Quan un ordinador quàntic espanta

Fa quatre dies, tothom “feia la ola”. La premsa nacional i internacional anunciava amb orgull que Barcelona s’havia colat a la Champions de la computació quàntica. El Mare Nostrum 5, l’ordinador més potent d’Europa, estrenava mòdul quàntic gràcies a la col·laboració entre el Barcelona Supercomputing Center i una petita gran startup anomenada Qilimanjaro. Un prodigi tecnològic a l’alçada de molt poques empreses al món, i resulta que una d’elles és de casa nostra.

Qilimanjaro, liderada per la doctora Marta Estarellas, treballa des de Barcelona amb un equip híbrid de científics formats a tot arreu —de la UPC a Yale— per aconseguir una fita: posar la computació quàntica al servei de la recerca, la salut, la indústria i, sí, també del progrés europeu. I ara que han començat a fer-ho realitat, sembla que molesten.

La Fiscalia Europea ha obert una investigació sobre la licitació del Mare Nostrum. Cap condemna, cap prova, cap indici de mala praxi. Només una sospita. Una sospita que, filtrada com cal i just en el moment adequat, pot fer molt de mal. I el BSC és un vaixell gran, i aguanta. Però Qilimanjaro és un optimista que tot just ha après a navegar.

I aquí ve el drama: què passa quan un país fa una aposta estratègica per retenir talent, crear indústria d’alt valor afegit i posicionar-se com a pol tecnològic… però a la primera onada d’enveja o desconeixement, ho convertim tot en un escàndol? Qui hi guanya? El talent no espera. El talent vola.

Perquè la veritat acabarà sortint: el procés es va fer amb garanties? Em costa molt posar-ho en dubte amb una entitat com el BSC amb tants anys de currículum a l'esquena. 

M’agrada que el sistema públic compti amb mecanismes de control, i avaluï tots els processos, però no pengem el mort quan encara és només una carpeta oberta a sobre una taula.

"Potser aquest és el veritable repte quàntic: aconseguir que el nostre entorn entengui que sense aposta no hi ha innovació"

I ja veureu: quan tot aquest tema es tanqui i acabi amb unes conclusions que diguin que tot ha anat bé i “aquí no hay nada que ver”, no omplirà tants titulars, ja veureu. Ens encanta un bon “salseo”, sobretot si escala a l'àmbit europeu.

A casa nostra tenim un tresor: una startup nascuda de l’ecosistema català, amb un peu a la recerca i un altre al mercat, que pot fer allò que només fan IBM o Rigetti.

Potser aquest és el veritable repte quàntic: aconseguir que el nostre entorn entengui que sense aposta no hi ha innovació, i que sense confiança no hi ha futur. Si volem que Barcelona sigui una ciutat on es pugui dissenyar la tecnologia del demà, hem de cuidar les empreses que la fan possible avui.