Porto des del cap de setmana enganxat a “Telegram”, la minisèrie de tres episodis que ho està petant a xarxes. El primer capítol comença molt amunt. El jutge Pedraz dóna tres hores a les telefòniques perquè bloquin l’accés a l’aplicació de missatgeria i xarxa al Regne d’Espanya. El segon capítol baixa una mica d’intensitat i mostra la part més vulnerable d’un jutge, que requereix un informe policial de l’impacte del bloqueig per prendre la decisió final. Al tercer capítol i final, de moment, l’acció coordinada per Telegram de grups de furoners, consumidors i usuaris anònims derroten al poder establert i el jutge recula i suspèn el bloqueig a la xarxa social per desproporcionada i perquè hauria perjudicat massa gent. La justícia triomfa, el jutge perd.
També us he de confessar que tal com m’hi vaig enganxar m’hi he desenganxat. Al final, allò que havia començat com un trepidant episodi de 24 ha acabat essent un episodi de The Office de les temporades finals, quan ja no hi havia l’Steve Carrell i maldaven per mantenir el nivell inicial. Com diria el bard: molt soroll per no res.
Tot ve de la denúncia que els grups audiovisuals Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus havien presentat contra Telegram per violació de la seva propietat intel·lectual. Fins aquí res a dir; una cerca ràpida de seguida et porta a canals que comparteixen material audiovisual dels denunciants. A partir d’aquí el jutge fa un requeriment a Telegram demanant informació sobre el material en qüestió al que Telegram fa de Telegram, és a dir, res. Passat el termini el jutge dicta un auto perquè en el termini de tres hores a partir de la seva recepció les operadores de telefonia espanyoles bloquegessin l’accés a Telegram. Això era dissabte passat.
"Telegram no tenia, ni té, oficines ni espai estable tot i que nominalment té la seu a Dubai. En Pavel viatja constantment, els seus treballadors estan distribuïts pel món"
L’auto el va dictar, però com que era dissabte es "devia oblidar" d'enviar-lo; el dilluns cap de les operadores l’havia rebut. Tampoc va caldre, perquè a aquelles hores el jutge ja s’havia adonat que el que pretenia fer era una tasca a més d’impossible mancada de tota lògica. Si hagués conegut mínimament Telegram s’ho hauria estalviat. Vegem-ho.
Telegram és una xarxa de missatgeria creada el 2013 per l’empresari d’origen rus Pavel Durov. L’origen és important perquè és també ciutadà francès, de Sant Kitts i Nevis i dels Emirats Àrabs Units. Abans de Telegram, el 2006 havia creat amb el seu germà Nikolai VKontacte, el Facebook rus. Si el jutge Pedraz n’hagués conegut la història, hauria sabut que el bo d’en Pavel va fer el mateix cas a les autoritats russes quan el 2011 li van exigir que bloquegés l’accés a les pàgines dels opositors a VKontacte. La seva resposta va ser penjar la foto d’un gos amb dessuadora traient-los la llengua.
El torcebraç amb les autoritats russes van ser una constant: Durov es va resistir a tancar pàgines de suport a Navalny, a eliminar informacions desfavorables a l’annexió de Crimea i a enviar informació sobre els membres de grups favorables les protestes de Maidan. Fins que el 2014 en un moviment estrany —un dimarts qualsevol a Moscou— l’empresa que havia creat i de la que era l’executiu en cap el va fer fora. Segons Durov, VKontacte havia cedit al xantatge de Putin qui la controlava via aliats interns. Quan tens família que viu a Moscou sempre ets més fàcil de convèncer. Per això Pavel Durov va fugir-ne.
"Telegram té un entramat molt complex de societats que la protegeix dels requisits que les autoritats l’hi puguin fer"
Els seus passaports són també el mapa del seu periple empresarial. De Moscou va a raure a Saint Kitts i Nevis on es concentra en Telegram, una xarxa de missatgeria que havia creat el 2013 amb el seu germà. Telegram no tenia, ni té, oficines ni espai estable tot i que nominalment té la seu a Dubai. En Pavel viatja constantment, els seus treballadors estan distribuïts pel món i de tant en tant es troben durant una setmana en llocs que lloguen i no fan públics. L’empresa té un entramat molt complex de societats que la protegeix dels requisits que les autoritats l’hi puguin fer.
Si entenem d’on surten Telegram i els seus creadors, entendrem on són i cap on van. El credo que els germans Durov van aprendre per força amb VKontacte i Putin és el que guia Telegram: la privadesa i la seguretat dels seus usuaris. És per això que no atenen mai peticions judicials. Els requisits dels jutges russos de cancel·lar totes les pàgines de l’oposició eren legals, però eren legítims? Vulneraven la privadesa dels usuaris? Atemptava contra la seguretat dels manifestants de Maidan si els donava el seu registre d’activitat a les autoritats russes? Les preguntes es responen soles.
"I abans que carregueu els neulers contra Telegram, recordeu que Apple té exactament la mateixa política"
Aquest zel, que ajuda als moviments opositors i a la dissidència de règims malànimes, també ho fa amb actors amb objectius menys nobles. Els terroristes dels atemptats a París el novembre del 2015, el de la sala Bataclan, es van coordinar utilitzant Telegram. Quan la policia va demanar els xats a Durov, aquest es va negar a fer-ho. La seva resposta per què no permet als serveis de seguretat monitorar xats sospitosos és inqüestionable: "No pots fer una aplicació segura contra els criminals i alhora oberta per als governs. O és segura o no n’és”.
Els terroristes del recent atac a una sala de festes de Moscou van reivindicar l’acció a Telegram.
I abans que carregueu els neulers contra Telegram, recordeu que Apple té exactament la mateixa política. Tot just un mes després, arran de la matança de San Bernardino a Califòrnia, Apple va desafiar l'FBI en negar-se a desbloquejar el telèfon d'un dels assassins, adduint que establiria un precedent perillós i que els seus usuaris mai més no podrien estar segurs que les seves comunicacions en fossin.
I hi ha un darrer detall que el jutge Pedraz sembla que ha descobert tard: a l’estat espanyol hi ha 8,5 milions d’usuaris de la plataforma que l’utilitzem de manera lícita que nosaltres sapiguem (sempre et poden acusar de terrorisme per enviar segons quin mem). Un bloqueig total perjudicaria l’activitat econòmica de moltes empreses que basen la seva comunicació interna i amb els clients en Telegram i de fins i tot de departaments de l’administració que també la fan servir com a canal d’informació.
La part més humana del jutge també diu que “la mesura podria no ser idònia donat que els usuaris podrien utilitzar una VPN o un proxy per a poder accedir a Telegram”. Segur? Segur que ens prendríem la molèstia de baixar-nos una VPN o anar via proxy? Quants usuaris dels 8,5 milions que Telegram té a l’estat ho saben fer? I quants es prendrien la molèstia de fer-ho? No seria més fàcil fer servir WhatsApp com fa tothom? Si les condicions fossin prou fotudes segurament sí. Això és precisament el que passa a Rússia i a l'Iran on Telegram està bloquejat i la dissidència ha d’anar via VPN per poder-hi accedir.
"Un bloqueig total de Telegram perjudicaria l’activitat econòmica de moltes empreses que basen la seva comunicació interna i amb els clients a la plataforma"
Que no sigui que el jutge s’hagi adonat que bloquejar Telegram és començar una nova temporada de la sèrie, amb protagonistes i guió estranys que segur que fan que te la cancel·lin de totes les plataformes internacionals abans del final del rodatge.