Després de més de 30 anys de negociació, aquest dijous 1 de juny ha entrat en vigor la patent unitària europea, un sistema que ha de permetre a les empreses registrar les seves patents a la Unió Europea a través d'un sol tràmit en comptes de 27 -un per cada estat membre-, com passava fins ara. Malgrat que la iniciativa no compta amb el suport de tots els països -en cobrirà un total de 17-, les diferents veus del sector la consideren "un èxit" per a la innovació, ja que agilitzarà els tràmits a les empreses. Un dels que queda fora del sistema és Espanya, que ha lamentat que el castellà no s'inclogui en la llista d'idiomes per sol·licitar patents.
A diferència de l'escenari que hi havia fins ara, la iniciativa europea permetrà a les empreses innovadores registrar les seves patents amb un sol tràmit a l'Oficina Europea de Patents (OEP), amb seu a Munic (Alemanya). Això comportarà que les patents, un cop obtinguin el vistiplau de l'OEP, quedaran protegides en tots aquells territoris sumats al sistema.
L'excepció d'Espanya
Al seu torn, la patent unitària europea estarà vinculada el Tribunal Unificat de Patents, el nou organisme que tindrà competències exclusives respecte a les accions judicials sobre les patents, tant les que s'atorguin a través del sistema unitari com les que es validin a cada estat membre. Tot plegat ha de permetre reduir burocràcia, agilitzar les tramitacions i dotar d'una major seguretat jurídica les empreses. Segons els càlculs de la Comissió Europea, a més, el cost de protegir una invenció a la UE passarà de 36.000 euros a poc més de 6.000 euros.
El govern espanyol considera que no admetre el castellà suposarà una pèrdua de competitivitat per a les empreses, especialment les pimes, i destaca la "gran rellevància a nivell mundial" que té l'idioma
Espanya, juntament amb Croàcia i Polònia, és un dels pocs estats de la UE que no s'ha sumat a la patent única europea. Pel que fa a la resta, un total de 17 estaran coberts pel nou sistema, mentre que els set restants està previst que s'hi uneixin aviat.
L'argument de l'Estat per rebutjar la iniciativa és una qüestió essencialment lingüística. Tal com es va acordar, la tramitació de les patents es farà en anglès, francès o alemany. En aquest sentit, el govern espanyol considera que no admetre el castellà suposarà una pèrdua de competitivitat per a les empreses, especialment les pimes, i destaca la "gran rellevància a nivell mundial" que té l'idioma.
Laments des de l'OEP
Des de l'Oficina Europea de Patents també lamenten els arguments exhibits per Espanya i asseguren que la no incorporació al sistema unitari provocarà una reducció en el nombre de sol·licituds de patents, que el 2022 va assolir la segona xifra més alta de la història amb 1.925 tramitacions. "Inevitablement es produirà un descens, perquè els investigadors hauran de duplicar els tràmits i això portarà complicacions", exposa el director de comunicació i portaveu de l'Oficina Europea de Patents, Luis Berenguer.