Tenim al davant una legislatura a Catalunya amb necessitats econòmiques ben diverses que cal abordar amb diligència per assegurar un creixement sostenible i equitatiu. Cal destacar algunes àrees clau que necessiten atenció immediata:
- Defensa del model empresarial català: És essencial que el pròxim govern de Catalunya defensi l'empresa catalana com un vector essencial en el progrés econòmic i social del país. Això implica no només reconèixer el seu paper crucial per l’impacte que té sobre la creació de valor, l’ocupació, la integració de persones nou-vingudes, o per ser contribuent net, sinó també garantir el seu suport i protecció enfront de situacions adverses, com les viscudes amb empreses com Celsa o Grifols.
Defensar el model empresarial català vol dir defensar els valors identitaris de llengua, d’emprenedoria, de cultura de l’esforç, de creativitat i innovació, d’adaptació i flexibilitat, de visió global i d’arrelament al territori com a actor de la societat civil que tant ens caracteritza a Catalunya.
"És essencial que el pròxim govern de Catalunya defensi l'empresa catalana com un vector essencial en el progrés econòmic i social del país"
Un teixit empresarial que ha empès grans projectes de país, culturals, socials i econòmics, que han permès una cohesió social construint un país amb futur, el Palau de la Música o l’Olot Futbol Club en són uns dels centenars d’exemples.
- Reducció de la burocràcia i claredat en els processos administratius: Cal simplificar els tràmits i establir un marc regulador transparent que afavoreixi el desenvolupament empresarial. És urgent una transformació real per eliminar la percepció de l’empresari i del ciutadà d’estar “sota sospita” constant. La reducció de la burocràcia, la incorporació del principi de silenci administratiu positiu, i la declaració responsable, podrien contribuir a aquest objectiu.
- Facilitar la relació entre l’administració i les petites empreses: L’empresa petita té grans dificultats per assolir tota la documentació necessària per a la mateixa activitat, per la contractació i, en general, per totes les relacions amb l’administració, dedicant molts recursos aquestes gestions que no aporten valor.
- Foment de la responsabilitat i l’exercici de “retre comptes”: És necessari, i una obligació de l’administració pública, fer l’exercici de retre comptes, de la mateixa manera que es fa en les organitzacions privades. Això implica garantir que els funcionaris públics prenguin decisions corresponents a càrrec seu i en el temps establert, així poden rendir comptes per les seves responsabilitats assumides i adoptar un enfocament més acurat en el seu lideratge.
"És evident la necessitat de reduir el dèficit fiscal de Catalunya, equilibrant les balancés fiscals dels territoris de l’estat espanyol amb la coherent solidaritat"
- Combatre l'absentisme laboral: És crucial fer una revisió de les lleis que emparen l'absentisme laboral per garantir que els recursos es destinin a aquells que realment ho necessiten i evitar abusos que afectin la competitivitat del món laboral.
- Millorar el finançament: És evident la necessitat de reduir el dèficit fiscal de Catalunya, equilibrant les balancés fiscals dels territoris de l’estat espanyol amb la coherent solidaritat, però amb el principi d’ordinalitat assegurat. La fórmula adequada per Catalunya seria a través d’un concert econòmic.
- Reformular la fiscalitat: Cal una reforma fiscal que promogui la competitivitat i elimini impostos com el de patrimoni, que poden penalitzar el patrimoni ja contribuït. S'ha de buscar una harmonització de l'impost de successions a la mitjana europea i facilitar el seu pagament per evitar forçades liquidacions d'actius. A més, en un país amb més del 95% de teixit d’empreses familiars, cal mantenir l’exempció de l’impost de successions per empreses familiars.
D’altra banda, Catalunya té instruments per incentivar la reinversió de beneficis i permetre tenir empreses més competitives i innovadores, aplicant la reducció fiscal per aquests conceptes.
- Promoció del desenvolupament públic-privat: És essencial fomentar la col·laboració entre el sector públic i privat en tots els àmbits per aconseguir un creixement econòmic sostenible i equitatiu.
"En un país amb més del 95% de teixit d’empreses familiars, cal mantenir l’exempció de l’impost de successions per empreses familiars"
- Combatre l'economia submergida: Cal implementar mesures efectives per combatre l'economia submergida, eliminant la imposició a través dels “Mòduls” i aplicant l’impost via pèrdues i guanys.
- Millora de les infraestructures: L'economia del país no pot ser competitiva sense unes infraestructures adequades. És necessari impulsar projectes que millorin les infraestructures de transport, el traspàs i la governança única entre Port i Aeroport, entre moltes altres accions a realitzar.
- Estructurar l’ecosistema de transferència de coneixement: És fonamental la relació entre acadèmia, món científic, centres tecnològics i el món empresarial, per aplicar la transferència de coneixement i innovació. Cal promoure també aquí l’esperit publicoprivat.
"Cal tenir ambició i plantejar quina Catalunya volem en els pròxims anys. Un exercici que no es pot acotar només en una legislatura de quatre anys"
- Model energètic basat en renovables: És una evidència avançar en el tema d’energies renovables on el país s'està quedant a la cua d'Europa i, a més, amb una dependència molt forta de la comunitat veïna d'Aragó. Aquest problema va molt relacionat a la “Cultura del NO” instaurat a Catalunya fa anys i a la ineficiència de no tenir-ho com a prioritat estratègica de país. No es pot construir un país de futur sense autonomia energètica.
- Un model econòmic que compti amb tot el territori de Catalunya: El territori és element clau de cohesió de país i de revitalització del seu equilibri davant d’una Barcelona, que s’ha de sentir capital de Catalunya, i potenciar tots els actius del país i aquell equilibri tan important pel progrés econòmic en xarxa.
Cal tenir ambició i plantejar quina Catalunya volem en els pròxims anys. Un exercici que no es pot acotar només en una legislatura de quatre anys, sinó que s’ha de definir en un escenari amb visió llarga de país. Avui hem d’actuar estratègicament en els àmbits de la competitivitat, de la innovació i transferència tecnològica, de la projecció Internacional i de la cohesió social si volem crear una Catalunya amb futur.