• Opinió
  • L'opinió
  • Quan la IA deixa de ser una eina i es converteix en una infraestructura de país
Directora d'Innovació de Foment del Treball

Quan la IA deixa de ser una eina i es converteix en una infraestructura de país

24 de Gener de 2026
Maria Mora | VIA Empresa

Aquesta setmana hem visitat el Barcelona Supercomputing Center, el BSC, amb la Comissió d’intel·ligència artificial de Foment. Ha estat un privilegi portar-hi una delegació d’empreses, grans corporacions, pimes i startups, per conèixer de primera mà les bases de la seva estratègia i entendre per què el BSC és una infraestructura clau per al futur de la IA a Catalunya i a Europa.

 

El director associat del centre, Cristian Canton, ho va explicar amb una idea molt potent: el BSC no és només una màquina. És un ecosistema de coneixement i capacitat tecnològica amb més de 1.400 investigadors i professionals, altament internacionalitzat, al servei de la ciència, la indústria i el país.

El cor d’aquest ecosistema és el MareNostrum 5, amb una potència d’uns 315 petaflops. Un supercomputador dissenyat per fer ciència, amb una arquitectura diferent de la dels grans centres de dades comercials. Canton ho va il·lustrar amb una comparació molt clara: una sola hora de càlcul del MareNostrum equivaldria a desenes de milions d’hores d’un ordinador de sobretaula d’alta gamma.

 

La visita també va servir per entendre com el BSC connecta supercomputació, intel·ligència artificial i computació quàntica. A la capella dessacralitzada, un espai icònic del centre, conviuen tres ordinadors quàntics, una combinació poc habitual a Europa. Aquest diàleg entre mons, HPC i quàntica, és estratègic perquè obre la porta a algoritmes híbrids i a noves capacitats en camps com l’optimització, la recerca i, molt especialment, la seguretat.

En aquest punt, Canton va posar l’accent en un repte que sovint queda fora del debat públic: la criptografia postquàntica. Quan la quàntica maduri, alguns dels esquemes de xifratge que avui sustenten les nostres comunicacions podrien quedar exposats. Anticipar-se a aquest escenari no és ciència-ficció, és responsabilitat estratègica. Per això disposen d’un grup de recerca de criptografia quàntica, per preparar què passa el dia que ja no es pugui confiar en la criptografia actual.

Un altre missatge central va ser la sobirania tecnològica. Europa depèn fortament de GPUs i semiconductors produïts fora del continent, i això és un risc estructural. Al BSC hi ha centenars de professionals treballant en el disseny de xips amb l’ambició que les futures generacions del MareNostrum incorporin tecnologia dissenyada a Europa. No és només una qüestió industrial: és capacitat de decisió, resiliència i competitivitat.

"Una sola hora de càlcul del MareNostrum equivaldria a desenes de milions d’hores d’un ordinador de sobretaula d’alta gamma"

Potser la part més inspiradora per a la nostra delegació empresarial va ser entendre com aquesta capacitat científica es tradueix en una veritable infraestructura d’IA pensada per apropar-se a les empreses.

La IA, explicava Canton, crea el que sovint anomenem una caixa negra: models capaços d’explicar fenòmens complexos i generar prediccions. Avui som en un moment clau: el mètode científic, combinat amb dades i IA, permet plantejar hipòtesis, descartar-les o validar-les a una velocitat impensable fa només una dècada. Això fa que la ciència avanci de manera exponencial, i que les oportunitats de negoci arribin molt abans.

Els exemples són clars. A les ciències de la vida, amb avenços en genòmica, proteòmica o recerca contra el càncer. A les ciències dels materials, on ja és possible predir propietats de materials que encara no existeixen, accelerant de manera radical la química i la innovació industrial.

Canton ho comparava amb l’electricitat: en el futur, la IA serà un servei essencial. Models robustos i eficients, sobre infraestructures compartides, que permetran a les organitzacions concentrar-se en la capa final de valor. En aquesta línia, les AI Factories volen reduir la distància entre el que necessiten pimes i startups i el que poden oferir els centres de recerca, no només en còmput, sinó també en accés a dades a gran escala, facilitant l’acompanyament tècnic i la creació de prototips funcionals.

Per resoldre el salt entre entrenar models i desplegar-los a escala, Europa també està impulsant les gigafactories: grans centres de dades pensats per servir tràfic d’empreses i administracions.

"La competitivitat en intel·ligència artificial es decidirà en infraestructures, talent i capacitat pròpia, des del còmput fins al xip"

D’aquesta visita ens emportem idees molt concretes, i també una convicció clara: la competitivitat en intel·ligència artificial no es decidirà només en models i aplicacions. Es decidirà en infraestructures, talent i capacitat pròpia, des del còmput fins al xip.

Tenim la sort de tenir ben a prop un actor clau que pot garantir que el desenvolupament de la IA a Europa es faci amb capacitats pròpies, seguretat i autonomia tecnològica.

Felicitats, BSC pels primers 20 anys d’història! Gràcies al BSC i a Cristian Canton per la generositat i la visió compartida. Ens enduem apunts, casos d’ús com bessons digitals, salut i medicina personalitzada, emergències i aeronàutica, anècdotes i una foto efectuada sota la mirada de la rèplica de la Cabeza Colosal Olmeca ubicada just davant el BSC. Des de Foment continuarem treballant perquè aquest coneixement i aquestes oportunitats es tradueixin en projectes reals, col·laboracions i impacte econòmic per a Catalunya.