La tresoreria de qualsevol empresa ha de circular de la mateixa manera com ho fa la sang pel sistema arterial, deteriorant-se greument la salut financera d'una organització si aquest flux de caixa s'estanca.
La societat capçalera del grup Nostrum, Home Meal Replacement, és un exemple de creixement accelerat, que ha acudit a diversos mecanismes externs per finançar-lo, assumint riscos que s'han materialitzat a causa del fet que la seva explotació no genera la suficient tresoreria.
L'expansió de la seva xarxa de distribució s'ha fet amb establiments propis i amb franquícies que assumeixen el seu cost d'implantació. Ha accedit a fiançament a través de nou entitats bancàries, va entrar en el MAB (Mercat Alternatiu Borsari) on ara cotitza, va emetre deute en forma de pagarés i de bons convertibles, i va manifestar també la seva intenció de posar en circulació una criptomoneda pròpia.
Es pot afirmar que Nostrum ha incorporat un variat repertori de fonts de recursos per empènyer l'expansió, també internacional, d'una oferta de la qual no hi ha gaires dubtes.
Però una empresa no es pot fonamentar només en la seva facilitat per accedir a finançament aliè o en la voluntat d'oferir un producte compromès amb hàbits de consum saludable. El que realment dona rendibilitat, continuïtat i estabilitat, és la resposta positiva del mercat, és a dir, la demanda que paga el preu estipulat per disposar del producte que compra. A més a més, ha de competir amb altres organitzacions que fa anys que es dirigeixen al mateix client.
És difícil avaluar aquí si el model de negoci escollit és l'adequat, però es pot afirmar que créixer, encara que sigui amb franquiciats, sempre és molt car i sense liquid és difícil pagar els deutes que permeten mantenir el ritme escollit.
"La ineficiència de l'empresa matriu també perjudica els seus distribuïdors, donat que el preu d'un producte el marca sempre el mercat"
Els comptes de Home Meal Replacement són accessibles a tothom, perquè cotitza al MAB i és obligada la transparència. La seva lectura permet compartir algunes reflexions basades en números fets amb imports aproximats.
Independentment de les pèrdues netes que el 2017 suposen un resultat de -3,4 milions d'euros per unes vendes de 15,3 milions, resulta determinant comprovar com l'estructura financera d'un grup que pretén impulsar un creixement tan accelerat, té tanta dependència de deute a curt termini. Aquesta impressió es referma en comprovar com l'elevat import de l'immobilitzat no sembla estar alineat amb el recomanable finançament a llarg termini. Una empresa demana equilibri entre les característiques de les seves fonts de recursos i les de les inversions a què s'apliquen.
Tots els deutes s'han de tornar, però els de curt termini reclamen una major urgència, que no es podrà atendre si l'activitat no genera un flux de fons rellevant. S'ha de dir que, tot i que els actuals costs financers de mercat són aparentment baixos, en els comptes apareixen unes despeses financeres que suposen quasi un 8% dels seus ingressos anuals.
Paradoxalment el darrer EBITDA és millor que el de l'any passat, tot i que les pèrdues netes són més del doble que les de l'exercici anterior, deixant ben palesa, una vegada més, la nul·la utilitat d'aquest indicador per descriure una empresa.
Com s'ha exposat, el creixement de qualsevol organització té un cost altíssim, que s'ha de pagar amb tresoreria, sigui quin sigui l'origen d'aquesta. L'expansió d'una organització demana, inexcusablement, cash i una estructura de balanç equilibrada.
Per entendre millor casos com el que aquí s'exposa, disposem de la fórmula de Dupont. Aquesta expressió, que a tantes organitzacions ha ajudat, descriu que el benefici net respecte dels recursos propis (ROE) es pot expressar com el producte del marge, de la rotació i del palanquejament de l'empresa. En el cas de la matriu de Nostrum, el resultat de Dupont coincideix amb un ROE aproximat del -44% (negatiu), que dóna fe que l'equació té elements que no permeten un creixement sostenible si no es treballa en l'autofinançament.
Adoptant imports aproximats, s'opera amb un marge del -22% (negatiu), una rotació de 0,5 (per sota d'1) que s'ha d'interpretar com la seva eficiència, i una rendibilitat sobre actius (ROA) del -11,5% (negatiu). Unes ràtios insuficients, tot i que es parteix d'un excel·lent marge brut del 42% que és perfectament homologable amb el de la més coneguda de les cadenes de fast food.
"És hora de valorar el que s'ha aconseguit i protegir-ho amb realisme, moderant l'ambició de creixement, passant de curt a mitjà termini tot el deute que es pugui"
El trajecte que hi ha des del positiu marge brut fins al negatiu benefici net és el camp de treball, on es perd molt de valor que probablement incideix en la rendibilitat real dels establiments que dia a dia serveixen el producte al client final. Dit d'una altra manera, la ineficiència de l'empresa matriu també perjudica els seus distribuïdors, donat que el preu d'un producte el marca sempre el mercat.
Potser és hora de valorar el que s'ha aconseguit i protegir-ho amb realisme, moderant l'ambició de creixement, passant de curt a mitjà termini tot el deute que es pugui i, sobretot, no perjudicant la imatge d'una marca en què han confiat tants franquiciats. Probablement això comportarà cedir part del control, però el que importa és entendre que amb la marca també van inversors, proveïdors, creditors, col·laboradors i clients, que desitgen la continuïtat d'un grup en el qual també comparteixen interessos.
En qualsevol cas, aquest i d'altres casos valoren la bona feina de molts establiments que, amb prudència, han anat pagant les seves compres i valoren els diners no virtuals que cada dia entren a la caixa. Són negocis que periòdicament han de fer front a nova competència que disposa de més recursos i que no sempre atén totes les seves obligacions.