Un simple tuit, una declaració d’intencions, una aposta personal, una opinió i es desferma l’odi. A Twitter, òbviament.
- Hola zorrita.
- Eres una malfollada.
- Espero que sea verdad y no tengan que llevar nunca a una rata como tú.
- Qué ordinaria, además se te ve gorda…
- Sólo busca promocionarse, lo mejor es IGNORARLA.
- Libro asqueroso.
- Tu libro en vez de que lo compren en una librería que se lo bajen por internet de alguna página pirata.
- ¿Y esta quién es?
- Otra pijipobre buscando esclavo y mayordomo a 5 euros… Después llorará cuando le cobren lo que les de la gana…Pero bueno, es cool.
- ¡Adios Susana, pero para siempre, eeeeh!
- Alguna tiene tan vacía la vida que tiene que llamar la atención de cualquier forma.
- Es una oveja negra, dentro de su sector.
- Hola muerte, adiós vida.
- ¿Pues para trabajar en una universidad no se te ve muy concienciada con lo público?
- ¿Barato te vendes, cuponcito?
Crec que no és necessari que continue.
I és que dies després de pujar un tuit amb una foto donant la meua benvinguda a Uber a València amb el text Hola Uber Valencia, adiós taxi, les mostres d’odi segueixen arribant al meu perfil de Twitter. Des del meu aspecte físic, els meus ingressos, els meus treballs, el meu llibre… Sense aturador.
"Dies després de pujar un tuit amb una foto donant la meua benvinguda a Uber a València, les mostres d’odi segueixen arribant al meu perfil de Twitter"
Dijous, 7 de febrer. Tinc formació a Barcelona a les 15 hores. Isc d’un client a València i, com va somniar el mateix fundador d’Uber baix la pluja de París, Garret M. Camp, crido un cotxe perquè estiga al lloc adequat al moment adequat. Un skoda negre, conduït per un conductor també negre m’arreplega al carrer Colón.
El cotxe arriba en 3 minuts. Servici impecable, com sempre que he agafat un Uber a Madrid, Barcelona o Lisboa. I ara, per fi, a València. Abans de pujar al cotxe ja sé el preu de la carrera i abans de baixar ja tinc el rebut al meu correu. Un detall important per a mi que sóc autònoma i necessite deduir-me totes les despeses que puga.
Mentre transitem pel carrer Xàtiva, faig una foto des de dins del cotxe. És la meua manera de donar-li la benvinguda a Uber a València. Alguns col·legues que conec es fan ressò a Twitter de la meua foto. Somric. Som de la mateixa opinió. Uber Espanya em dóna les gràcies pel suport a la mateixa xarxa social. I continue amb el meu dia.
Arribe a Barcelona amb Renfe, amb deu minuts de retard, com és habitual amb l’Euromed (hauríem de fer una croada a Twitter per tal de reclamar un Corredor Mediterrani… oh wait, #CorredorMediterrani) i la combinació per arribar a temps a la meua classe és roïna. Opcions: taxi o res perquè Uber a Barcelona ha perdut la batalla.
Vaig justa de temps. Un taxista amable, ràpid i educat em porta fins a la Via Augusta. S’acomiada cordialment. Tot correcte. He pensat durant el trajecte al taxi: s’hauran posat les piles els taxistes de Barcelona amb tot el que ha passat o és que he tingut sort hui? Perquè sí, l’experiència que he tingut durant molts anys amb els taxistes no ha sigut increïble, sinó deficient i molt molt millorable.
I eixe és precisament el quid de tot aquest assumpte per a mi: l’experiència d’usuari, la meua experiència com a usuària d’aquest mitjà de transport.
Que si el 25% del que pague per una carrera es va cap a Països Baixos, que si es quedaran amb les dades de la meua targeta de crèdit, que si m’estafaran, que sóc còmplice d’estafa per publicitar una empresa disruptiva que esclavitza als xofers amb els que treballa… Una pluja d’arguments a Twitter, a més de les amenaces i els insults.
Tots els que m’increpen semblen molt preocupats per salvaguardar el monopoli del taxi però el gran problema del sector del taxi és que mai no han mirat cap a dins. No s’han fet preguntes del tipus: què estem fent malament perquè tanta gent coincidisca en les seues protestes contra el nostre servici? Com podem millorar? I la qüestió més important de totes, què necessiten els clients?
"Si hi ha un sector que no ha entés allò de posar al client al centre eixe és, sense cap dubte, el del taxi"
Si hi ha un sector que no ha entés allò de posar al client al centre eixe és, sense cap dubte, el del taxi. Els usuaris volem un bon servici, bon tracte, atenció i transparència. Volem poder demanar un cotxe a cop de clic. Perquè els cotxes són tots similars, però allò que passa a dintre, marca la diferència. Uber ho té clar des del principi: el més important és el client. Una altra cosa és que no estiga d’acord amb la tributació i com paguen els seus empleats, o dit d’una altra manera, estic molt d’acord amb el seu servici però no amb el seu model.
Els taxistes no s’han fet tan sols les preguntes més bàsiques, més enllà del client. No s'han preguntat qüestions tan obvies com: si tinc uns ingressos de 4.000 euros bruts al mes i el 50% són despeses, com puc millorar el meu negoci per tal de reduir aquestes despeses? És rendible que el 50% del meu temps estiga pegant voltes sense cap client al taxi? Com són els meus clients? Quines hores són més productives? Com puc utilitzar la tecnologia a favor meu?
En comptes de fer-se les preguntes correctes, tallen carreteres, rebenten fires, pressionen els governs i increpen, amenacen i insulten usuaris que celebrem l’arribada dels VTC a la nostra ciutat.
Em pregunte què faran quan sigan els cotxes autònoms els que els escombren dels carrers, a ells i als VTC. Perquè és molt possible que tots, uns i altres sigan substituïts. I no en falta molt... Mentre aquest moment arriba, que continuen girant-li l’esquena als usuaris i ignorant que el seu monopoli té els dies comptats.