Sovint sorgeix, entre l'empresa del país, la pregunta de si parlar en català és una bona decisió de negoci. La sensació que el castellà és una millor aposta de marca i corporativa encara és present en molts entorns, especialment per culpa de l'enorme base de parlants – l'enorme base, llavors, de client potencial. Des de El Segell, l'entitat vinculada a Plataforma per la Llengua encarregada de reconèixer l'ús del català en l'etiquetatge i publicitat de diversos tipus de productes, veuen, però, que l'ús del català no només no va en detriment de les possibilitats de negoci de les empreses del territori sinó que suposa una oportunitat per competir en unes millors condicions amb altres companyies del sector. "Cal diferenciar-se en el mercat", afirmen des de l'entitat.
"Encara hi ha una part del teixit productiu del país que no veu com aporta valor l'ús del català", lamenten des del Segell, que constaten que queda feina a fer per a normalitzar la llengua en l'ecosistema corporatiu. L'ús del català, però, "té una potencialitat molt obvia": amb més de 10 milions de parlants, el marc cultural del país i de la comunitat catalanoparlant és no només prou rellevant per a fer viable qualsevol projecte empresarial, afirmen fonts de l'ens, sinó també "més conegut a l'exterior del que ens pensem". "Les empreses haurien de veure amb normalitat la presència del català de cara als ulls que ens miren des de fora", afirmen.
Una de les empreses amb una major disposició a fer aquest camí és Parlem. La companyia de telecomunicacions catalana, sortida "del teixit associatiu" del país – la "principal diferencia" competitiva de la companyia respecte de la competència, com destaca el seu CEO Ernest Pérez Mas – no es planteja un model de negoci que no passi per la promoció del català. "Parlem, com a empresa catalana, ha de normalitzar l'ús del català de forma desacomplexada en els entorns empresarials", etziba Pérez Mas.
"Es ve d'una mentalitat que diu que pot ser contraproduent utilitzar el català, i és una mentalitat que hem de vencer"
L'abast dels missatges en català no és, o no hauria de ser, un problema per l'èxit d'un projecte empresarial. Amb més de 10 milions de parlants, com recorda Pérez Mas, "poques comunitats europees tenen un volum de consumidors similars" a la de l'espai lingüístic dels Països Catalans. I, com apunten des del Segell, les dinàmiques corporatives respecte a les diverses llengües i cultures d'aquests estats europeus són sovint molt més operatives i estan més normalitzades que en el cas català. "A una comunitat lingüística mitjana es pot veure com això està plenament integrat" apunta l'entitat. Més enllà de les dificultats reguladores, des de la plataforma veuen un problema cultural entre l'empresariat del país. "Es ve d'una mentalitat que diu que pot ser contraproduent utilitzar el català, i és una mentalitat que hem de vencer".
Responsabilitat compartida
"Aquí tenim iniciativa, tenim creativitat, però falten projectes tractors", assevera Pérez Mas, que reivindica una participació més activa del sector públic en algunes de les iniciatives d'impuls de la llengua menys a l'abast de l'entorn empresarial. La condició d'administració territorial de la Generalitat dificulta, però, de vegades, l'acció del legislador per crear espais exclusius per al català. Com lamenten des del Segell, "A l'Estat hi ha una sèrie de lleis que imposen l'etiquetatge en castellà, la promoció en castellà – tota una sèrie d'estructura normativa que dificulta la implementació del català en el negoci".
Des de l'ens consideren clau "tenir contacte amb els departaments de la Generalitat", i establir, mitjançant aquestes connexions, estratègies comunes que facin a l'empresa del país "veure que produir en català no és solament viable sinó un dels elements de diferenciació a aconseguir davant un mercat uniforme". Des del grup lamenten que, en matèria lingüística, "encara queda molt camí per recòrrer", i, en el que consideren un moment de crisi, "les accions més bàsiques de l'administració no arriben a tota la població".
Pérez Mas: "El que cal és producte, no consumidors"
A banda de la legislació i l'ajuda a les empreses, segons Pérez Mas, el sector públic català està negligint un aspecte que el directiu considera crucial per a l'expansió de la llengua: la creació audiovisual. "El que cal és producte, no consumidors", apunta Pérez Mas, que identifica un sector de potencials usuaris catalanoparlants que no tenen satisfetes les seves demandes. Per impulsar la creació d'audiovisual en català, afirma el CEO de Parlem, "cal que ho faci o bé els líders del sector, que no ho faran, o el sector públic, que tampoc no ho està fent".
Finestres culturals
L'ens vinculat a Plataforma per la Llengua insisteix en les possibilitats que obre el català com a element diferenciador al voltant del qual construir un nínxol de mercat, tot afirmant que "el marc cultural és una gran eina per fer-ho". Tot i que consideren que la feina s'ha de fer en tots els àmbits de socialització, des del Segell pensen la cultura en català com un "punt d'arribada". "Prèviament es treballa amb entitats, escoles, espais comercials, però els espais ludicoculturals en català són el lloc on s'arriba, bastit per tota l'activitat que es fa durant anys".
"En les fases inicials no hi ha empreses que s'arrisquin a invertir en projectes en català"
Des de Parlem comparteixen aquesta aposta per la cultura com a eina d'expansió del català, i el rol de l'empresa en aquest entorn pot arribar a ser clau. El seu darrer projecte, la seva participació en la Setmana del Llibre en Català, de la que són socis tecnològics, demostra que l'aposta per la cultura catalana i en català és també un motor de negoci per a les empreses que l'emprenguin. "El nostre stand a la Setmana ens ha donat moltes altes de nous usuaris", celebra Pérez Mas, que reivindica el seu paper en un esdeveniment en què l'empresa va vendre i presentar llibres i va presentar taules rodones i xerrades al voltant de la literatura catalana.
La inversió en cultura en català, segons el CEO de Parlem, té el potencial d'esdevenir un "cercle virtuós". "En les fases inicials no hi ha empreses que s'arrisquin a invertir en projectes en català", però quan un d'ells té èxit, s'entra en un procés pel qual "es generen més iniciatives, que atreuen més clients, que generen més beneficis per les empreses que al seu torn poden fundar més iniciatives". El sector privat, en aquest sentit, té el potencial de ser el tractor de la inversió pública: quan les iniciatives culturals de les empreses funcionen, avisa Pérez mas, "sempre fan que la iniciativa privada hi participi". L'empresari posa l'exemple de la iniciativa Itinera, que porta concerts en català a pobles petits del país, i "ha estat tot un èxit". "Parlem hi va donar suport a l'inici i, amb els seus resultats, ara s'hi afegeixen ajuntaments, diputacions i grans empreses". "Quan calgui suport a iniciatives culturals en català, Parlem hi serà", conclou el CEO.