Cada any, quan arriba el mes de desembre, els mitjans de comunicació ens fan reviure les diferents efemèrides de l’any que és a punt d’acabar: les millors pel·lícules, les cançons de més èxit, els avenços científics més significatius, les notícies més impactants...
Des de no fa gaire temps, els curadors dels diccionaris de referència apleguen també els mots que han destacat més els darrers 365 dies per coronar-ne un com a mot de l’any. Aquesta setmana mateix s’ha obert el període de votació del neologisme català de l’any 2022, que tindrà el privilegi d’entrar per la porta gran al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, si reuneix els requisits necessaris. L’any passat va guanyar negacionisme i l’anterior –és clar–, coronavirus.
En un context més estrictament terminològic, és interessant repassar també els termes d’actualitat més rellevants que el TERMCAT ha anat destacant setmanalment al llarg de l’any: ens permetran tenir una radiografia força precisa de quins han estat els temes que han generat més interès els darrers mesos, especialment a casa nostra.
L’any passat va guanyar negacionisme i l’anterior –és clar–, coronavirus
Els termes vinculats a l’emergència climàtica són els que aporten més representants. Ho són la neutralitat de carboni (l’equilibri entre l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i la seva absorció), la petjada hídrica (el volum d’aigua que consumim) o l’hidrogen verd (l’hidrogen obtingut de l’aigua sense generar emissions de carboni). També va suscitar molt interès el mes de juliol la distinció entre nit tropical (amb temperatures entre 20 i 25 graus), nit tòrrida (entre 25 i 30 graus) i nit roent (més de 30 graus), nits totes malauradament cada cop més habituals en el nostre estiu. Predicció immediata, l’alternativa catalana a nowcast (predicció meteorològica molt precisa però amb un període de validesa molt curt, generalment de 30 minuts a 2 o 3 hores), ha estat una altra de les novetats terminogràfiques de l’any.
La tecnologia, i més específicament la ciberseguretat, ha situat també uns quants termes en aquest rànquing: és el cas de l’autenticació de doble factor (la que fem quan confirmem una operació bancària amb un codi rebut per SMS) o el programari espia, tot i que el metavers (l’entorn virtual on les persones interaccionen per mitjà d'icones) ha estat segurament el terme que ha tingut una eclosió més reeixida aquest any.
L’àmbit mèdic, que va monopolitzar el nostre interès els dos darrers anys arran de la pandèmia de la covid, ha aportat també aquest any alguns termes, com la verola del mico o, més especialitzat, la immunitat entrenada (immunitat innata que desenvolupa memòria immunitària).
També la creixent reivindicació d’un món més igual entre homes i dones ens ha aportat termes com la cultura del consentiment o, a l’altra cara de la moneda, el micromasclisme
També la creixent reivindicació d’un món més igual entre homes i dones ens ha aportat termes com la cultura del consentiment (la cultura en què es reconeix plenament l'autodeterminació sexual de les persones) o, a l’altra cara de la moneda, el micromasclisme (el comportament interpersonal legitimat per l'entorn social que contribueix d'una manera poc perceptible a la discriminació de la dona en la vida quotidiana).
En l’àmbit econòmic hem destacat termes com globalització alternativa (globalització respectuosa amb els drets humans, el medi ambient, la sobirania nacional i la diversitat cultural) o reduflació (reducció de la mida o el pes d'un producte comercial, sense abaratir-ne el preu, amb l'objectiu de compensar l'increment dels costos de producció). Aquest terme, curiosament, és l’únic que coincideix amb la llista de dotze termes de l’any proposats per l’Office québécois de la langue française: és clar que és una astúcia empresarial d’abast mundial.
Sense anar més lluny, entre els candidats a neologisme de l’any de l’Institut d’Estudis Catalans trobem termes com violència vicària, submissió química o revictimització
I, dissortadament, l’esclat d’una guerra a Europa també ha posat en primer pla termes bèl·lics, com és el cas de suspensió d’hostilitats.
Segurament s’haurien pogut destacar molts altres termes, igual de rellevants. Sense anar més lluny, entre els candidats a neologisme de l’any de l’Institut d’Estudis Catalans trobem termes com violència vicària, submissió química o revictimització. En tot cas, és indubtable que tots aquests termes representen sectors que aquest any 2022 ens han interessat especialment i, per ser més exactes, ens han inquietat més, si més no en alguns casos. Són àmbits que de segur ens seguiran proveint de nova terminologia els propers anys. Esperem que els nous termes siguin positius i reflecteixin les vies per erradicar problemes com l’emergència climàtica, el masclisme o la ciberdelinqüència. I, sobretot, que no els reemplacin amenaces d’altres dominis que ara no podem ni intuir.