Cada cop estic més convençut que ens cal un diari que publiqui allò que és silenciat a casa nostra. Es podria dir El censurat. Ignoro les raons de tanta omissió. Serà el pacte de no-agressió amb Madrid que fa, entre altres coses, que no portem als tribunals el drenatge fiscal que patim i que, en canvi, sí que denuncia davant el constitucional francès la presidenta de la Regió de París en el seu cas? Covardia? Incompetència? Col·laboracionisme? Ho ignoro.
La realitat és que fa uns dies, VIA Empresa va publicar una notícia que els mitjans catalans han silenciat, un cop més. Es tracta de l’acord sobre el sistema de patents europees a la que Espanya no s’hi ha adherit. Resulta que, després de 30 anys de negociació, s’ha aconseguit que presentant una sola sol·licitud de patent el producte en qüestió quedi registrat i patentat a tota la Unió Europea. I saben per què no s’hi ha adherit Espanya? Doncs perquè no està previst que els documents de patent es puguin fer en espanyol. Es podran presentar en anglès, en francès i en alemany. Però no en espanyol. Que maco, no, que quedem fora per aquesta collonada? No he vist cap grup català demanar explicacions al Congrés de Diputats per les greus repercussions econòmiques a conseqüència d’aquesta acció del govern espanyol. Clar que ja se sap que el govern espanyol no ho fa pas per nacionalisme, Déu vos en guard!
El gran problema és que el nostre Govern no té competències en immigració ni, em temo, les vol tenir
El fet em porta a reflexionar sobre el retrocés del català al món empresarial i laboral. Ja els deia fa uns dies que és un tema mal plantejat a casa nostra, una societat tocada per la censura del progressisme i la correcció política intransigent i fofa. Tots sabem que una gran part de la immigració prové de Llatinoamèrica. Saben l’espanyol i, en conseqüència, no necessiten aprendre català. Els critico? No. La gran diàspora catalana de la Guerra Civil va marxar a Llatinoamèrica per no haver d’aprendre un idioma nou. I, pregunto, han après els exiliats a Brussel·les el flamenc o potser amb el francès han anat tirant?
El gran problema és que el nostre Govern no té competències en immigració ni, em temo, les vol tenir. Tot allò que siguin responsabilitats les defuig. Per por a la crítica a allò que ja he esmentat i perquè, en el fons, no sabria per on començar. Es queden contents dient que “no se quants” immigrants han après català. Però, com de costum, mai ens donen les xifres útils: Quin percentatge d’immigrants aprenen català? Al Govern es deuen pensar que tots som burros.
Els amants d’aquest progressisme intransigent del qual parlava es refugien en el principi que diu que fent obligatori el català no se solucionarà el problema. És cert. No es solucionarà tot el problema, però és una eina més en la solució del problema. Jo proposo fer el coneixement de l’idioma obligatori al món laboral. És a dir, que ningú pugui ser contractat sense saber català i espanyol, que són les dues llengües oficials. Aquesta llei hauria d’establir els consegüents períodes de carència per aprendre ambdues llengües, lògicament.
França i Alemanya han impulsat lleis que obliguen els nouvinguts a aprendre l’idioma en un nombre determinat de mesos, sota l'amenaça de la no renovació del permís de residència
Altres diran que aquesta llei seria impugnada pel govern espanyol. Cert. Els mateixos que ens han deixat fora del sistema de patents europeus hi estarien en contra -nosaltres som així d’idiotes en acceptar aquest fariseisme i aquesta catalanofòbia passivament. Però el tema es podria recórrer a instàncies superiors: el Tribunal Constitucional i, gairebé segurament, hauríem de recórrer als tribunals europeus. Estic convençut que tindria recorregut.
França i Alemanya -entre altres estats membres de la UE- han impulsat lleis que obliguen els nouvinguts a aprendre l’idioma en un nombre determinat de mesos, sota l'amenaça de la no renovació del permís de residència -i, per tant, sense poder treballar-. Si aquests estats estableixen aquestes mesures, com no ho ha de poder fer Catalunya que té la supervivència lingüística amenaçada? Algú creu que els tribunals europeus serien insensibles a una llei que és similar a la promulgada sense traves per altres estats membres, però que, en aquest cas, afecta una minoria nacional que pretén defensar la seva llengua oficial – Grup Objectivament Identificable segons la doctrina fixada pel TJUE?-.
Solucionar problemes requereix encarar-los. Està el nostre Govern decidit a defensar el català tant, almenys, com ho estan fent els altres països europeus? Doncs que actuï sense por. Encara que sigui en el món empresarial.