Twitter i el Capità Enciam no moriran mai

Fa 15 dies un article intitulat "The End of Twitter" del Joshua Topolosky publicat al New Yorkerexplicant les dificultats que té Twitter en molts fronts es feia viral a Twitter. Fa gràcia.

L'article és apocalíptic: la manca d'un model de negoci clar, la fuga d'alts directius, la dificultat per explicar què és Twitter, l'estancament del nombre d'usuaris, la dificultat de discernir entre informació i soroll, el problema de l'anonimat, el jovent que va directament a Snapchat i com plouran granotes i culebres quan Twitter passi de 140 caràcters per tuit a 10.000.

Quan ja estava decidit a tancar el compte de Twitter i dubtava entre obrir-me les venes o obrir-me un a Snapchat, vaig continuar llegint fins al final –no sempre ho faig– i sort que ho vaig fer. Cap al final de l'article l'autor menciona que amb les reserves de líquid que té Twitter i amb les pèrdues actuals encara té corda per 412 anys més. En què quedem doncs, que és la fi de Twitter o que ja en parlarem d'aquí a 412 anys? Una fi diferida? En tot cas aquesta afirmació desmenteix el títol de l'article.

Queda clar doncs que l'únic que té de cert el títol "The End of Twitter" és que és un esquer perquè fem clic i perquè el compartim. Tanmateix això no vol dir que els problemes que enumera no siguin certs. Treiem doncs de l'equació la fi de Twitter, què ens queda que ens afecti com a usuaris?

Les plagues es poden resumir en tres: manca de model de negoci, poc creixement i canvis. El primer no us hauria de preocupar excessivament durant els pròxims 412 anys llevat que sigueu accionistes de l'empresa. Si ja sou usuaris de Twitter, el creixement tampoc no us hauria de fer perdre la son atès que, si hi sou, vol dir que ja hi trobeu què i qui us interessa i que tampoc no us preocupa massa que els usuaris creixin al ritme que voldrien els accionistes.

I els canvis? Els que vam créixer amb el Capità Enciam sabem que els "petits canvis són poderosos!" i els que som a Twitter des del principi –Twittr llavors– recordem quan no hi havia ni hashtags ni mencions però posàvem igualment un # o una @ davant d'un text –no era ni clicable ni generava alertes– fins que Twitter va veure que allò era útil i va decidir incorporar-los i ara són part fonamental de Twitter.

Ara ha passat una cosa similar quan ha corregut el rumor que el timeline, la successió de tuits en ordre cronològic invers i el bé més preuat de tot usuari, podria ser substituït per un ordre algorísmic d'acord amb el que Twitter consideri més rellevant, a l'estil del que fa Facebook que és el mal. Twitter ha reaccionat amb l'etiqueta #RIPTwitter i ha despertat al mateix CEO de l'empresa Jack Dorsey que en una piulada deia bàsicament que ells escoltaven el que dèiem els usuaris. Avui, al post al blog on s'anuncia el canvi deixen molt clar que estaran amatents a la reacció dels usuaris i que sempre podem desactivar el nou timeline algorísmic.

Quan al Jack Dorsey li pregunten que què és Twitter sempre diu que no ho sap i que Twitter és allò que els usuaris volen que sigui. Que sigui per molts anys, almenys 412 fins que Twitter ens hagi enterrat a tots.

I feu el favor de llegir els articles fins al final.