Recuperar el lideratge

La nit del 2 de Juliol, els amics d'Aijec van organitzar per 26ena vegada el Premi Jove Empresari, una gala que va tenir lloc a la Fira de Barcelona i en la qual es guardona a joves empresaris catalans que destaquen per les seves iniciatives i projectes empresarials. Congregar en una mateixa sala al voltant de 300 persones -gairebé totes elles empresàries- dóna a entendre que tenim una "pedrera" solvent en matèria empresarial, encara que mai hem de caure en el conformisme.

Més info: Elisenda Bou: "La tecnologia no deshumanitza, però s'aprofita de la ganduleria"

Els dies 3 i 4 de Juliol vaig anar a Madrid. Terrasses i locals plens de gent, especialment a partir de les 19 fins a avançades hores de la matinada. Tots ells ciutadans de la capital amb "look" d'oficina i sabent que l'endemà treballen. Vaig veure que aquesta escena no només succeïa en determinats barris com el de Salamanca, sinó també a la meitat de la ciutat que vaig recórrer en aquelles 48 hores. La primera pregunta que em va assaltar va ser: com pot ser que un dimecres nit una ciutat com Barcelona estigui mig buida -malgrat ser un referent turístic- i Madrid estigui plena de gent local?

"Des de finals de 2017 la bretxa de creixement Madrid-Catalunya és cada cop més evident"

És una pregunta que em faig cada cop que vaig per feina entre setmana a Madrid. Serà un tema cultural? Tot i això, li segueixo donant voltes a la pregunta i m'adono que en els últims tres anys bona part de les meves amistats s'han instal·lat a Madrid per feina o viatgen amb una freqüència molt elevada per aquest mateix motiu. Cap d'ells em parla negativament de la capital. "Quantes ganes hi ha a Madrid de fer coses" és la resposta més comuna.

Si observem les dades macroeconòmiques, Madrid viu un moment dolç, tant que està a les portes d'arrabassar-li a Catalunya el lideratge del PIB nacional. De fet, si traduïm això a economia real, Madrid ja ens supera de llarg en PIB per càpita (34.916 euros per habitant versus 30.769 euros Catalunya). Madrid està creant i concentrant empreses de qualitat que generen un enorme valor a la societat. Aquestes dades les podem constatar també si observem el rànquing de les 10 poblacions amb més renda per càpita d'Espanya. Set de deu per a Madrid, i només una població catalana (Sant Cugat) apareix en aquest llistat.

Més info: Els Hereus de la Catalunya 2030

Des de finals de 2017 la bretxa de creixement Madrid-Catalunya és cada vegada més evident. Les dades queden també reflectides en la captació d'inversió estrangera. Al 2016 la Comunitat de Madrid va captar el 44,1% de la inversió estrangera a Espanya, dos anys després, al 2018 gairebé dobla la captació (85,2%) mentre que aquest primer trimestre Madrid consolida les seves bones xifres amb un 75,7% respecte el 15,6% de Catalunya.

Com hem pogut arribar a aquesta situació? Deixo les consideracions polítiques al criteri dels lectors. És evident que n'hi ha, però també és evident que la societat civil o allò que en el seu moment es deia "la burgesia catalana" ha jugat un paper que poc té a veure amb el lideratge de l'empresariat català del passat.

Si ens endinsem breument en la història empresarial espanyola, concretament al segle XIX, impacta notablement la contraposició de mentalitats entre el Madrid agrarista contrari a tota idea de reformisme i promoció de la industrialització i la mentalitat de l'empresariat català que va apostar de manera molt decidida per començar una revolució industrial sense precedents al territori i importar tota innovació preciada als mercats europeus.

"La societat civil o allò que en el seu moment es va dir "la burgesia catalana" ha jugat un paper que poc té a veure amb el lideratge de l'empresariat català del passat"

La "burgesia catalana" va imposar a Espanya la revolució industrial de manera hàbil, treballada, invertint grans sumes de diners de l'època creant un lobby a Madrid que li va permetre influir en les decisions del Govern espanyol i en la promulgació de lleis al Congrés dels Diputats. El colofó de l'èxit va arribar el 1851 quan Prim va saber introduir aquest canvi de mentalitat a les classes dirigents que van acabar jugant als interessos d'aquesta burgesia promotora de la industrialització. Malgrat el proteccionisme que reclamaven, es va implantar a Espanya una filosofia de regeneració de l'economia a través de la indústria. Un èxit del lobbisme empresarial català que guiaria a Espanya a la modernització fins que es va truncar el cicle l'any 1936.

Si comparem la situació actual amb la situació produïda el segle XIX i el segle XX, sembla que la societat madrilenya ha entès a la perfecció el paper d'innovació, desenvolupament i influència que van dur a terme els empresaris catalans i que actualment apliquen amb èxit les estratègies que en el seu moment liderem des de la nostra terra.

Madrid s'ha convertit en un territori possibilitador de negocis que ha sabut llegir clarament cap a on caminava el món. Ha sabut jugar amb les noves tecnologies per convertir-se en una ciutat referent en empreses de serveis i finances. Aquest tipus d'empreses capten un talent que es cotitza car, especialment si prové de fora de les nostres fronteres. La gran majoria d'empreses tecnològiques internacionals estan establint les seves oficines centrals a la Comunitat de Madrid. Com a cas anecdòtic, fa un any va sortir la notícia que Facebook s'instal·lava a la famosa Torre Agbar de Barcelona (ara Torre Glòries) per obrir un centre de "persecució" de fake news. La primera fake new era el mateix titular de la notícia, ja que Facebook mai es va instal·lar a la torre, sinó que va subcontractar un contact center per desenvolupar el treball esmentat mentre que la seu central de la companyia (a Espanya) està radicada al Passeig de la Castellana. Però no només les empreses tecnològiques no espanyoles destaquen per crear ocupació de qualitat de Madrid. La "burgesia" madrilenya ha sabut desenvolupar i internacionalitzar les seves empreses fins al punt de ser propietària (Família Del Pino, Ferrovial) del concorregut Aeroport de Heathrow.

"Fa un any va sortir la notícia que Facebook s'instal·lava a la famosa Torre Agbar de Barcelona per obrir un centre de "persecució" de fake news. La primera fake new era el mateix titular de la notícia"

És evident que d'aquesta situació també sorgeixen beneficis col·laterals, ja que no només les empreses que s'instal·len a Madrid ofereixen ocupació de qualitat, les empreses que presten serveis a aquestes companyies, també hauran de competir al mateix nivell de talent i salari. Finalment, bona part de la societat obté rendes suficients com per contribuir al consum local i d'aquí la meva resposta a la sorpresa d'observar bars, restaurants i terrasses plenes.

En aquesta línia, Foment del Treball va presentar aquest mes de juliol un document que posava de manifest els avantatges fiscals que presenta Madrid respecte a Catalunya per atreure talent internacional i per potenciar l'estalvi del ciutadà. Aquest estudi posava de manifest com la Generalitat de Catalunya abusa del tram autonòmic de l'IRPF en comparació de la Comunitat de Madrid, així com altres impostos com el de patrimoni, successions o donacions que grava injustament al ciutadà de Catalunya en benefici del de Madrid que fuig d'aquest tipus d'impostos.

Més info: Foment insta la Generalitat a "revisar a la baixa" la fiscalitat

Arribats a aquest punt i tenint la meva resposta clara sobre el progrés de la societat madrilenya, em vénen al capdavant les següents preguntes: On ha anat a parar el lideratge empresarial català? Hem renunciat a aquest model Business friendly que en el seu moment ens va prometre el Govern i estem apostant per una administració confiscatoria per al ciutadà? Per què no estem sent capaços d'atreure empreses que rendeixin a favor de la societat generant ocupació de qualitat?

Cert és que Barcelona està posicionada com un hub internacional de startups. Aquesta és una oportunitat perquè moltes empreses catalanes comencin a obrir els ulls davant una nova era d'innovació i inverteixin en aquestes companyies abans que ho faci una empresa no catalana i absorbeixi la companyia. Cert és també que l'ocupació de qualitat d'una startup és dubtosa fins que no arriben els primers beneficis, però si les empreses no aposten per aquesta nova economia que s'instal·la a casa nostra, seguirem veient com el model comença a ser caduc.

José María Carrascal va parlar en el seu moment de catalanitzar Espanya (article de l'any 1978) i crec que Madrid va comprar aquest discurs. hauríem de pensar ara en "madrileñizar" Catalunya? O millor dit: Hauríem de tornar a traçar un model d'influència com el que va fer Catalunya un referent d'innovació i lideratge empresarial?

Hauríem de pensar ara en "madrileñizar" Catalunya? O millor dit: Hauríem de tornar a traçar un model d'influència com el quue va fer Catalunya un referent d'innovació i lideratge empresarial?

Aquest ha sigut un any de renovació de patronals, lobbies i cambres de comerç. S'obre una nova oportunitat per elaborar un pla de recuperació de lideratge i pressió sobre les administracions per aconseguir arribar a l'èxit que en el seu moment es va aconseguir. Serem capaços de posar-nos d'acord entre tots?

Més Informació
Com atraure i retenir talent?
El fantasma de la inversió pública es cronifica a Catalunya
Avui et destaquem
Comentaris