Vots, taxis i Twitter

L'altre dia vam quedar amb uns amics per seguir l'escrutini de les eleccions. Al final vam ser dos o tres mil. Ho fem sovint. Ens trobem també al recompte d'Eurovisió, a la cerimònia d'obertura de les olimpíades, quan juga el Barça i a la presentació de la temporada de teatre a TV3. Som amics, parents, coneguts, saludats i bots de tot arreu. Diria que no em deixo a ningú.

A diferència d'Eurovisió o de les olimpíades, que juguem amb punts, les nits electorals sempre són més emocionants perquè ens hi juguem els quartos. Números, formatgets, tants per cent, projeccions, diagrames de barres, escons i el Parlament dels Sims van anar passant per la tele mentre la ràdio hi posava la banda sonora.

A Twitter, d'altra banda, hi van anar passant les opinions polítiques políticament correctes i les interessants, les reaccions dels candidats i les reaccions a les reaccions dels votants, vídeos de gatets i selfies de cunyats, celebracions dels resultats i candidats més o menys perjudicats. Si això no és la festa de la democràcia s'hi deu assemblar prou.

Els manuals diuen que Twitter és un mitjà de comuniació a mig camí entre la missatgeria personal i el teletip, però a mi sempre m'ha agradat més veure'l com l'emissora de ràdio d'un taxi. M'explicaré. El taxista es mou per la ciutat, escolta la ràdio i parla amb el client mentre té una orella posada en l'emissora on les converses entre companys es barregen amb els missatges de la central. Només intervé en la conversa de l'emissora de tant en tant per acceptar un viatge o per quedar amb un company.

En tot moment i sense necessitat de parlar-hi directament, el taxista té un mapa mental de la posició dels seus companys, de les peticions de carrera que hi ha en curs, de qui ha anat a l'Aeroport o qui ha parat en un o altre bar. Us sona?

Doncs resulta, que sense saber-ho, tenim més a veure amb els taxistes que no ens pensàvem. Des del dia que vam obrir el compte de Twitter portem moltes hores d'escolta del nostre TL, hem intervingut en les converses que ens ha semblat, ens hem connectat amb qui compartim interessos i sense tenir-hi contacte permanent sabem com els va, com pensen, on són i si van o vénen de l'aeroport.

Abans de Twitter era molt fàcil classificar els mitjans: premsa, ràdio, TV i cinema, que funcionen bé a l'hora de generar opinió i crear grups al seu voltant. I, a l'altra banda, la missatgeria i la telefonia que funcionen en la comunicació interpersonal. Els mitjans que són molt eficients a l'hora d'organitzar grups ho són molt poc per a la comunicació interpersonal i a l'inrevés.

L'estranya capacitat que té Twitter d'excel·lir tant en la comunicació interpersonal com en la creació de grups al voltant d'idees em fa pensar que potser la nit del #27s érem a Twitter per que teníem eleccions però també que teníem eleccions perquè som a Twitter.