Simbiosi industrial
19
d'Abril
de
2014
La simbiosi és un concepte biològic que descriu la relació entre dos éssers vius, relació en la qual tots dos en surten beneficiats. Per extensió, parlem de simbiosi industrial entre dues, o més, empreses, quan una d'elles aprofita per al seu procés productiu els residus, els fluids o les emissions que l'altra genera.
A vegades, per fer aquest aprofitament cal transformar mínimament l'excrescència per convertir-la en un subproducte. En d'altres, que és quan més fàcilment pot sortir a compte, l'aprofitament és directe, sense cap modificació addicional.
També és més fàcil que surti rendible l'operació quan les empreses són al màxim de contigües possible, perquè habitualment es tracta de sòlids, líquids o gasos amb poc valor afegit per unitat de mesura, amb la qual cosa els costos de transport poden ser determinants perquè a l'empresa receptora li surti a compte substituir els subministraments tradicionals pels reaprofitats. Es tracti de líquids, com l'aigua calenta, o gasos, com el vapor d'aigua o de qualsevol tipus de residu sòlid que pugui substituir funcionalment i amb un avantatge econòmic que justifiqui l'operació, a totes les concentracions industrials hi ha un elevat marge per explorar quina part d'allò que una empresa llança –i que potser li comporta un cost per transportar-ho o per abocar-ho- pot ser aprofitat en condicions avantatjoses per una altra.
A vegades aquesta empresa receptora no existeix prou a prop i cal captar inversions que trobin aprofitar un avantatge competitiu en aquella ubicació. Per exemple, per aprofitar el vapor d'aigua, si al costat tenim una parcel·la buida, potser podríem captar un operador que hi construís hivernacles i que així aconseguís calefactar-los en condicions prou avantatjoses perquè es decidís instal·lar-s'hi. És evident que quan aquests aprofitaments són molt obvis, la lògica del mercat ja condueix a aquest tipus d'operacions de simbiosi, però hi ha molts altres casos que potser no aquestes possibilitats no són tan evidents i per això cal disposar d'algun mecanisme que identifiqui les oportunitats i n'estimuli la materialització.
Hi ha països, com la Gran Bretanya, que ja tenen una dilatada tradició cooperativa en aquest sentit. El sector a nivell europeu ja és prou rellevant perquè recentment s'hagi celebrat una fira a Hannover amb operadors especialitzats. A Catalunya tenim molt camí per endavant. Encara que alguns productes es puguin fer servir de combustible –sigui per a cimenteres, o per a plantes de biogàs- sempre serà més rendible i més sostenible incorporar-los al procés de producció com a primeres matèries que com a energia.
El perfeccionament i generalització de les operacions de simbiosi permetria reduir els costos dels processos de producció, eliminar la generació de residus i, en darrera instància, avançar a cap a l'objectiu de créixer sense consumir.
A vegades, per fer aquest aprofitament cal transformar mínimament l'excrescència per convertir-la en un subproducte. En d'altres, que és quan més fàcilment pot sortir a compte, l'aprofitament és directe, sense cap modificació addicional.
També és més fàcil que surti rendible l'operació quan les empreses són al màxim de contigües possible, perquè habitualment es tracta de sòlids, líquids o gasos amb poc valor afegit per unitat de mesura, amb la qual cosa els costos de transport poden ser determinants perquè a l'empresa receptora li surti a compte substituir els subministraments tradicionals pels reaprofitats. Es tracti de líquids, com l'aigua calenta, o gasos, com el vapor d'aigua o de qualsevol tipus de residu sòlid que pugui substituir funcionalment i amb un avantatge econòmic que justifiqui l'operació, a totes les concentracions industrials hi ha un elevat marge per explorar quina part d'allò que una empresa llança –i que potser li comporta un cost per transportar-ho o per abocar-ho- pot ser aprofitat en condicions avantatjoses per una altra.
A vegades aquesta empresa receptora no existeix prou a prop i cal captar inversions que trobin aprofitar un avantatge competitiu en aquella ubicació. Per exemple, per aprofitar el vapor d'aigua, si al costat tenim una parcel·la buida, potser podríem captar un operador que hi construís hivernacles i que així aconseguís calefactar-los en condicions prou avantatjoses perquè es decidís instal·lar-s'hi. És evident que quan aquests aprofitaments són molt obvis, la lògica del mercat ja condueix a aquest tipus d'operacions de simbiosi, però hi ha molts altres casos que potser no aquestes possibilitats no són tan evidents i per això cal disposar d'algun mecanisme que identifiqui les oportunitats i n'estimuli la materialització.
Hi ha països, com la Gran Bretanya, que ja tenen una dilatada tradició cooperativa en aquest sentit. El sector a nivell europeu ja és prou rellevant perquè recentment s'hagi celebrat una fira a Hannover amb operadors especialitzats. A Catalunya tenim molt camí per endavant. Encara que alguns productes es puguin fer servir de combustible –sigui per a cimenteres, o per a plantes de biogàs- sempre serà més rendible i més sostenible incorporar-los al procés de producció com a primeres matèries que com a energia.
El perfeccionament i generalització de les operacions de simbiosi permetria reduir els costos dels processos de producció, eliminar la generació de residus i, en darrera instància, avançar a cap a l'objectiu de créixer sense consumir.