Una proposta per a Barcelona: Cap a la sostenibilitat a través de la fiscalitat
26
de Juny
de
2015
La generalització dels comportaments sostenibles requereix minimitzar les externalitats negatives que generen tota mena d'activitats (transport, residència, producció, consum...). Per avançar en aquest sentit, l'Administració pública -local inclosa- disposa de diverses famílies d'instruments que complementen les tasques tradicionals de sensibilització i d'apel·lació a la responsabilitat individual i col·lectiva.
Dintre de les seves competències i responsabilitats, cada Administració pot regular –establir normativa que impedeixi determinades pràctiques i comportaments-, establir incentius i penalitzacions fiscals, promoure estàndards de qualitat i certificacions i utilitzar la demanda pública per generar mercat i generar efectes demostració.
Tot i les seves limitades capacitats i competències en matèria normativa i fiscal, l'Ajuntament de Barcelona pot actuar de forma rellevant per afavorir els comportaments sostenibles i exercir un lideratge de país en aquest àmbit. La fiscalitat local –impostos sobre els vehicles, els habitatges i les activitats, taxes i preus públics- es pot modular en funció del respectiu impacte ambiental.
L'activitat directa de l'Ajuntament i la de tots els organismes i activitats que hi estan vinculats poden exercir de referent en el respectiu sector d'activitat –oficines, transport, obres públiques, serveis personals... La demanda pública –subministraments, materials, prestacions de serveis, obres...- pot incorporar mèrits o requisits ambientals de forma sistemàtica i progressiva i adoptar o establir estàndards de qualitat en aquest sentit.
Limitant-nos ara al vessant estrictament impositiu, el nou consistori hauria d'implementar progressivament un model de fiscalitat verda que, sense augmentar l'esforç fiscal global, moduli les càrregues individuals fent de la responsabilitat ambiental un paràmetre rellevant a l'hora de calcular les càrregues netes a través de bonificacions o ajudes.
Per aconseguir-ho, el nou ajuntament hauria de substituir progressivament el paràmetre superfície pel paràmetre eficiència energètica en la imposició sobre els immobles mitjançant bonificacions o ajudes. També caldria que apliqués bonificacions a l'impost de plusvàlues en funció de les inversions realitzades en eficiència energètica i altres mesures ambientals.
Una altra línia d'actuació seria la d'afegir noves càrregues a les ja existents sobre els desplaçaments motoritzats –impost sobre vehicles, aparcament, benzineres, restricció de zones o de vies al vehicle privat motoritzat...- per traslladar els nous recursos a les tarifes del transport col·lectiu. També caldria modular la fiscalitat sobre les obres –noves edificacions, manteniment de xarxes, remodelació d'edificis- en funció de l'adopció de pràctiques i mesures destinades a reduir l'impacte ambiental.
Una darrera línia d'actuació seria la d'incorporar els paràmetres ambientals a les taxes –per exemple d'ocupació de la via pública amb les terrasses- i preus públics en funció de l'impacte ambiental (per exemple, utilització d'estufes de butà).
Dintre de les seves competències i responsabilitats, cada Administració pot regular –establir normativa que impedeixi determinades pràctiques i comportaments-, establir incentius i penalitzacions fiscals, promoure estàndards de qualitat i certificacions i utilitzar la demanda pública per generar mercat i generar efectes demostració.
Tot i les seves limitades capacitats i competències en matèria normativa i fiscal, l'Ajuntament de Barcelona pot actuar de forma rellevant per afavorir els comportaments sostenibles i exercir un lideratge de país en aquest àmbit. La fiscalitat local –impostos sobre els vehicles, els habitatges i les activitats, taxes i preus públics- es pot modular en funció del respectiu impacte ambiental.
L'activitat directa de l'Ajuntament i la de tots els organismes i activitats que hi estan vinculats poden exercir de referent en el respectiu sector d'activitat –oficines, transport, obres públiques, serveis personals... La demanda pública –subministraments, materials, prestacions de serveis, obres...- pot incorporar mèrits o requisits ambientals de forma sistemàtica i progressiva i adoptar o establir estàndards de qualitat en aquest sentit.
Limitant-nos ara al vessant estrictament impositiu, el nou consistori hauria d'implementar progressivament un model de fiscalitat verda que, sense augmentar l'esforç fiscal global, moduli les càrregues individuals fent de la responsabilitat ambiental un paràmetre rellevant a l'hora de calcular les càrregues netes a través de bonificacions o ajudes.
Per aconseguir-ho, el nou ajuntament hauria de substituir progressivament el paràmetre superfície pel paràmetre eficiència energètica en la imposició sobre els immobles mitjançant bonificacions o ajudes. També caldria que apliqués bonificacions a l'impost de plusvàlues en funció de les inversions realitzades en eficiència energètica i altres mesures ambientals.
Una altra línia d'actuació seria la d'afegir noves càrregues a les ja existents sobre els desplaçaments motoritzats –impost sobre vehicles, aparcament, benzineres, restricció de zones o de vies al vehicle privat motoritzat...- per traslladar els nous recursos a les tarifes del transport col·lectiu. També caldria modular la fiscalitat sobre les obres –noves edificacions, manteniment de xarxes, remodelació d'edificis- en funció de l'adopció de pràctiques i mesures destinades a reduir l'impacte ambiental.
Una darrera línia d'actuació seria la d'incorporar els paràmetres ambientals a les taxes –per exemple d'ocupació de la via pública amb les terrasses- i preus públics en funció de l'impacte ambiental (per exemple, utilització d'estufes de butà).