El 18% dels estudiants de medicina són homes. Un 10% de les catedràtiques d'aquest àmbit són dones. Ho comentava Carmen Vela, Secretària d'Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació, en un dinar en què darrerament he pogut assistir conjuntament amb membres d'altres escoles de negocis a Madrid. I com aquesta, moltes dades evidencien que les nostres polítiques, disseny de productes o serveis, han estat fins ara concebuts sense perspectiva de gènere. Els autobusos tenen les barres dissenyades per persones d'estatura masculina i per això sort en tenim les dones de trobar algun suport vertical en el passadís, els serveis de transport urbà tenen en compte rutes lineals d'anada i tornada ( trajecte habitual del prototipus home, que va de casa a la feina i de la feina a casa) mentre que està demostrat que les dones fan recorreguts circulars (de casa a col·legi a deixar els fills, al lloc de treball, al súper, a casa).
"Tots hem de prendre consciència de la importància de la diversitat com a font de progrés"
Les últimes notícies ens diuen que les empreses de l'Ibex 35 han millorat en matèria de paritat, encara que, segons l'estudi de WomenCEO, Siemens Gamesa és l'única cotitzada que presenta la paritat absoluta d'homes i dones. Les altres encara tenen camí per recórrer però amb indicis de progressar en la bona direcció. Això ha estat gràcies a polítiques d'igualtat que, malgrat que sembla que siguin forçades, semblen ser l'únic camí per fer prendre consciència i promoure la participació de les dones en els llocs directius.
En aquestes grans empreses hi ha una regulació que facilita aquest canvi progressiu. Però, què passa en el nostre entorn més immediat? Allà on ningú ens imposa cap quota ni restricció? Crec que tots hem de prendre consciència de la importància de la diversitat com a font de progrés. No em puc ni imaginar que el meu comitè de direcció estigués format només per dones. Ni tampoc me'l puc imaginar només format per homes (jo no hi seria...). Que complementàries són les visions i quina riquesa es genera amb la diversitat!
De fet a la nostra escola un 60% dels estudiants de màster són dones. El talent i la inquietud per l'aprenentatge és evident en aquest col·lectiu. He de dir que en la meva carrera professional he tingut la sort de trobar-me amb persones que han entès aquesta riquesa. M'han contractat embarassada, m'han ascendit amb fills petits, m'han compensat equitativament. Però moltes dones no han tingut aquesta sort. I molts homes estan perdent una gran oportunitat per no reconèixer en la complementarietat una font de crear riquesa i competitivitat.
Alguns gosen a insinuar que sovint la culpa és de la mateixa opció de les dones. Fins i tot gosen a dir que ho coneixen de primera mà perquè a casa "tenen" quatre filles, una dona i una sogra i ja saben com són. Quina llàstima! Quina falta de mires, d'obertura, de sentit comú i de saber estar! On eren ells quan la "seva" dona va decidir renunciar a la feina per tenir cura dels fills? Mentrestant, nosaltres ens seguim formant, desenvolupant i fent-nos persones completes. Estarem sempre preparades.