí a menjar, bàsicament, carn a la brasa i carxofes i calçots, quan és el temps. El seu interès pel minigolf -que, tot sigui de passada, és un entreteniment passat de moda- és nul. En canvi, protesten per les mancances que he esmentat. Tanmateix, els que exploten la instal·lació ho ignoren, i volen construir el minigolf en qualsevol cas. I el contracte d’arrendament els ho permet. En aquest cas vostès, probablement, es preguntarien: per què existeix aquest interès desmesurat en aquesta obra? Ni vostès els hi han demanat -vostès hi estan en contra-, ni fa falta. 

"Del tema turístic ja no hi insisteixo. Som massa els que hem denunciat que turisme i riquesa constitueixen un oxímoron"

Sobre les múltiples necessitats de l’aeroport de Barcelona ja he publicat diversos articles. Sobretot denunciant el mal servei i el personal que el gestiona que sembla més aviat sortit d’una pel·lícula de postguerra del Benito Perojo. Però també vaig escriure sobre l’escandalós paper, miserable, que juguem en el tema transport aeri de mercaderies (De terceres pistes, d’estómacs agraïts i de panxes buides). Del tema turístic ja no hi insisteixo. Som massa els que hem denunciat que turisme i riquesa constitueixen un oxímoron. Aleshores, si tot això és així, si la societat s’ha manifestat en el sentit que aquesta pista que proposa Aena no és una prioritat, si diverses organitzacions de diverses tendències s’hi han mostrat en contra, si, per acabar-ho d’amanir, hi ha agressions mediambientals, per què, em pregunto, aquesta insistència a dur a terme aquesta despesa inútil d’obra pública?

Si vols saber-ne més

 

   

Xavier Roig-Aeroport, quarta pista per a un aeroport de tercera

Els que, des de Catalunya, han donat llum verda a aquesta operació són els mateixos que han portat el país a la mala governança d’ençà de l’any 2000. És a dir, com que no tenen majoria, s’intercanvien despeses i accions inútils -si no perjudicials- a canvi de vots. No importa si el que s’aprova té sentit, ni si interessa al país. S’intercanvien vots com qui compra i ven tomàquets. Una vergonya. 

"Els que, des de Catalunya, han donat llum verda a aquesta operació són els mateixos que han portat el país a la mala governança d’ençà de l’any 2000"

Però tornant al tema objecte d’aquest article, caldria investigar d’on surt aquest interès tan obstinat, aquesta obsessió que, gràcies als nostres polítics, es materialitzarà aviat. És inútil demanar una acció periodística d’investigació. Alguna cosa més que repetir el que tots diuen. És en moments com aquest, quan la societat se sent indefensa, que la democràcia troba a faltar un periodisme independent que vagi més lluny que llepar al règim.