Repsol i el talismà del 'shale oil'
17
de Desembre
de
2014
L'estratègia de l'OPEP de mantenir la producció de petroli tot i la caiguda dels preus internacionals sembla que obeeix, en primera instància, a l'intent de qüestionar la viabilitat financera de les empreses que exploren i comencen a explotar el shale gas i el shale oil als Estats Units i al Canadà.
Tot sembla indicar que aquesta estratègia ja s'ha cobrat la primera víctima, la canadenca Talisman, tot un nom premonitori. Una empresa de creació relativament recent, fundada per un grup d'enginyers –és a dir, allunyada dels grans grups financers i de les grans companyies del sector nord-americanes-, fortament endeutada, líder en l'explotació de jaciments no convencionals de gas i de petroli i que no ha pogut suportar la caiguda dels preus internacionals d'aquest darrer.
Encara que la decisió de l'OPEP sigui recent, ja fa uns mesos que els preus baixen i tot acaba sent una qüestió d'expectatives. Si estàs molt endeutat i els preus internacionals del teu producte se situen per sota dels teus costos, és fàcil que els bancs o els inversors tanquin l'aixeta i precipitin una operació -i a més bon preu- que ja feia mesos que s'estava gestant. Si, a més, l'empresa també es dedicava a jaciments marins a gran profunditat –i amb inversions i costos d'explotació també molt elevats- ja tenim el panorama complet.
De moment, la beneficiària n'és Repsol. Per a la companyia que dirigeix Antoni Brufau l'adquisició comporta, entre altres coses, entrar de ple en l'explotació d'aquest nou tipus de jaciments. És probable que es produeixin en els mesos vinents més operacions d'adquisició similars, entre altres companyies que han apostat pel shale gas i el shale oil i les grans petrolieres tradicionals.
De fet, és una llei econòmica general que les empreses innovadores en un sector són les més petites i de recent creació i que, quan les companyies tradicionals constaten que realment ha aparegut un nou nínxol de negoci, les seves dimensions i el seu múscul financer els permet anar mirant d'adquirir les empreses emergents per prendre ràpidament posicions en el nou mercat que apareix. Dins l'àmbit de les TIC tenim molts exemples d'aquesta manera de procedir, precisament perquè és el sector on sorgeixen més innovacions i nínxols de mercat.
Ara veurem si Repsol o continua amb els ritmes d'explotació de shale gas i shale oil previstos o, més probablement, pitja el fre a l'espera de moments més propicis. Però en qualsevol cas, ja haurà penetrat amb força en el sector dels nous jaciments no convencionals i a mitjà termini hi persistirà perquè és una alternativa energètica inqüestionable.
En tot cas, si la política de l'OPEP obté els resultats que sembla que espera i moltes de les companyies que exploren i comencen a produir el shale gas i el shale oil comencen a fer fallida, serà només una victòria pírrica i a curt termini. Les grans petrolieres no deixaran passar l'oportunitat i, amb preus baixos i tot, continuaran investigant per reduir els costos d'extracció i acabar obtenint un producte energètic competitiu.
Tot sembla indicar que aquesta estratègia ja s'ha cobrat la primera víctima, la canadenca Talisman, tot un nom premonitori. Una empresa de creació relativament recent, fundada per un grup d'enginyers –és a dir, allunyada dels grans grups financers i de les grans companyies del sector nord-americanes-, fortament endeutada, líder en l'explotació de jaciments no convencionals de gas i de petroli i que no ha pogut suportar la caiguda dels preus internacionals d'aquest darrer.
Encara que la decisió de l'OPEP sigui recent, ja fa uns mesos que els preus baixen i tot acaba sent una qüestió d'expectatives. Si estàs molt endeutat i els preus internacionals del teu producte se situen per sota dels teus costos, és fàcil que els bancs o els inversors tanquin l'aixeta i precipitin una operació -i a més bon preu- que ja feia mesos que s'estava gestant. Si, a més, l'empresa també es dedicava a jaciments marins a gran profunditat –i amb inversions i costos d'explotació també molt elevats- ja tenim el panorama complet.
De moment, la beneficiària n'és Repsol. Per a la companyia que dirigeix Antoni Brufau l'adquisició comporta, entre altres coses, entrar de ple en l'explotació d'aquest nou tipus de jaciments. És probable que es produeixin en els mesos vinents més operacions d'adquisició similars, entre altres companyies que han apostat pel shale gas i el shale oil i les grans petrolieres tradicionals.
De fet, és una llei econòmica general que les empreses innovadores en un sector són les més petites i de recent creació i que, quan les companyies tradicionals constaten que realment ha aparegut un nou nínxol de negoci, les seves dimensions i el seu múscul financer els permet anar mirant d'adquirir les empreses emergents per prendre ràpidament posicions en el nou mercat que apareix. Dins l'àmbit de les TIC tenim molts exemples d'aquesta manera de procedir, precisament perquè és el sector on sorgeixen més innovacions i nínxols de mercat.
Ara veurem si Repsol o continua amb els ritmes d'explotació de shale gas i shale oil previstos o, més probablement, pitja el fre a l'espera de moments més propicis. Però en qualsevol cas, ja haurà penetrat amb força en el sector dels nous jaciments no convencionals i a mitjà termini hi persistirà perquè és una alternativa energètica inqüestionable.
En tot cas, si la política de l'OPEP obté els resultats que sembla que espera i moltes de les companyies que exploren i comencen a produir el shale gas i el shale oil comencen a fer fallida, serà només una victòria pírrica i a curt termini. Les grans petrolieres no deixaran passar l'oportunitat i, amb preus baixos i tot, continuaran investigant per reduir els costos d'extracció i acabar obtenint un producte energètic competitiu.