Llegeixo a
El japonés que estrelló el tren para ganar tiempo de
Gabriel Ginebra que els humans som més
incompetents del que ens pensem, però tenim, en canvi, més
potencial del que sabem.
En l'àmbit
polític, aquesta incompetència, es manifesta amb escàndols molt diversos i males pràctiques, que provoquen, alhora, gran
desafecció i una molt mala valoració de la
classe política del nostre país, sigui quina sigui la seva tendència o ideologia. Al darrera de moltes d'aquestes actuacions hi trobem grans dosis d'ineptitud, de perversió del sistema o, senzillament, una manca de professionalitat de les persones que s'hi dediquen.
No voldria pensar aquesta incompetència pot tenir a veure amb els usos i costums de la tradició dels països de l'
arc mediterrani, o amb l'
endarreriment democràtic del nostre país respecte dels nostres veïns de tradició anglosaxona, però el cert és que malgrat que tant els catalans com els espanyols tenim fama de passar moltes hores a la feina, en treballem menys, i no estem als primers llocs dels rànquings de productivitat. Per sort anem progressant en aquest camp. L'últim informe de l'
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) així ho posa de manifest: la
productivitat a l'Estat espanyol
està millorant d'una forma espectacular.
És la
incompetència la que ens permet elaborar lleis i normes per després no complir-les? Tenim suficient normativa perquè les administracions públiques ajusti els pagaments a proveïdors, però els terminis no es compleixen, i tampoc hi ha mecanismes per repercutir els interessos de demora, però el pitjor és que no hi cap programa electoral amb mesures concretes per resoldre aquest problema. Així tenim la
llei 15/2010 que regula el
pagament de les
administracions públiques als
proveïdors; el propòsit de la qual era la de convertir-se en una de les lleis mes rigoroses i exigents d'
Europa pel que fa al tracte i regulació d'aquests pagaments. El resultat el sabem tots, dels 30 dies que estipula la llei, la realitat en reflexa 155. Com es permet aquesta situació?, qui ho permet?, no potser sinó un conjunt d'incompetents, que molt probablement amaga al darrera, una
societat incompetent.
En tots els casos, las recerca de la utòpica excel·lència comporta a la
incompetència (Gabriel Ginebra).
Aquest article és la primera part de dues sota el títol "Som Incompetents"
