Llibertat responsable i anonimat

Estem vivint una interessant situació provocada per tres fets d'actualitat que han coincidit casualment en els darrers dos mesos. Per una banda, l'escàndol per l'actuació de Cambridge Analítica Ltd, distribuint informació manipulada, i utilitzant dades personals filtrades des de Facebook, no se sap si per manca de vigilància o amb consentiment... Per l'altra, l'entrada en vigor el pròxim dia 25 de l'RGPD (Reglament General de Protecció de Dades) que ja fa un temps va aprovar la Unió Europea. I finalment, l'anunci de Facebook que instal·la a Barcelona un important centre de treball relacionat amb aquests temes. 

Més info: Facebook escull Barcelona per un gran centre de control de 'fake news'

Estan sortint algunes polèmiques al voltant de dos aspectes ben diferents: la protecció de la privacitat de les dades personals, i la qualitat dels continguts que es distribueixen per les xarxes. Sembla que, encara que no sigui fàcil, s'estan fent passos positius en la regulació del primer. Jo vull ara parlar del segon.

Les xarxes han suposat grans avantatges, tant per l'accés massiu de persones a la comunicació, com per la facilitat, la instantaneïtat, i la llibertat. Però han provocat dos nous inconvenients: la reducció del rigor i credibilitat dels continguts, i la possibilitat d'utilitzar-los eficaçment amb finalitats d'agressió a persones o a grups. No vull pas dir que aquests dos problemes no existissin en èpoques anteriors, però hi havia menys facilitats, i existien unes regulacions que intentaven evitar-los, o en tot cas, permetien demanar responsabilitats, a persones o a empreses, si calia.

"S'ha d'impedir la utilització de les xarxes des de l'anonimat, o des d'identificacions falsejades"

Crec que ara necessitem una nova regulació del funcionament de les xarxes i un major seguiment de les empreses que les controlen. S'ha d'evitar tot impuls que portés cap a quelcom que pogués considerar-se una "censura" per part d'un ens públic o d'una empresa privada; però això no vol dir que el dret a la llibertat d'expressió, individual o col·lectiva, no tingui cap límit. Segurament no en té cap en el camp de l'expressió d'opinions, però sí que en té en el camp del respecte a la veracitat, i en el del comportament ofensiu. És per això que s'haurà de trobar una regulació equilibrada en cada un d'aquests camps. Seria llarg estendre'm ara amb més consideracions.

Però hi ha una cosa que tinc molt clar perquè és el principal obstacle. S'ha d'impedir la utilització de les xarxes des de l'anonimat, o des d'identificacions falsejades. L'anonimat permet la total manca de rigor i de responsabilitat en les actuacions, i en els casos greus, impedeix la possible exigència de les corresponents responsabilitats. Aquí és on les empreses, que obtenen beneficis molt importants en la gestió de les xarxes, haurien d'estar obligades a exercir algun paper de vigilància i adquirir una responsabilitat subsidiària per situacions d'aquest tipus. Probablement aquesta regulació serà molt més polèmica que la de la privacitat, i molt més difícil d'implementar, perquè ha de tenir un caràcter global; però és important i alhora urgent, com ens ho fan veure molts fets recents. 

Més informació
La nova etapa de la connectivitat
Canvis al Banc Central Europeu
Globalització, proteccionisme i dimensió
Avui et destaquem
El més llegit