VIA Empresa, no canvïis mai. O sí

Clic. S’ha produït. Ja ha començat el canvi. Es mouen els engranatges i comença el murmuri. 

I cal escoltar-lo, com el murmuri dels arbres, del vent o de l’aigua. T’aporta informació. Però el tarannà, el caminar propi, no pot fer-se amb la melodia del murmuri o de la veu dels altres, ha de sorgir de dins, de les bases, del propòsit. I per això, l’essència d’aquest diari roman tan viva i pura, 12 anys després. Poden canviar les persones, els directors, el disseny, el cicle econòmic… però si es respira el Manifest a cada passa i article, el nosaltres traspassa les persones i esdevé quelcom superior, imbatible al murmuri i al pas del temps.

I com dirien els de Duncan Dhu, hoy el viento sopla más de lo normal. Tanco la meva etapa com a directora de VIA Empresa. Però per sort, el ritme el marquem nosaltres, i no el murmuri. Marxo, però encara estaré per aquí aquest estiu, escrivint i acompanyant l’equip en aquest moment de canvi. Les portes que molts dies han esdevingut la teva llar -les del carrer Sant Antoni 42 de Sant Cugat- cal tancar-les a poc a poc i amb cura. 

Amb la mateixa cura i il·lusió amb què me les van obrir el Carles Flo i el Víctor Costa el maig del 2021. Van fer-me realitat un somni, i no és pas una exageració. Uns pocs anys abans, jo treballava a una consultora immobiliària, fent estudis de mercat i notes de premsa, i llegia diàriament el butlletí de VIA Empresa. Recordo el dia que li vaig dir a una companya: “És que jo, certament, hauria d’estar treballant a VIA Empresa i no aquí”. De totes maneres, i malgrat l’anècdota, la meva arribada al diari té més de serendipitat, sort i esforç, que no pas un pla premeditat. Són els punts que es connecten amb sentit només quan te’ls mires amb el pas del temps. Connecten si has actuat -com deia al principi- en coherència amb el teu interior, amb el teu propòsit i amb la teva bondat més genuïna.

De fet, crec que és aquesta bondat genuïna en la manera que té VIA Empresa de fer periodisme que el fa tan gran, tan necessari i que el connecta honestament amb tots els fils que conformen el teixit empresarial català. És aquesta mirada optimista, el got mig ple, la seva vocació de crear valor, de no buscar un clic fàcil, de construir llegat, de fer atractiva l’economia, de fer gran un país i una llengua…

Sovint ho diem a la redacció, que la intel·ligència és contagiosa. Darrerament, crec que la bondat i la bona manera de fer les coses també ho és. Contagiosa i inspiradora. “Aquí només treballen bones persones” em va dir el Carles Flo el meu primer dia a VIA Empresa. I els observo, un a un, a l’equip que forma aquest diari, i són tots bones persones. No deia Kapuściński que per ser bon periodista s’havia de ser bona persona? Així ho creu també el Flo, el vetllador d’aquest projecte, que amb el seu estil força Coach Carter, manté viva l’essència d’aquest diari, generació a generació.

“No canviïs mai”. A les dedicatòries que tinc escrites a les meves llibretes d’adolescent, aquesta frase hi apareix massa sovint. Ens ho dèiem els amics, els uns als altres: “No canviïs mai”. Com si canviar fos dolent. Bé, ho és?

Amb el temps he vist que has de canviar de tant en tant per continuar sent tu mateix, no? Si no, estàs destinat a la irrellevància o a la desaparició, o a la pèrdua o devaluació de tu mateix. 

"Amb el temps he vist que has de canviar de tant en tant per continuar sent tu mateix"

VIA Empresa, no canviïs mai. O sí, canvia totes les vegades que ho necessitis, per mantenir intacta la teva essència. 

Gràcies, Carles Flo. Gràcies, Xavi i Ramon Grau. Gràcies, Gemma Fontseca, Carlos Rojas, Ana González, Marc Vilajosana, Teresa Montalat i David Lombrana. Gràcies, col·laboradors, i moltes gràcies, lectors. Per la confiança, per l’aprenentatge, pel bon periodisme i per la bondat genuïna. No canvieu mai, o sí. I que sigui per a bé.