Veiem avui un moviment en favor de la indústria com a motor de transformació i de creixement econòmic per la seva importància com a generadora de llocs de treball estables i de més qualitat, pel seu pes com a dinamitzadora d'R D I, però sobretot pel seu rol de cohesió social en un territori. Però aquesta demanda no aconsegueix aixecar una reivindicació real del paper de l'empresa i l'empresari, al contrari seguim amb la seva estigmatització. De fet, quan en volem donar una imatge positiva parlem d'emprenedor…com si empresa, empresari i emprenedor fossin mons paral·lels.
Potser és el moment de reivindicar-la, assumint els múltiples errors d'aquests anys. Aquesta voluntat, diguem-ne "reivindicadora", em porta a parlar avui de dos conceptes.
En primer lloc el concepte de creació de valor compartit Creating Shared value, de Michael Porter i Mark R. Kramer, que ofereix una nova mirada que ens planteja que l'èxit d'un negoci ha d'anar estretament lligat al progrès social d'un territori.
Planteja que la solució està en el principi del valor compartit, que implica crear valor d'una manera que també es creï valor per a la societat, abordant les seves necessitats i desafiaments. Les empreses han de re-connectar el seu èxit en els negocis amb el progrés social.
El concepte de valor compartit no és responsabilitat social com l'entenem fins ara, ni filantropia, ni sostenibilitat... vol ser una nova manera "d'èxit econòmic" . Èxit compartit.
Els autors plantegen tres formes claus que les empreses poden tenir oportunitats per crear valor compartit.
• En repensar els productes i mercats
• En redefinir la productivitat a tota la cadena de valor
• En permetre el desenvolupament d' un clúster local, o concentracions d'empreses, i empreses relacionades, proveïdors de productes i serveis, infraestructures logístiques en una àrea concreta.
Si creiem que la presència d'una empresa en un determinat territori genera importants efectes positius, caldrà que avancem en l'ús, rigor i transparència de les eines d'anàlisi de l'impacte que permetin exposar de manera fiable i contrastada aquests impactes.
I aquest és el segon concepte que volia plantejar per demostrar la contribució de les empreses a la creació de riquesa i al desenvolupament d'una regió.
En general aquests estudis busquen respondre a un seguit de respostes claus.
• Quins fluxos econòmics es produeixen en l'economia del territori com a conseqüència de les activitats de l'empresa?
• Com contribueix l'empresa a la generació d'ocupació, riquesa i ingressos via impositiva?
• En quina mesura contribueix a promoure noves activitats econòmiques, a millorar les infraestructures, etc.?
• Amb quines pràctiques sostenibles contribueix l'empresa a l'eficiència energètica i a un medi més sostenible?
• Quina contribució tenen les activitats de l'empresa en el desenvolupament social del territori?
• Quin tipus d'ocupació genera ? Estable, de qualitat?
• Com contribueix a millorar la cohesió social del territori? Quin és el seu compromís amb el desenvolupament de la zona i quin impacte té en la vida de les persones?
• Com contribueix a la generació i transferència de coneixement avançat, de desenvolupament tecnològic, a la millora d e la balança comercial i en general a la cohesió social?
Millorar la transparència, enfortir la relació entre els diferents agents, millorar la col·laboració amb el teixit social i amb el territori són elements claus que haurien d'ajudar a què la societat veies les seves empreses com autèntics actius i motors de desenvolupament.
Una màxima de la gestió empresarial és que "no es valora allò que no es coneix". Crec que el reconeixement de l'aportació de les empreses al desenvolupament econòmic i social demana una nova visió, però també noves eines que demostrin de manera transparent i contrastable aquesta aportació.
