Quan valorem la importància real de les coses i el que aporten, sovint, el camí més curt és imaginar un escenari hipotètic en el qual el “què”, de sobte, desapareix o deixa de funcionar. És aleshores quan toca analitzar la nova realitat i les conseqüències de no comptar amb aquest actiu o recurs.
Ras i curt, aquest és l’exercici que hem fet des de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) quan ens hem preguntat quin és el pes de les fundacions de salut en el sistema sanitari català, i si aquest seria viable sense els recursos que aporten les entitats sense afany de lucre.
Les fundacions de salut aporten entre el 19 i el 34% dels recursos sanitaris
A partir d’aquí, ens podem fer moltes preguntes: Què aporten les fundacions de salut? Què passaria si no existissin? Quins territoris es quedarien sense hospital de referència? Què suposaria pel sistema sanitari cobrir aquest forat?
Per donar-hi resposta de la forma més empírica possible, proposo que ens endinsem en el terreny dels números, i ho fem partint d’una dada en forma de titular: Les fundacions de salut aporten entre el 19 i el 34% dels recursos sanitaris. I això s’explica amb les següents xifres (*):
· De les més de 100.000 persones assalariades del sistema sanitari, fins a 24.824 (25,5%) pertanyen a fundacions.
· Un 17,6% dels llits hospitalaris de Catalunya (6.292 llits) pertanyen a fundacions de salut.
· Un 28,1% de les altes d’hospitalització (268.951) són relatives a les fundacions de salut.
· El 33,8% de les urgències ateses són realitzades per fundacions de salut.
· Un 24,6% dels quiròfans a Catalunya (188) pertanyen a les fundacions de salut.
Aquestes dades les vàrem exposar a la jornada Les fundacions de salut a Catalunya: servei públic, arrelament i tradició, organitzada per la CCF el passat 29 de març, una trobada en què vam plantejar un supòsit que lliga amb l’exercici amb el qual he començat aquest article: Què passaria si les fundacions hospitalàries deixessin de funcionar? Si això succeís, fins a 7 comarques catalanes es quedarien sense hospital de referència: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i l’Alt Urgell.
Cal tenir en compte que les fundacions hospitalàries, alhora, donen servei a altres comarques limítrofes que no tenen dispositiu hospitalari, per tant, la dependència d’aquests equipaments és encara major.
Què passaria si les fundacions hospitalàries deixessin de funcionar? Si això succeís, fins a 7 comarques catalanes es quedarien sense hospital de referència
Però no parlem només d’hospitals, atès que ara la majoria de les fundacions de l’àmbit de la salut tenen diferents línies assistencials, com l’assistència primària (20%), atenció a la salut mental (31,1%), l’atenció sociosanitària (57,8%) o la mateixa atenció hospitalària (55,6%).
Dit això, podem dir que les fundacions de salut representen una de les millors expressions de la col·laboració publicoprivada sense afany de lucre - també denominada col·laboració publicosocial o publicocomunitària - i demostren el seu determinat rol a l’hora d’assegurar una sanitat pública universal i de qualitat.
Mirant enrere, ja abans de l’existència de l’Estat, el desenvolupament de la societat civil de Catalunya amb vocació de servei públic i de les ordres religioses va permetre donar resposta a les necessitats d’atenció de les persones, una atenció duta a terme en molts casos per fundacions centenàries que avui formen part activa del sistema públic de salut.
Les fundacions de salut representen una de les millors expressions de la col·laboració publicoprivada sense afany de lucre
Fa anys que aquestes fundacions arriben allà on no ho fa l’Administració, i s’han integrat a la xarxa pública de salut esdevenint en peça clau per garantir la capil·laritat del sistema sanitari i la cobertura de tot el territori.
Catalunya és un exemple de cooperació intersectorial i, en aquest context, l’àmbit de la salut pot considerar-se com a un referent de la col·laboració entre l’administració pública i les entitats del Tercer Sector, gràcies a la qual s’ha pogut desplegar un model sanitari idiosincràtic i vertebrador que forma part de la història del país.
L’àmbit de la salut pot considerar-se com a un referent de la col·laboració entre l’administració pública i les entitats del Tercer Sector
Com a única entitat que representa el sector fundacional a Catalunya, la CCF treballa agosaradament per garantir la continuïtat dels serveis públics que presten les fundacions, veritables instruments de la societat civil al servei de les persones. Des de l'Observatori de Fundacions, a més, contribuïm a aquesta realitat facilitant les dades i el coneixement necessaris perquè es reconegui la seva valuosa tasca.
La voluntat de les fundacions de salut, així com la resta del món fundacional, és continuar prestant servei públic i d’alt valor afegit, ara i en el futur, i per això és imprescindible comptar amb la complicitat i la col·laboració de tots els actors possibles i caminar en la mateixa direcció.
*Font: Idescat, Protectorat de Fundacions, Central de Balanços del Servei Català de la Salut. Dades corresponents als anys 2017 i 2018